dimecres, 24 de desembre de 2008

Peus petits, passos petits...




Benvolguts,

Avui toca felicitar el nadal, i us el felicito. També toca desitjar-vos les millors festes possibles, i us les desitjo. Però més enllà d'això, avui he pensat fer entre tots una llista de petites coses. Sí, son tonteries, però i què si em ve de gust fer-les?

Per començar, voldria que aquests dies tothom rebés un regal inesperat, i per això, em comprometo a fer almenys un regal a algú que no s'ho esperi.

També vull, que la música ompli tots els racons, i com a granet de sorra cantaré almenys un parell de nadales.

Per últim, vull que les families siguin més felices. Sí, ara m'hauria de comprometre a liquidar hipoteques... Però ho deixo en el clàssic ajudar a parar la taula de nadal, sense protestar!



BON NADAL A TOTS!!!!
:D

dimarts, 23 de desembre de 2008

Tallar el fil



Tot era llest. El petit tatami blanc s'havia instal·lat meticulosament en un dels costats del jardí, davant un envà també blanc. Els testimonis restaven asseguts, en petits tamborets de roba plegables, al lloc d'honor. La resta, simplement estaba de genolls a terra. Quan faltaven dues hores per la posta de sol, la dama Mariko Toda va arribar amb les seves assistentes personals. Vestia tota de seda blanca, amb sandàlies d'aquest mateix color, i una menuda creu d'or penjant-li de l'esbelt coll. Tota ella desprenia harmonia.

La senyora Toda, va pujar lentament al tatami i s'hi va agenollar al bell mig. El silenci era total, l'instant perfecte. després de fer una reverència, una de les assistentes li va atançar el mocador de seda blanc. Ella, pausadament va prendre'l i va procedir a lligar-se les cames, tot seguint el ritual femení. Mentre, el senyor Kasigi Yabu, designat assistent, va preparar la seva espasa, que fou ungida amb aigua cristalina. La dama Toda, llavors, va prendre el ganivet que reposava davant seu, va desenvainar-lo i el va creuar damunt la vaina, dibuixant la creu a la que resaria en aquest moment final. En acabat, va fer un imperceptible gest d'assentiment envers l'espasa que lord Yabu li va mostrar, acceptant-la així com a bona per a l'ocasió. Amb aquell gest lord Kasigi Yabu va situar-se al seu lloc, amb l'espasa presta i determinació als ulls, mentre la dama Mariko Toda prenia el ganivet amb ambdues mans, fent-lo girar lentament envers ella, a l'alçada del seu coll...



P.d.1: Adaptació lliure d'una escena de Shogun, de James Clavell.
P.d.2: Me n'havia oblidat, però, dedicat a lady pren-te-una-pastilla-que-et-farà-samurai... :P XD

dilluns, 22 de desembre de 2008

2525



Avui, en homenatge a cert blogger amant dels robots, la tecnologia i el futur... 2525! Què ens depararà el demà? No ho sé, però m'agradaria pensar que no ho engegarem tot a rodar. Que encara serà possible estirar-se damunt l'herba d'un prat perdut, sentint tant sols pardals i grills. Que encara es podrà somriure mirant als ulls a una persona mentre li dius "t'estimo". Que seguirem tinguent aquest racó d'univers que anomenem Terra... Seria bonic, oi?



http://es.youtube.com/watch?v=RxG6g6eN6lY



"In the Year 2525" (Zager & Evans, 1969)

In the year 2525
If man is still alive
If woman can survive
They may find

In the year 3535
Ain't gonna need to tell the truth, tell no lie
Everything you think, do and say
Is in the pill you took today

In the year 4545
You ain't gonna need your teeth, won't need your eyes
You won't find a thing to chew
Nobody's gonna look at you

In the year 5555
Your arms hangin' limp at your sides
Your legs got nothin' to do
Some machine's doin' that for you

In the year 6565
You won't need no husband, won't need no wife
You'll pick your son, pick your daughter too
From the bottom of a long glass tube

In the year 7510
If God's a-coming, He oughta make it by then
Maybe He'll look around Himself and say
"Guess it's time for the judgement day"

In the year 8510
God is gonna shake His mighty head
He'll either say "I'm pleased where man has been"
Or tear it down, and start again

In the year 9595
I'm kinda wonderin' if man is gonna be alive
He's taken everything this old earth can give
And he ain't put back nothing

Now it's been ten thousand years
Man has cried a billion tears
For what, he never knew
Now man's reign is through

But through eternal night
The twinkling of starlight
So very far away
Maybe it’s only yesterday

divendres, 19 de desembre de 2008

Origami a la catalana!



En aquests temps que corren, cal reinventar els clàssics. Avui, reinventem el caganer del pesebre! Caganer de paper, per a que els nanos el construeixin en familia, sense por a "cagar-la"!
XD

dijous, 18 de desembre de 2008

Com l'aigua



Ahir, per seguir amb el ritme de la setmana, vam fer pica-pica per dinar... i sopar de la feina! Tot plegat molt divertit! Però no us parlaré de les parides que vam fer, sinó de la festa de després. Vam anar a Le Kasbah, local de la Barceloneta als peus del Museu d'Història de Catalunya. La sorpresa va ser trobar-hi en viu (i de gratis) un concert dels Black Gandhi. Vam bellugar els ossos a ritme de latin reggae! I això no és tot, pel que sembla el concertillo va ser un èxit tant gran, que repetiran cada dijous a partir de l'any que ve!

Si mai hi aneu potser ens hi trobem!
:D



PREVIEW: http://es.youtube.com/watch?v=YPQiV73Wtiw

dimecres, 17 de desembre de 2008

dimarts, 16 de desembre de 2008

Bola de vidre



Avui, havent begut de més al pica pica de la feina, em miro en una bola de vidre. M'entretinc mirant com s'estiren les formes. Em busco a l'altre costat. Ric rialles deformades, corbades, i em busco amb ulls desenfocats. M'obserbo, m'estudio, em critico d'amagat... I torno a riure. I el món està a les meves mans. I sento que podria trencar-lo. I allà estic jo, al mig del món, a les meves mans. Em tinc a mi, damunt la mà, i em sento poderòs. Soc meu, i de mi puc fer-ne el que vulgui. De mi i del meu petit regne esfèric, transparent, fràgil, de vidre... Talment com els teus ulls.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Ampolles de la vida



L'altre dia vaig rebre aquesta imatge en una de les habituals cadenes d'emails. Un original reflexe de la vida humana. Encara que no deixa de ser un xic trist. Com el cap de setmana, passat per aigua, que m'ha deixat gris a mi. Les 3 coses que volia fer entre divendres i dissabte es van suspendre, i malhauradament, la combinació ha estat nefasta per al meu estat d'ànim. Resumint: Tinc un dia fred, d'aquells que et retorcen els ossos amb dits de glaç. Tinc un dia gris, on no hi sol capaç d'enretirar les tenebres. Tinc un dia trist, on cada gota de pluja podria ser una llàgrima.

Bé, potser aquesta nit bufa el vent del nord, i demà, m'aixeco amb un sol radiant al cor...

divendres, 12 de desembre de 2008

Avatars



Quan el món real no omple les expectatives, pots fugir als mons virtuals...

Pots transformar el teu ser en un torrent inaturable de bits que, a velocitats vertiginoses, creui la xarxa cercant EL lloc i EL moment. Pots expandir la teva ment, i deixar que prengui la forma del teu jo més místic. Pots beure del coneixement de milions de ments connectades. Sentir els milions de paraules que neixen a cada milèssima de segon. Pots estirar segons fins a l'infinit, trenar-los i penjar-te'ls del coll com a amulets. Dominar la matèria, l'espai i el temps. Potser sí que ens falta ben poc per ser Déus. Per ara conforma't en triar el teu avatar, però no dubtis de que serà tansols l'herald de la teva arribada...

Que els teus dits volin prestos damunt el teclat, amic!

dijous, 11 de desembre de 2008

Noctàmbuls al paradís



Fa una lluna radiant, però no bufa la son per a tothom. La temperatura baixa i segueix baixant, absorbida per neons vells. Trencant silencis, s'alcen els que no dormen, i poc a poc, s'obren milers d'ulls negres. Uns pocs espien llibres polsegosos. N'hi ha que es conecten a la realitat via USB. Alguns ressegueixen carrers deserts. D'altres busquen els flaixos i les estridències rítmiques de sales prohibides. Molts resten sols, però d'altres s'ajunten seguint els ritus de la nit, invocant el crit. Tots senten com la demència els embriaga, i en el fons, riuen mentre veuen la catatònia dels dorments. Portes la marca de Selene? No te l'amaguis! Beu-te la densa foscor i pren-ne els dons. Son pocs els escollits... Benvingut a la nit!



p.d.: Avui dedicatòria a la nit i als que, ara mateix (matí), estan dormint.
;)

dimecres, 10 de desembre de 2008

Les Musiciens du Nil



Després de l'èxit de les músiques medievals a Santa Maria del Mar fa unes setmanes, ara toca el torn a les músiques arabesques de: Les Musiciens du Nil. L'esglèsia de St. Felip Neri s'omplirà de sons exòtics, tant sacres com profans. La música ens durà a llocs llunyans, però banyats també per la nostra mar mediterrània. Jo hi seré! I com sempre, m'encanta saber que seré al lloc adient a l'hora justa!


p.d.: És GRATIS!!!!



Músiques de la Mediterrània: Les Musiciens du Nil
Amfitrió: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed)
Tipus: Música/Arts - Concert
Data i hora: dijous, 11/desembre/2008
Hora: 20:30-22:00
Lloc: Esglèsia de Sant Felip Neri
Adreça: Plaça Sant Felip Neri 1, Ciutat Vella (Barcelona)

http://www.iemed.org/activitats/2008/2008cultural/c2008.php
http://www.facebook.com/event.php?eid=43053996845

dimarts, 9 de desembre de 2008

Passat per aigua




Nova setmana, curta. Comencem passats per aigua, però jo dic: Deixeu-vos endur per les olors i per la música. Balleu l'aigua als ulls a qui us faci bategar el cor. Poseu-vos un somriure al rostre i gaudiu del que teniu. No us tortureu amb el passat i alegreu-vos pel futur mentre viviu en present intens. Tranformem una setmana grisa en LA SETMANA.



Expressió del dia: "ballar l’aigua als ulls a algú": Seduir-lo, afalagar-lo, il·lusionar-lo amb abelliments.

divendres, 5 de desembre de 2008

Pont!




Per fi divendres... I a sobre dilluns festa! Camineu per aquest pont i deixeu anar la imaginació. Trobeu-vos amb algú que fa temps que no vèieu, o voleieu per algun lloc xulo. Llegiu un bon llibre, o sortiu de festa fins les mil. Aneu a veure els avis, o proveu la meditació zen... La qüestió és aprofitar-lo!



foto: Pont de la Badia de Chesapeake, USA. On desemboquen més de 150 rius...

dijous, 4 de desembre de 2008

Quasi...



Som dijous. La setmana es va acabant. Com un gat a un ratolí, em miro el cap de setmana llarg amb impaciència, amb ganes de llançar-m'hi de caps. Quasi sento els crits i rialles que hi haurà a Sant Dalmai, al concert de Di-versiones... Quasi noto la mandra que em farà alçar-me a les 9 del matí, l'endemà, per anar a Barna a les jornades de rol... Quasi...

Però no ens anticipem. Cada cosa al seu temps. Tot just som dijous, i quasi me n'oblido i el perdo.


p.d.: Va, un manifest adaptat per Manu Chao, de regal:

El General en Jefe del Ejército Libertador del Sur
Emiliano Zapata.
Manifiesto zapatista en náhuatl.
Al pueblo de México:
A los pueblos y gobiernos del mundo:
Hermanos:
Nosotros nacimos de la noche. En ella vivimos. Moriremos en ella. Pero la luz será mañana para los más, para todos aquellos que hoy lloran la noche, para quienes se niega el día, Para todos la luz. Para todos todo.
Nuestra lucha es por hacernos escuchar, y el mal gobierno grita soberbia y tapa con cañones sus oídos. Nuestra lucha es por un trabajo justo y digno, y el mal gobierno compra y vende cuerpos y verguenzas. Nuestra lucha es por la vida, y el mal gobierno oferta muerte como futuro. Nuestra lucha es por la justicia, y el mal gobierno se llena de criminales y asesinos. Nuestra lucha es por la paz, y el mal gobierno anuncia guerra y destrucción.
Techo, tierra, trabajo, pan, salud, educación, independencia, democracia y libertad. Estas fueron nuestras demandas en la larga noche de los 500 años. Estas son, hoy, nuestras exigencias.

dimecres, 3 de desembre de 2008

Yume


Com que aquesta sembla la setmana dels somnis, he recordat que haig de decorar el capçal del llit! I quina millor manera que amb somni? He pensat que podria comprar un tros de tela ben gros i pintar-hi aquest kanji. Però... Diguem que el meu talent artístic és limitat. Qui s'ofereix per ajudar-me?

dimarts, 2 de desembre de 2008

Hipersensibilitzant-me


No és que me n'hagi adonat avui però, m'estic hipersensibilitzant? Cada dia em passa més sovint que em sorprenc plorant. No em refereixo a tristor, em refereixo a admiració o alegria. Sento una música que m'agrada molt i... Patam! Apareixen les meves companyes les llàgrimes. Llegeixo quelcom amb suaus tints romàntics o èpics i... Patam! Llagrimetes de nou. L'últim ja ha estat sorprendre'm a mi mateix mirant una i altra vegada un video de dança del youtube... Que curiòs, pensava que la soledat amargava enlloc d'endolcir.


http://es.youtube.com/watch?v=FieWP-BwPOE


p.d.: Recordeu CobosMika? Els ballarins que feien girar els braços, a l'Inund'art? Crec que allà em va saltar la primera llagrimeta amb la dança... La foto és de la part "Cobos" del grup.

dilluns, 1 de desembre de 2008

Rails


La vida sobre rails no deixa de sorprendre'm. Espiant el llibre de la persona del costat, acabes veient-li l'ànima... És curiòs, els rails del tren et duen sempre a destí amb un vaivé melancòlic. Però, de tant en tant, el tren descarrila amb un terrabastall formidable i et du a llocs o situacions inesperades. Ahir, sense adonar-me'n, estava parlant de filosofia de la vida amb una noia. Una noia que llegia Tolstoi i que jo no coneixia de res. Noia profunda, amb inquietuds, potser com jo mateix voldria ser. I sense més motiu que la casualitat, vam estar parlant de la vida, de què ens fa humans, dels per quès... Una trobada agradable. Una illa de pensament suau enmig del mar sorollòs pel que naveguem...

Definitivament m'agrada el que em vaig trobant per la vida!
=)

divendres, 28 de novembre de 2008

Desig


Potser tens raó i el desig és el que ens impedeix ser feliços. No sé, a mi sempre m'ha agradat això de no necessitar/voler res per ser feliç. Però clar, jo ja tinc un munt de coses... Allò de "a qui res vol, res li manca" sembla molt cert, i jo no demano ni volar ni la lluna, però... Definitivament és més complicat que no sembla! Seguiré pensant-hi, seguiré experimentant...

dijous, 27 de novembre de 2008

Quan un déu cau...


Quan un déu cau, llàgrimes divines omplen els rius i llacs. Se senten fortes les cançons vora les fogueres. Al cel desapareix una estrella i, a la terra, neixen homes més llestos. Quan un déu cau, mil homes ascendeixen, encara que mai arribin prou amunt. Mor una esperança, neixen moltes ambicions. Els dies es tornen més foscos encara que més bombetes il·luminin les nits. Quan un déu cau... Quants déus deuen haver caigut avui? El meu agnosticisme és tant feble que tinc ganes de creure. Vull veure com seran els nous déus. Els que ascendiran quan a la gent li manqui de nou l'esperança, i li sobrin les ambicions.


foto: Cisterna de Yerbatan, Istambul (antiga Constantinopolis [antiga Byzàntion], en honor a Constantí el gran, un home que es va creure un déu).

dimecres, 26 de novembre de 2008

Deus ex machina


Amb enginy i voluntat, com sempre, supero els problemes de l'ahir. A vegades no sé si no son simples pedaços, però em serveixen. Quan no son plomes de fènix, és un cor mecànic... Sempre hi ha un remei dins la meva capça de tresors.



p.d.: L'última convulsió moribunda d'ahir: "...resta pres el meu cor. Morint entre barrots de tinta. Anhelant-te entre batecs febles."

dimarts, 25 de novembre de 2008

Dol del cor


Amagat rera paraules, el meu cor mor de pena. Rera cada frase amb enginy, rera cada vers, rera cada nom... No penseu que és tristesa. És el buit, el no res, l'absurd. Li manca sang, em manca sang, de la més vermella que es pugui trobar. I ho amago... Entre les emes desesperades de mira'm i les erres forçades de riure. Rera lletres ben lligades.



Moro per renèixer demà?

dilluns, 24 de novembre de 2008

La bona gent


Sí, encara queden bones persones!
Hom pot creure que, avui en dia, la bona gent simplement s'ha extingit víctima de la modernitat. Doncs no! Encara queden bones persones!

Divendres vaig perdre, al tren, els bitllets de tren i metro i la tarjeta per entrar a la feina. Ahir vaig anar a RENFE a veure si ho havien trobat però res... Avui arribo a la feina i m'encamino a la recepció:

"Bon dia. Res, que el divendres vaig perdre la tarjeta..." dic amb cara de son.
"Que ets en Jordi?" - em respon la senyoreta al moment. - "Acaba de trucar un senyora que diu que va trobar la teva tarjeta. Ha deixat aquest número..." I un somriure es dibuixava a la meva cara!

Ei! Veieu? Queda bona gent al món!
=)

divendres, 21 de novembre de 2008

Supremes


Seguint amb la setmana més músical dels últims mesos, avui un altre concert! The Pepper pots aquesta nit a l'auditori de Banyoles! I gratis! M'agrada per que fa un temps demanava música ballable en un post del blog, i avui, patam! Música dels 50, 60 i 70s, amb el seu Ska, Rocksteady, Early Reggae o Soul...

=)

dijous, 20 de novembre de 2008

Descans


Avui estic exhaust. Uns quants dies de dormir poc m'han deixat mentalment incapacitat per pensar ràpid. Per tant, avui, repòs. Repòs pel cos, després del partit de futbol d'aquest migdia. Repòs pel cap, després d'haver enllestit, per fi, la taula de composició d'aliments. Repòs per l'esperit, per què és el guardià de l'energia.


Foto: Torii del santuari d'Itsukushima, al Japó (patrimoni de la humanitat).

dimecres, 19 de novembre de 2008

Antiga i propera


Un toc de cultura mai ve malament. Avui la música dels segles XIII - XVI omplirà Santa Maria del Mar, i jo hi seré. Sabeu, m'encanta sentir que estic al lloc indicat a l'hora precisa...

Capella de Ministrers ofereix a Barcelona
un concert de música cortesana del s. XIII al s. XVI

Barcelona, dimecres 19 de novembre

El grup de música Capella de Ministrers, dirigit per Carles Magraner, oferirà el concert gratuït "Música a la Corona d'Aragó (segles XIII-XVI)" el proper dimecres, a les 20.30 hores, a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.



dimarts, 18 de novembre de 2008

Nightswimming


Ahir vaig sentir una cançó: Nightswimming, de REM. Em va agradar molt. Em va dur records de coses pendents. Coses que es van quedar en potsers, en ja veurems, en demàs. Però mira, la melodia tendra em va fer reviure-les, talment com si els somnis s'haguessin fet realitat i ja fossin records del passat. No ho sé, costa d'explicar... Nightswimming. Regust de nits d'estiu oblidades. Veus i rialles llunyanes, i el so de l'aigua. No ho sé... Nightswimming. Una maleta petita, sense banyadors, tansols quatre postals i unes entrades de cine. No ho sé... Nightswimming. El marc de la nit i un mar d'aigua fosca per somiar, sota la lluna. No ho sé... Nightswiming.



http://es.youtube.com/watch?v=3Z8sr4oCS94

dilluns, 17 de novembre de 2008

Sacrifici


Comença la setmana, comença la lluita.
Deixo la ment en blanc, tot és possible.

Foto: Thích Quảng Đức, 11 de juny del 1963.

divendres, 14 de novembre de 2008

Més amunt!


Aquesta és una de les obres mestres de la meva fotògrafa personal. M'encanta! M'agrada tant, que al voltant d'aquesta imatge, he creat tota una llegenda imaginària. No em costa gens afegir-hi unes grandioses ales, ni expandir el cel blau més i més enllà. Em puc imaginar una caiguda llarga però en realitat sé que és un ascens. Imparable, poderòs, alliberador. Us imagineu estar caminant pel carrer i tot d'una simplement saltar més i més amunt? Saltar i no deixar de pujar? Creuar els núvols i seguir amunt?

D'acord, soc un somiador, com Ícar. Però no em direu que la foto no convida a somiar...

dijous, 13 de novembre de 2008

Excuses


Avui he tingut una breu xerrada al gmail que m'ha fet sentir bé. No és gran cosa però em serveix d'excusa per començar a escriure. Potser no hi té cap relació però, us presento a René Magritte i el seu art surrealista. Veient el quadre, us puc escriure sobre què és ser transparent. No serà que el que creiem transparent no és en realitat del mateix color que el fons? Però també és una excusa. Puc canviar de tema i posar-vos un poema com el que segueix (amb dedicatòria especial ;) ), però en el fons no és més que una altra excusa...

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.

Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.

Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.

(W. H. Auden, traducció: Salvador Oliva)


...Puc seguir literari i recordar allò de: "Puedo escribir los versos más tristes esta noche". Més excuses. Puc saltar a la ciència, al futbol, a l'absurd, a l'amor o al temps, i qualsevol segueix essent una bona excusa... Sabeu? M'agrada que sigui així! M'agrada adonar-me de que amb vosaltres qualsevol excusa és bona! Us ho puc dir directament: Merci per deixar-me escriure!


dimecres, 12 de novembre de 2008

Noa


Amic meu!!!
De la mà de l'amor has donat el regal de la vida!!!
No hi pot haver nova més important, ni alegria més sincera!!!
Dessitjo que la felicitat ompli fins dalt les vostres vides, i de passada, que vessi a les vides dels altres! Que la bonaventura us ampari! Que la salut no us manqui! I que la Noa creixi llesta i forta com vosaltres!


p.d.: Un altre dia demanaré per vosaltres paciència, energia, i bon humor... Però avui és dia de festa grossa! Disfruteu-ho!

dimarts, 11 de novembre de 2008

Si et cal...

Des del racó més profund del meu ser t'ofereixo la meva essència, la meva força. Dels meus braços te n'ofereixo la voluntat, per que segueixis endavant. De les meves ales te n'ofereixo les plomes, per que t'enlairis. Del meu cor te n'ofereixo el so de mil batecs, per que res t'aturi. T'ofereixo el somriure per que no defalleixis, i petjades per que no et perdis. Del meu cap destilo harmonia i calma, i te les ofereixo com a bàlsam contra tot neguit. I si tot i això la vida et venç... Dels ulls te'n donaré la lluentor, l'esperança.

dilluns, 10 de novembre de 2008

Sepakta!




Hola a tots! Sovint em pregunteu què faig quan jugo sol a sepak takraw... Bé, avui us ensenyo un video que explica la primera part d'un dels meus "entrenaments": Fer tocs!

Un altre dia, intento penjar-vos algun video de la segona part: Fer tocs contra una paret. Sí, fent això últim és com em vaig obrir el cap fa unes setmanes...

divendres, 7 de novembre de 2008

La cançó de Titània


Que sapigueu que busco a Titània, la reina de les fades. Vull que m'envolti amb la seva música i sentir la seva cançó. Alguns m'han confirmat que l'han vist a l'altre costat del mirall. D'altres diuen que hi van somiar en una nit d'estiu. Tampoc manquen els que creuen que encara és als boscos... Sigui com sigui, sapigueu que la busco i, si la veieu, no dubteu en trucar-me i fer-m'ho saber!

dijous, 6 de novembre de 2008

Llegim!


Aquests últims dies m'he sorprès a mi mateix deixant anar frases com ara: "Ales negre, notícies negres" o bé "L'hivern s'acosta". Sí, d'acord, els que em coneixeu sabeu que quan escric qualsevol cosa (fins i tot els SMS) em surt la vena poètica i surto amb frases així... Però en aquest cas concret, cito a un llibre. Bé, de fet hauria de dir que cito a una saga: Cançó de gel i foc (A song of ice and fire) del senyor George R.R. Martin. Als que us agradaria la saga ja la debeu haver llegit, i als que no us veig llegint-la crec que tampoc la llegireu, però tot i això aquí us la presento!

En unes terres ficticies, diferents families lluiten entre elles per obtenir el tro del regne. Algunes ho fan per cobdicia, d'altres per honor, per deure, o fins i tot per justicia. En un mar de personatges molt humans, es fonen els conceptes de bé i de mal fins a despullar en cada personatge la crua essència humana. Si El hobbit i El senyor dels anells et van semblar bons llibres, no et pots perdre aquesta saga. Si la novela fantàstica no et motiva, simplement llegeix més enllà de la forma. Per exemple pren-te les families com empreses, partits polítics o faccions d'altre mena, i les guerres com a conflictes de qualsevol mena. Busca en cada personatge cares properes i, al final, identifica't a tu mateix i coneix-te. Recorda que Sun Tzu es llegeix a les millors facultats d'economia del món...


Foto: Primer llibre de la saga: Joc de trons!

dimecres, 5 de novembre de 2008

Camins


Avanço amb pas de formiga, constant, incansable. El camí és llarg, però és el que cal fer, el que toca...

Però...

No m'adono de que faig el ruc! Que estic atrapat! Que estem atrapats! Presoners en bucles infinits! Persones fent de hàmsters, corrent incansables en rodes de hàmster. Sense anar enlloc... Pareu! Sortiu dels camins i feu la vostra vida! La vostra, i no la que us han imposat... Avui: RESPIREU!

dimarts, 4 de novembre de 2008

Reflexes i reflexions


Avui demano un segon per pensar. Demano a tothom, i en especial a tu, que reflexioni una mica. Res és blanc o negre, i tot i això, sovint se'ns fa difícil entendre els grisos. Que cadascú cerqui el seu racó de pau, el seu santuari on pugui escoltar-se i pensar. Que les decisions que es prenguin avui siguin reflexe de la reflexió. Aquesta és la meva pregària avui, des del més feble dels agnosticismes.

p.d.: Qui tingui ulls que vegi, i qui tingui orelles que escolti...

"...
- I què m'oferiràs avui Maat? I què serà de mi demà? - Digué el jove Isil.
- T'ofereixo el que puguis prendre'm. Teu serà mentre ho conservis...
- Però ho vull tot! Et vull a tu! T'estimo!
- Llavors demana-ho a d'altra més bona que jo, Isil. T'ofereixo veritat, però més enllà t'ho has de guanyar tu sol. Perque no estic en aquest món per tu, Isil. Tothom té un àngel però jo no soc el teu. No soc cap àngel ni cap dimoni, de fet sols soc la veritat. La veritat que se't dona, Isil. Utilitza-la com et sembli, però sàpigues que mai serà només teva, perque la veritat ÉS per a tots aquells que la cerquen. Ho entens, Isil?
..."

dilluns, 3 de novembre de 2008

Nits de glòria


L'herald de la vigília química corre per les meves venes escampant la noticia!
"La nit és jove!"- Proclama pels racons del meu cos...
"No cedeixis!" - Crida dins de cada capilar...
Jo l'escolto i el meu cos respon. L'eterna vigilia. L'Alquimia química capaç de transformar la son en bytes, al ritme de tecles que es premen quasi sense necessitat de pensament. Les energies flueixen des de dins del meu cos fins a la pantalla, omplint cada píxel. M'encanta sentir-me poeta de les xifres... Un dia probaré de ser matemàtic de les lletres.


p.d.: Frase del dia: "Un preu just no sempre és un bon preu..."

diumenge, 2 de novembre de 2008

Ales negres...


Ales negres, noticies negres. Avui he deixat anar un corb. Ha volat fins on li he xiuxiuejat i allà hi ha deixat les noves. No eren males noticies, però sí noticies que no deixen indiferent. A vegades no calen males noticies per esquinçar-ho tot. A vegades simplement la veritat, el coneixement, el tenir les eines, el saber, la tria... son càrregues que et deixen llagues a l'esquena.

Algú pensa en un lloc proper. Algú reflexiona. Potser aquest algú no entén. Potser aquest algú està totalment descolocat. Potser aquest algú no sap què fer. Potser, com jo, no sap per on avançar. Potser aquest algú ets tu, o potser no, o qui sap, potser el teu corb està per arribar. Potser un dia d'aquests...

divendres, 31 d’octubre de 2008

Barraques!


Me'n vaig corrent a un sopar pre-barraques! A barraques no s'hi troba vi, i menys vi bó, però d'alcohol a doll no en falta. Em pararia a escriure alguna cosa més enginyosa i menys òbvia però de debó que no tinc temps. O sigui que simplement us dic un fins ara!
Bones fires!!!

dijous, 30 d’octubre de 2008

Gimnàstica mental


Els cervells en desús s'atrofien. Pertant, i per commemorar cert sopar (molt femení) de la setmana passada, avui farem una sessió d'exercitació mental. Sense més preàmbul us presento el joc:

1 1 1 = 6
2 2 2 = 6
3 3 3 = 6
4 4 4 = 6
5 5 5 = 6
6 6 6 = 6
7 7 7 = 6
8 8 8 = 6
9 9 9 = 6

Com veieu, hi ha 9 igualtats que tal com estan no es compleixen. La idea és que afegint operadors matemàtics aconseguiu que les igualtats siguin certes. Per exemple, per a "2 2 2 = 6" podríem fer: "2+2+2=6". Estic convençut de que tots podeu resoldre-ho, però de totes maneres, la setmana que ve penjaré les respostes.

p.d.: Merci Bernat!

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Remoguent vells fantasmes


L'any 896 el papa Esteve VI va fer jutjar el papa que l'havia precedit, Formós I, qui havia estat el seu adversari. Es va celebrar un concili on l'acusat fou determinat culpable. El càstig consistí en fer-li arrencar de la mà els tres dits amb què impartia les benediccions, i llençar les seves restes al riu Tíber després de que se'l cremés. El judici fou anomenat el "Sínode del terror", entre d'altres noms, però no per la brutalitat del càstig, sinó per que el papa Formós feia nou mesos que era mort. Fou exhumat i presentat a judici amb els ornaments papals dels que se'l va desposseir un cop escoltades les acusacions i ordenada la condemna...
El passat no s'ha d'oblidar, però tampoc cal aferrar-s'hi. Preocupem-nos del present, dels vius. Si personatges del passat han d'aparèixer en les nostres obres, que ho facin al present, essent nous. Per que hauran canviat, per que haurem canviat.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Gats gonadomòrfics i altres foteses


Ahir, la Fedra, la gata de la meva amiga Anna, va deixar de ser gata per passar a ser gat. Sí, hom pensaria que aquestes coses no passen en el mon dels felins de ciutat, però així és. A quarts de vuit del vespre revia la noticia: "Jordi, he portat la Fedra al veterinari per a que li posessin unes injeccions i... mira, que és gat i no gata!" El més irònic del cas és que jo sempre li havia dit gat. No pels meus coneixements biològics, que els tinc, sinó per que la bestiola en qüestió em fa alèrgia. Dos mesos el pobre gat a estat pres per gata, i ara, com se suposa que li hem de dir?
La vida no deixa de sorprendre'ns i canvia constantment. El que avui és blanc demà pot ser negre... No entenc com a vegades em costa tant enriure'm avui del que em deixarà de preocupar demà.


Consell del dia: No us deixeu de mirar l'entrecuix cap dia.

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Estratègies


Segueixo plans, preparo estratagemes, teixeixo xarxes. M'agrada la teoria, potser massa, però la pràctica... Soc un desastre! Un desastre intel·ligent. Un desastre que no s'atura. Un pla dins d'un altre pla dins d'un altre pla que ho englova tot. Moc les peces dins del meu cap. Calculo les provabilitats. Analitzo cada paraula. Valoro cada moviment. Però tan mateix sé que sols amb el cor s'arriba a certes illes... Què faré a la següent jugada? Cap o cor? Som dilluns. El compte enrera ha començat.

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Cultura amateur


Avui una de teatre. Avui una de cultura. Avui una d'amics.
La cultura ens fa humans, i si és amateur, se l'ha d'ajudar!
Si pogués parlar, us explicaria tot el que he vist en els meus viatges, tot el que he viscut. Us mostraria què hi duc dins la maleta. Us obriria el cor damunt d'un petit escenari. Us cantaria les penes i us xiuxiuejaria les alegries. Què ens explicaràs tu, Laura?

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Ofrenes


Avui m'he alçat amb la olor de la molsa i la pinassa. He anat al santuari del bosc i he entonat els versets. He fet les ofrenes als vells déus, els déus del bosc, déus de fulla i branca, de fang i arrel. Allà, dins el meu cap, m'he enfrontat amb les mans nues contra el porc senglar negre, i els déus han vist el meu valor. La terra era seca, eixuta, però cauran noves pluges i al bosc naixeran les benediccions que anhelo. Aviat en recolliré els dons. Sabré esperar.

divendres, 24 d’octubre de 2008

Girona et fa un racó!


I un any més arriba l'hora de Girona! Arriba l'hora de les multituds fins la matinada. Arriba l'hora de la música, els coneguts, les barraques, les fulles de plataner, les atraccions, el fang i la cervesa! Girona et convida a passar, t'ho ofereix tot. Pots prendre el de sempre o buscar racons nous. Jo, com sempre, buscaré el meu lloc. No vull renunciar a res. No em fa por deixar el ramat.

dijous, 23 d’octubre de 2008

Mens sana in corpore sano


Avui cito a Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis). No sé què m'ha passat aquesta setmana. He estat obsessionat amb l'esport i l'exercici físic. De fet ha estat quasi patològic... I en qualsevol cas poc sà. Però sembla que tansols les cuixes se'n resenten un xic o sigui que no està malament del tot. Avui faré bondat, o bondat relativa: moviments improvitzats de kendo + abdominals + alguna flexió (depenent de l’humor) + estiraments. Però com que això tampoc interessa, us deixo de regal el que Juvenal realment deia quan va escriure l'universal "mens sana in corpore sano": (la traducció és a l'anglès però és la que he trobat)


orandum est ut sit mens sana in corpore sano.
fortem posce animum mortis terrore carentem,
qui spatium uitae extremum inter munera ponat
naturae, qui ferre queat quoscumque labores,
nesciat irasci, cupiat nihil et potiores
Herculis aerumnas credat saeuosque labores
et uenere et cenis et pluma Sardanapalli.
monstro quod ipse tibi possis dare; semita certe
tranquillae per uirtutem patet unica uitae.
(10.356-64)



It is to be prayed that the mind be sound in a sound body.
Ask for a brave soul that lacks the fear of death,
which places the length of life last among nature’s blessings,
which is able to bear whatever kind of sufferings,
does not know anger, lusts for nothing and believes
the hardships and savage labors of Hercules better than
the satisfactions, feasts, and feather bed of an Eastern king.
I will reveal what you are able to give yourself;
For certain, the one footpath of a tranquil life lies through virtue.




p.d.: i sé que no ve al cas, i sé que no us cal, però... Com algú cantava:

"Más de cien palabras, más de cien motivos
Para no cortarse de un tajo las venas,
Más de cien pupilas donde vernos vivos,
Más de cien mentiras que valen la pena."

dimecres, 22 d’octubre de 2008

És un secret, però...


Seguim moixos amb la vida?

Saps, el que dius és cert. Però, dona-li la volta, prova de dir que la vida és complicada però a vegades bonica. Llavors veuràs que tu ets, de fet, més optimista. I si tot i això et preocupes, si tot i això escrius tant se val... Llavors és clar que et passa el de sempre, el mal més vell, el mal més bell. Disfruta-ho però no t'hi facis massa mal.

C'est l'amour mon ami.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Nits amb bona lluna


Ahir vaig tenir la lluna de cara! Vaig riure molt i molt, i us estic molt agraït a tots els que vau col·laborar voluntària o involutàriament a que fos genial. D'ahir me'n guardo una frase que em va agradar, us la deixo aquí:

El reflex de la lluna no està al fons de l'oceà sinó a la superfície...

No soc ni sabi ni filòsof, però a vegades les coses son més senzilles que no semblen. A més, a la superfície sempre pots respirar...

;)

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Començaments, principis...


Per que tot és cíclic. Per que tot té detall infinit si el busques. Per que la màgia està aquí només si la vols veure. Per que avui som dilluns. Per que ens encanta perdre'ns en els detalls. Per que sí.

Nova setmana, nova volta, nou cicle. La vida és un fractal.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Una de sants

L'any 1368 el rei concedeix el dret de celebrar la Fira de Sant Martirià coincidint amb els dies que se celebrava la festa del sant. Uns segles després, el 1599, el bisbe Francisco Arévalo de Zuazo en visita pastoral acceptà canviar el dia de la festa de Sant Martirià per diferenciar-la de la fira comercial. Concedí que es fes un mes abans, el 24 d'octubre. El cap de setmana abans d'aquest dia hi ha les celebracions que agraden més a la plebs contemporània: Les barrakes!

Quina forma més rara que m'ha sortit avui per dir que ahir era a barrakes de Banyoles, no?