Ahir, la Fedra, la gata de la meva amiga Anna, va deixar de ser gata per passar a ser gat. Sí, hom pensaria que aquestes coses no passen en el mon dels felins de ciutat, però així és. A quarts de vuit del vespre revia la noticia: "Jordi, he portat la Fedra al veterinari per a que li posessin unes injeccions i... mira, que és gat i no gata!" El més irònic del cas és que jo sempre li havia dit gat. No pels meus coneixements biològics, que els tinc, sinó per que la bestiola en qüestió em fa alèrgia. Dos mesos el pobre gat a estat pres per gata, i ara, com se suposa que li hem de dir?
La vida no deixa de sorprendre'ns i canvia constantment. El que avui és blanc demà pot ser negre... No entenc com a vegades em costa tant enriure'm avui del que em deixarà de preocupar demà.
Consell del dia: No us deixeu de mirar l'entrecuix cap dia.
3 comentaris:
Potser el més preocupant no és que la vida sigui canvi. Això tots ho sabem, i ens hi hem d'adaptar. Prou bé que ho saben els orientals.
Potser el més preocupant és que no siguem capaços de veure una evidència i actuar òbviament en conseqüència erròniament ( amb totes les seves conseqüències ).
Us creieu molt observadors? Doncs no ho sou prou :)
Jutjar el cavaller per la llança, és el que té.
Però no voldria ser al seu lloc el dia de la justa...
Exacte! Exacte! El preocupant és no veure l'evidència! Per això, més que saber totes les respostes, el que importa és saber fer-se les preguntes adequades!
Tot i que ben mirat...que dolces algunes equivocacions just en el moment que les comets! i que evident que es fa després quina era la pregunta més encertada!
En Fedra no ha canviat, ha canviat la meva manera de percebre'l, la meva manera d'entendre'l i per tant sóc jo la la que canvia més que les circumstàncies.
GUSI (la marona d'en Fedra)
Publica un comentari a l'entrada