divendres, 30 de gener de 2009

Ascetes a la japonesa


Avui: Els Yamabushi (山伏, literalment "guerrer de la muntanya").

Els yamabushi eren uns monjos ascetes del Japó, que seguien el "Shugendo" i portaven una vida solitaria a les muntanyes, en una cerca permanent de les energies místiques que proporciona l'ascetisme. Eren monjos guerrers, que convertien la perfecció en les arts militars en un camí cap a la perfecció de l'esperit. Eren experts en l'ús d'una gran varietat d'armes (arc, espasa, daga, etc...), Però la seva especialitat era l'ús de la naginata (l'arma llarga de la foto). Van arribar fins i tot a lluitar en algunes batalles, encara que foren els Sohei (uns altres monjos guerrers) els que van arribar a formar exèrcits. També se'ls va relacionar amb els ninjes, ja que van colaborar entre ells, i a ambdós grups se'ls otorgaven poders sobrenaturals.



Foto: Monjo guerrer japonès del segle XIX.

dimecres, 28 de gener de 2009

La mala gent


Fa un temps vaig escriure sobre la bona gent que queda al món. Avui escric justament del contrari. Ahir, tornant a casa a quarts d'una de la nit pel paral·lel, em vaig trobar a una dona desconsolada plorant amargament. Un motorista li havia robat la bossa i l'havia feta rodar per terra. A la pobre dona la vaig acompanyar, fins que vam trobar una patrulla de la guàrdia urbana que es va oferir a dur-la a la comisaria amb el cotxe patrulla. Segons com, em vaig alegrar de ser allà en aquell moment, per que realment ella necessitava a algú. Cada cop que passava una moto es sobresaltava i se m'acostava. Un drama. Però avui volia escriure per al motorista. Tan sols vull dir-li una cosa: Sempre hi ha elecció, sempre pots decidir. Pensa-hi sense excuses...



p.d.: La foto no pretén associar graffiteros a mala gent.

dimarts, 27 de gener de 2009

Anisakis versus Domo arigato gozaimasu


Aquest vespre anirem a sopar a un restaurant japonès! Per tant, ens enfronatarem al perill número 1 d'aquests restaurants: l'Anisakis! Sí, l'Anisakis és un nemàtode (cuc) que parassita als peixos i es transmet als mamífers que els ingereixen. De fet, el cuc en qüestió té un cicle de vida "mogudet": els ous d'Anisakis s'obren a l'aigua de mar i son ingerits per crustacis. Els crustacis infectats son ingerits per peixos, i el cuc s'instal·la a les parets de l'intestí o múscul subcutani del peix. Finalment, el peix infectat és devorat per algun mamífer marí (dofins, balenes...) i el cuc s'instal·la finalment al seu intestí, creix i s'aparella deixant anar nous ous al mar, pel tracte digestiu del mamífer. Malhauradament, si el peix infectat acaba en un restaurant japonès i es serveix cru sense prèvia congelació... El cuc s'instal·la en el desventurat humà que se'l cruspeix! Això provoca en poques hores forts dolors abdominals, nàusees i vòmits (sí, el cos lluita contra el cuquet dels nassos!). Per tant, confiem en que les directives sanitaries respecte al tracte del peix, es cumpleixin en el restaurant on anirem, i al final de la vesprada poguem dir un emotiu "domo arigato gozaimasu" al senyor cuiner!

dilluns, 26 de gener de 2009

Petons



Avui homenatge als petons! Des del de Judes a Jesús a Getsamaní, fins al de la Madonna amb la Britney Spears. Des del que donaries a la teva àvia, fins al que anheles d'aquella persona que tant t'agrada. Petons de nassos, com els dels esquimals, o de conte com el del príncep a la bella dorment. Petons pintats, com el de Klimt. Petons per dir hola, per dir encantat de conèixer-te, per dir t'estimo, per dir m'agrades... Petons sagrats i petons pecaminosos. Petons per tothom! No us canseu mai de fer-ne!


Foto: Petó entre Leonid Brezhnev de la URSS i Erich Honecker, líder de la República Democràtica Alemanya.

divendres, 23 de gener de 2009

Ben senzill



Sovint no ens aturem, o almenys enlentim, per a gaudir de les coses petites del dia a dia. Sovint ens costa veure que també hi ha coses senzilles i bones. Avui, de la veu de la Marisa Monte, deixeu-vos endur per la màgia del dia a dia. Avui, fem-ho fàcil!


http://es.youtube.com/watch?v=aEYTgoU9vCM

:)

dimecres, 21 de gener de 2009

Un moai a l'Empordà


No, encara no hi ha moais a l'Empordà... Però avui estic tant perdut com una d'aquestes masses de pedra polinèsiques a Cadaqués. Us imagineu el fascinant viatge del moai? Imagineu-lo prenent el seu baixell amb la seva maleta i un barret vell. Imagineu com arriba al petit port sense que ningú l'esperi. Imagineu als quatre pescadors que se'l miren com dient "Déu ni do quin rocall més gros!". El moai de seguida enfilant cap als turons de vora mar, i sorprenent-se aguantant-se el barret tot sentint la tramuntana. I llavors, enamorat d'aquesta terra, cercant el seu lloc i simplement quedant-s'hi. Mirant el mar, totalment perdut. Sentint el vent, totalment feliç.

dimarts, 20 de gener de 2009

Ungüents intangibles


El 1562, Pieter Brueghel el vell, describia així el triomf de la mort. Avui, molts anys després, descric així el triomf dels microbis al meu coll, i de retruc, a la resta del meu cos. És curiòs, per que de fet, els problemes dels homes sempre han estat els mateixos des de fa milenis. Avui parlem de microbis, el metge de Brueghel deuria parlar d'humors corporals, i el shaman dels que pintaven a les coves d'Altamira d'esperits malignes. Els noms canvien, però el problema és sempre el mateix: No ens agrada no estar bé. Solucions a aquest problema n'hi ha moltes, i més avui en dia. Tant mateix avui esperaré, i si puc, posaré un somriure a la cara. Si existeix l'hipocondria també ha d'existir el terme contrari. Qui amb el cap guareix l'esperit, amb el cap pot també guarir el cos. M'untaré amb ungüents intangibles. Sentiré l'efecte placebo sense requerir de cap subterfugi.

dilluns, 19 de gener de 2009

Velha Infância


Et convidaria a un cafè si em diguessis que passés el que passés no seria l'últim. Et convidaria a un cafè encara que tan sols prenéssim cafè. Et convidaria a un cafè i et diria que m'ho expliquessis tot. Et convidaria a un cafè sense allargar més la tonteria. Et convidaria a un cafè sense límits si ho volguessis, o un cafè de cine, o un cafè de mitja nit, o un cafè exòtic, o un cafè al llit de bon matí, o un cafè de màquina si calgués. És curiòs, per que et convidaria a un o mil cafès però de fet tampoc voldria molt més.

Você é assim
um sonho pra mim...

http://es.youtube.com/watch?v=nJYZl1Ewoxk

p.d.: Avui reciclo. Això ho vaig escriure fa temps, i ara ni recordo en qui pensava quan ho escribia. Però tant és, per que la cançó és bona, i és el que us volia posar avui.

divendres, 16 de gener de 2009

Capoeira


Si no vaig errat, encara no havia parlat de la capoeira al blog. O sigui que... Ja tocava! Res, ahir, a l'habitual classe de capoeira dels dijous al vespre, en Yomi (el mestre) em va dir que jo era un dels motius pels que li agradava fer aquestes classes. Això em va arribar al cor! De debó! Em va dir que era molt agraït veure com dia a dia anava progressant, tant amb els moviments i seqüències, com en la música i els instruments (berimbau, etc...). Em va dir que sempre que ens ensenya algo nou sap del cert que ho probaré i provablement me n'ensortiré, encara que siguin moviments acrobàtics difícils. Sabeu? Em va fer pujar la moral! I des d'aquí, des del meu petit blog, li dono les gràcies sincerament.
Yomi, em fas ser millor cada dia.
Gràcies!
:)

dijous, 15 de gener de 2009

Onironauta


Avui, tot parlant, he recordat que fa molt de temps que m'havia d'informar amb detall sobre el somni lúcid. N'heu sentit mai a parlar? Consisteix en assolir estat de consciència (com quan estem desperts) mentre somiem. En paraules senzilles i modernes seria entrar a matrix. Pots fer el que vulguis, des de millorar el teu anglès fins a practicar el tir amb arc. Un pot néixer onironauta (així és com s'anomen aquests lúcids navegants de somnis) o aprendre tècniques que potser l'aconsegueixin dur a aquest estat sovint confòs amb la transcendència, les visions i altres interpretacions teològiques o culturals. Jo no n'he nascut, però avui he decidit informar-me del tema. Deixeu-me llegir i qui sap, potser algun dia us puc escriure sobre experiències reals!

dimecres, 14 de gener de 2009

Yoji Yamada, el costat humà de l'espasa



Ahir, des de la meva submisió a la grip (al llit des de les 20:00h), vaig remirar-me la película El samurai del Ocaso (The twilight samurai) de Yoji Yamada. No vaig poder sinó rendir-me davant la humanitat del protagonista: Iguchi Seibei. Seibei és un samurai de baix rang, que no aspira a res a la vida excepte veure créixer les seves filles i estar amb la persona que estima. La seva vida pot semblar desgraciada, però des de la seva humilitat transmet el regust d'una vida senzilla però plena. M'agradaria ser com aquest Seibei. L'admiro profundament.

Yamada és un mestre, recomano a tothom la seva trilogia del samurai:
The twilight samurai (2005), The hidden blade (2006) i Love and honor (2008)

dimarts, 13 de gener de 2009

Micro invasions



Son tant petits que no puc parar-los amb les mans! La temible passa de grip m'ha arraconat contra una paret, i ara, com un ganivet que degolla lentament, entra dins meu i em destrossa. Tinc fred, tot em fa mal, i la panxa belluga i convulsiona. I tot per culpa d'això tant petit. Tant petit que no ho he pogut parar amb les mans. Tant petit que no ho puc esclafar amb el dit.

dilluns, 12 de gener de 2009

Kendo: El camí de l'espasa



Avui, havent percebut una manca de coneixement generalitzada sobre què és el kendo, us parlaré del camí de l'espasa. El nom de kendo ve de ken: sabre, i do: camí, via. Per tant, el kendo és el camí de l'espasa, i és l'evolució moderna del kenjutsu que practicaven els antics samurais japonesos. Resumint molt, es tracta de fer combats u contra u armat amb una espasa i protegit amb una armadura. A diferència del kenjutsu, es fa servir un Shinai (espasa de bambú) enlloc d'una katana (espasa d'acer). Tot plegat és similar a l'esgrima europea però a la japonesa! Si voleu informació acurada visiteu la totpoderosa wikipèdia. I com que una imatge diu més que mil paraules... Aquí teniu un petit video que intenta mostrar en 2 minuts què és el kendo!


http://es.youtube.com/watch?v=DiwNZGsW2sg&feature=channel

divendres, 9 de gener de 2009

Flocs & Fred



Aquest cap de setmana... ANDORRA!!!!!

Després de molts anys, tornaré a sentir la neu sota els esquís i la fred dins els ossos! Per que, sí, farà moltíssima fred nanos... Però veient la bellesa dels flocs de neu, qui no veu amb menys mals ulls la fred? Això sí, existeix un refugi màgic anomenat Caldea que farà les delícies dels fredolics, els aventurers cansats, i els fanàtics de les rebaixes! Pirineus: Prepareu-vos que vinc! I no vindré sol, un estol de BCNins em seguirà i ho arrasarà tot talment com la marabunta! Per que som Catalans, i quan convé posem cadenes! Bon cop de pal esquiadors de la terra!

:)

dijous, 8 de gener de 2009

Lletania



Si busco el silenci, allibero rius de mots que moren d'inanició només eixir de la meva boca. M'escolto atent, callo.

Si em perdo en moviments circulars, m'escapo per les tangents. Em resituo, cerco la simbiosi perfecta amb l'entorn.

Si tot el que toco es torça, empasso saliba i m'enfronto als murs de la vida. Mans nues contra ciment armat, trenco.

Si anhelo uns ulls lluents, obro la finestra i et crido als quatre vents. Segueixo petjades netes, et busco.

Si m'ofego en la rutina, prenc paper i ploma i deixo fluir la tinta. Dibuixo mirades noves, resegueixo llabis vells.

dimecres, 7 de gener de 2009

Tempestes de matinada



Tornem a començar com cada any. Any nou vida nova, però tot sembla seguir igual. De fet, ÉS exactament igual. Segueixo amb les mateixes preocupacions i les mateixes esperances. Els mateixos propòsits estúpids. Les mateixes pors... I tot i això em sento molt feliç de seguir essent jo mateix. Suposo que amb els anys m'he anat amotllant a mi mateix, i ara, em sento còmode. Tot i això, avui sento les tempestes que s'acosten amb el nou dia. La nit serena arriba a la fi. Que comenci avui la tempesta! No m'arrauliré pas! i si em trenco, reordenaré les peces! Aquest any serà important per mi. Tot segueix igual, però sé del cert que no acabarà igual que comença... Benvinguts a l'any de la tempesta! Arribeu just a temps per veure sortir el sol...




p.d.: Aquesta nit estrellada ja va quedant enrera...


Sota una estrella

No té masses coses clares,
si veu problemes passa de llarg,
porta buides les butxaques,
i el cor obert quan el sol se'n va
pren el camí de la lluna blanca,
dins dels seus ulls la podràs veure brillar!

La seva és sempre la nit més llarga,
no busca res que amb la mà pugui tocar!

Sota una estrella hi haurà algú sempre,
que sigui com tu, que estigui perdut.

De dia quan torna a casa,
conta en veu alta els minuts i els anys
i mira els records com passen,
mentres espera tornar a marxar.

Vol nar més lluny d'on els somnis neixen,
tren de l'amor que no sap si pararà.

No entén perquè tot va tan depresa,
per cada tren que perd un somni morirà!

Sota una estrella hi haurà algú sempre,
que sigui com tu, que estigui perdut.


http://es.youtube.com/watch?v=P7BhflKp7ys