dilluns, 26 d’abril de 2010

Somni d'una nit d'estiu


Volia que fossis qui no ets, per viure amb tu el que no tinc.

Recordo el primer cop que et vaig veure, me’n recordo força bé. No vam parlar gaire. Em vas caure molt bé, però mai vaig comptar amb tornar-te a veure... Temps després, però, coincidim de nou. Aquest cop et veig i rius, i vens, i parlem. Sense dir res et dic que t’he trobat a faltar. Tu, fent broma, fas ullets i en silenci dius que tu a mi també. Llavors acaba la partida i busquem una excusa per no dir-nos adéu. Sortim de festa, fem el tonto. Ets molt divertida. M’agrada. No et lliguen els cànons estàndars: no balles com tothom, no portes la roba que s’espera, no ets fàcil d’encasellar. M’agrada. Riem molt i els dos sabem que ens tornarem a veure. Em quedo enganxat a una noia despreocupada, alegre, divertida, espontània. Potser poc femenina, potser infantil, potser d'un món que no és el meu... Però tant m'és. Tant m'era.

Van arribar les mil i una ocasions en les mil i una nits següents. Les vaig aprofitar a la meva manera, tal com soc. Fent-me pesat i aborrit els dies grisos. Rient radiant com el sol quan els plans em sortien bé. Vaig tornar a tenir vint anys. Vaig viure de nou el que per tu era nou. Em vaig quedar hipnotitzat per un somriure que ho enmascarava tot. Jugant al joc vaig oblidar qui eres i, al final de la partida, ja no eres tu...

Molts diuen que soc un somiador. Ara sé que tu eres el somni. M'adormo a les nits buscant el camí que em dugui a tu. Ets un somni bonic, dels que recordes al matí, el somni d'una nit d'estiu. Però sé que també hi ha una persona.

Sé que et tornaré a veure. Crec que tornaré a començar. Espero no fer-nos mal.