dijous, 9 d’agost de 2012

Vacances Olímpiques



La lluita per les medalles prometia ser dura. 

La parella japonesa tenia molt bona puntuació en els preparatius, i partia com a favorita. El seu programa per a la final incloïa una estada a Fiji: matinades de submarinisme entre esculls coral·lins, i recorreguts de tarda per la selva verge de l'illa. El fort dels suïssos era la gastronomia. El seu programa no era massa ambiciós, un creuer fluvial pel Rin, però tenia tantes estrelles Michelin que empatxava. No us parlaré dels excèntrics americans i la seva volta al món en 90 vols, els entranyables avis noruecs, els russos, els jamaicans ni els omnipresents xinesos, però ja us podeu ensumar que la cosa pintava complicada.

El nostre programa era de llarg el més auster. Es componia a parts iguals per gaudir de l'agricultura ecològica, unes vistes fantàstiques de l'Empordà i el toc de màgia esbojarrada que ens havia guanyat l'accés a les finals. Malauradament, tot es va tòrcer just abans de començar. Incendi a La Jonquera, i les flames llepen l'Empordà. Les nostres esperances es perdien en el fum, i pel camí ens hi deixàvem un bon tros de Catalunya. Calia un revulsiu i vam decidir jugar fort per les tomates de l'hort, guardant la carta d'anar a robar regalèssia al meu tiu per la segona part de la setmana. Al segon dia els americans ja van quedar descartats per culpa d'una companyia aèria centre africana, però els avis noruecs havien sorprès al jurat amb una excursió en tàndem fora de programa. Mentre, a les Fiji, la parella japonesa descobria les primeres restes de pedra de l'imperi Tu'i Pulotu, atraient l'expectació de centenars d'historiadors i assegurant-se virtualment l'or. La setmana avançava i els suïssos no afluixaven: brochettes de coeurs de canard amb gelat de muselina d'all. S'acostava la recta final i, inspirats per la cançó de Manel, vam decidir jugar-nos-ho tot a un salt. Els matins, a cavall de l'amaca i la piscina, i les excursions de s'horabaixa eren molt agradables però del tot insuficients. Calia arriscar. Calia saltar. I vam saltar.

El millor de tot no va ser que agradés al jurat i acabéssim guanyant un diploma olímpic, sinó la corrua de fotos que anaven apareixent a la web d'aficionats imitant-nos. Va ser un èxit del tot inesperat. Potser al cap de vall no vam guanyar cap medalla, però essent realistes ho teníem cru. Per nosaltres haver arribat a la final ja era un somni i endur-nos el diploma va ser la guinda d'unes vacances fantàstiques. Que us podem dir, prometem entrenar fort i competir als Europeus de l'any que ve.


Una abraçada a tots els fans,


Clara i Jordi


p.d.: Al final or pels japonesos; plata pels jamaicans, que el dissabte van baixar el Nanga Parvat fent bobsleigh; i bronze pels noruecs, que ja han anunciat que es retiren de la competició d'èlit després d'aquesta fita.