Segueixo plans, preparo estratagemes, teixeixo xarxes. M'agrada la teoria, potser massa, però la pràctica... Soc un desastre! Un desastre intel·ligent. Un desastre que no s'atura. Un pla dins d'un altre pla dins d'un altre pla que ho englova tot. Moc les peces dins del meu cap. Calculo les provabilitats. Analitzo cada paraula. Valoro cada moviment. Però tan mateix sé que sols amb el cor s'arriba a certes illes... Què faré a la següent jugada? Cap o cor? Som dilluns. El compte enrera ha començat.
4 comentaris:
"La finta dins la finta dins la finta..."
L'heroi és aquell que, amb les probabilitats en contra, hi posa fe i coratge i se'n surt.
I no hi ha llegenda sense un heroi.
X coses cm akestes us estimo,jeje
Només sabràs que estàs en el bon camí quan la grandesa del cor debiliti tots els plans i estratègies fins ara plantejades.
La natura ens ha donat un gran do inconscient del que sovint en fem massa poc cas. Les emocions.
Res, ara remirava aquest post vell... Només dir-vos que vaig escollir "veritat", que és una barreja entre cor i cap. Però la forma era de cap 100%. Un és racional i per molta passió que tingui a dins quasi sempre traço linies rectes. Res, era just que posés el final de la pel·lícula aquí, encara que no ho llegeixi ningú!
XD
Publica un comentari a l'entrada