Jam session!

Aquest dijous, a BCN hi haurà una jam session solidària i gratuïta! Alumnes de l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) ens faran improvitzacions lliures de jazz i altres estils. Serà a l'Espai Jove de l'Eixample (c/ Ali Bei 120) a partir de les 22:00h. Motius per anar-hi? Molts!!!

a) És una oportunitat boníssima per sentir música en directe com Déu mana i gratis!
b) Els beneficis de la venta de begudes son per a una ONG que opera amb El Salvador.
c) L'ambient és inmillorable, a l'última jam que es va fer fins i tot i havia una
zona amb taula de ping-pong per als no tant amants de la música.
d) I per últim, per si algú no en té prou amb tot el que ja he dit... Hi seré jo!

Si aquest dijous per la nit sou a Barcelona, no us ho podeu perdre!!!
:D

Recordant el fotolog

Avui, estava mirant coses velles i, tot d'una, he recordat el fotolog! Que bé que em va anar! Que bé que m'ho vaig passar! Des d'aparèixer a darrera d'un arbust al fotolog de'n Bonet, fins al més intens dels St Joans. Gran època aquella... M'he entretingut a mirar fotos, rellegir relats, recordar moments... Per ara, aquella època segueix essent la dels "bons temps", superant fins i tot l'època a la facultat. No crec que aquells temps tornin, per que resten esmicolats per sempre més. Però això no m'entristeix en absolut sinó que em fa veure que, fins i tot quan les coses personals van malament, pots canviar el teu món fins a aconseguir el miracle de la felicitat! Merci a tots els que hi vau participar, va ser un gran somni de nit d'estiu!

Una de banderes

L'altre dia l'Albert va despertar la curiositat d'alguns de nosaltres ensenyant-nos un parell de propostes de logotip per a una empresa. Llegint els comentaris que van anar-li fent, vaig arribar a la conclusió de que tothom té un petit (o gran) dissenyador a dins! Seguint en aquella línia, avui us mostro la bandera que en Marc Arroyo ha presentat a un concurs obert per a triar una bandera que representi a tot els ciutadans del món. Com faríeu vosaltres una bandera que representés a tots els individus del món? A mi el primer que m'ha passat pel cap és Da Vinci i la seva famosíssima figura humana amb els braços extesos, Però en pocs minuts van sorgint més i més idees... Si voleu veure les diferents banderes proposades, i com van les votacions aneu a:

http://www.adbusters.org/campaigns/oneflag/entries/marcs_flag.html

Qetesh

En els teus cavells es perden els meus dits, Qetesh, mentre els teus ulls vessen nit i estrelles damunt meu. Retira't el vel de cristalls que pertorba els meus anhels. Deixa'm recórrer els teus deserts seguint la mitja lluna. Guia'm fins als teus llabis i, llavors, tanca els ulls i fes el dia, per que és curta la vida i llarga la nit.

Moixaddictes: The beginning!

Fa alguns dies que m'estan fent reflexionar sobre la paraula moix. Aprofitant que l'altre dia parlava de què és casa, i que sortia el tema de l'enyor... Avui farem un revival! Anem primer fins als anys 80 per escoltar aquesta cançó:

http://www.youtube.com/watch?v=Nm1g8FFRArc

D'aquí reculem fins l'any 586 a.c., caiguda de Jerusalem a mans dels Babilonis. Després de la derrota, la classe culta jueva fou deportada a Babilònia per a treballar en la burocràcia de l'imperi, fent d'escrives o d'altres funcions. Les penúries d'aquells homes i dones apareixen a la Bíblia:

Salm 137
1 Vora els rius de Babilònia ens assèiem tot plorant d'enyorança de Sió.
2 Teníem penjades les lires als salzes que hi ha a la ciutat.
3 Quan volien que cantéssim els qui ens havien deportat, quan demanaven cants alegres els qui ens havien entristit, i ens deien: «Canteu-nos algun càntic de Sió»,
4 ¿com podíem cantar cants de Jahvè en una terra estrangera?
5 Si mai t'oblidava, Jerusalem, que se'm paralitzi la mà dreta;
6 que se m'encasti la llengua al paladar, si deixés d'anomenar-te, si deixés d'evocar el teu record, per inspirar els meus cants de festa.
7 ...

I què trobem en aquest salm? Doncs que s'enyoraven! Estaven tristos. No volien cantar. No volien oblidar la seva terra. Estaven moixos!!!! Potser aquest és un dels primers exemples escrits d'enyor, però ho sigui o no, ens fa veure que aquesta enyorança és inherent a la cultura humana. Sempre hem estimat i sempre hem enyorat. Sempre hem envejat i sempre hem anhelat. Som així...


p.d.: Val, ara, un cop heu llegit això, podeu aixecar-vos de la cadira amb les mans al cap i afirmar amb convicció: "A què venia tot això?!!! Definitivament estàs fatal!!!!". Això sí, mentre feu tot aquest ritual de gestos i crits, no oblideu que jo segueixo a l'altre costat del teclat, rient histèricament...

Blood bowl!

Recordo que fa anys quedàvem amb els amics per fer partits d'un curiòs joc de taulell anomenat Blood Bowl. Una barreja de futbol americà i escacs amanit amb una bona dosis de fantasia, sang i fetge! Recordo com teníem cada figureta (algunes fins i tot pintades) i com amb l'ajuda d'un parell de taulells fèiem les nostres lligues i vèiem ascendir i decaure a grans equips! Aquells Silvans odiosos, aquelles mítiques amazones, la sobrietat dels humans... Tot plegat molt divertit! Però requeria massa coses. Sempre faltava algú, no trobàvem el dia que anava bé a tothom, ens faltava un taulell o algunes figures...

A partir d'aquest estiu, tindrem una alternativa espectacular al mític joc de taulell: la versió en pc! Fa una pinta estupenda, i com a mostra el vídeo que us he penjat... Ja tinc ganes de tenir-lo!!!!!



p.d.: més info a: http://www.bloodbowl-game.com/

Casa

On és casa? Què és casa? Casa pot, o no, ser on guardes la roba de les maletes quan tornes d'un viatge. Casa pot, o no, ser un sostre i quatre parets. Casa pot, o no, ser un espai on convius amb els teus. Casa pot, o no, ser on dorms cada nit. Però més enllà de sostre, parets, armaris i llit, hi ha una idea. Casa hauria de ser el teu refugi on guarir les ferides de la vida. Casa hauria de ser el teu temple on cercar l'harmonia. Casa hauria de ser aquell balcó imaginari on pots seure amb les cames penjant, mirant el mar i sentit la brisa. Casa hauria d'anar sempre amb tu, hauria d'estar al teu cap i al teu cor. Casa hauria de ser una idea que res ni ningú et pogués treure. Casa hauria de ser el que hi ha dins teu, i també el que hi ha fora. Casa haurien de ser totes les mans que estan disposades a ajudar-te a aixecar cada cop que caus.


Avui t'ho dedico a tu que ets fora, a tu que et preguntes on és casa teu.
=)