On és casa? Què és casa? Casa pot, o no, ser on guardes la roba de les maletes quan tornes d'un viatge. Casa pot, o no, ser un sostre i quatre parets. Casa pot, o no, ser un espai on convius amb els teus. Casa pot, o no, ser on dorms cada nit. Però més enllà de sostre, parets, armaris i llit, hi ha una idea. Casa hauria de ser el teu refugi on guarir les ferides de la vida. Casa hauria de ser el teu temple on cercar l'harmonia. Casa hauria de ser aquell balcó imaginari on pots seure amb les cames penjant, mirant el mar i sentit la brisa. Casa hauria d'anar sempre amb tu, hauria d'estar al teu cap i al teu cor. Casa hauria de ser una idea que res ni ningú et pogués treure. Casa hauria de ser el que hi ha dins teu, i també el que hi ha fora. Casa haurien de ser totes les mans que estan disposades a ajudar-te a aixecar cada cop que caus.
Avui t'ho dedico a tu que ets fora, a tu que et preguntes on és casa teu.
=)
6 comentaris:
Això, ànim, que ja et vindrem a veure!!
Parles de nostàlgia? d'enyorança?
Us heu plantejat mai la importància d'aquestes paraules? Us deixo un tros del llibre "La ignorància" d'en Milan Kundera, on fa tota una disertació sobre això! per mi, genial!
En grec, “retorn” es diu nostos. Algos, vol dir “sofriment”. La nostàlgia és, doncs, el sofriment causat pel desig incomplet de tornar. La majoria dels europeus podem utilitzar per aquesta noció fonamental, una paraula d’orígen grec (nostàlgia) i, a més, altres paraules amb arrels en llengua nacional: en espanyol diem añoranza; en portuguès, saudade. En cada llengua aquestes paraules posseeixen un matís semàntic diferent. Sovint només signifiquen la tristesa causada per la impossibilitat de tornar a la pròpia terra. Enyorança de la terra. Enyorança de la llar. En anglès, seria alguna cosa com homesickness, o en alemany Heimweh, o en holandès heimwee. Però és una reducció espacial d’aquesta gran noció. L’islandès, una de les llengües europees més antigues, distingeix clarament dos termes: söknudur: nostàlgia en el seu sentit més general; i heimfra: nostàlgia de la terra. Els txecs, al costat de la paraula “nostàlgia”, presa del grec, tenen per a la mateixa noció el seu propi substantiu: stesk, i el seu propi verb. Una de les frases d’amor en txec més commovedores és styska se mi po tobe: “t’enyoro; ja no puc suportar el dolor de la teva absència”. En espanyol, “añoranza” prové del verb “añorar”, que prové a la vegada del català “enyorar”, derivat del verb llatí ignorare (ignorar, no saber alguna cosa). A la llum d’aquesta etimologia, la nostàlgia se’ns rebel•la com el dolor de la ignorància. Estàs lluny, i no sé què és de tu. El meu país queda lluny, i no sé què hi passa. Algunes llengües tenen alguna dificultat amb l’enyorança: els francesos només poden expressar-la mitjançant la praula d’orígen grec (nostalgie) i no tenen verb; poden dir : je m’ennuie de toi (equivalent a «et trobo a faltar”), però aquesta expressió és frívola, freda, en tot cas massa lleu per un sentiment tant greu. Els alemanys utilitzen poques vegades la paraula “nostàlgia” en la seva forma grega i prefereixen dir Sehnsucht: desitjo allò que està absent; però Sehnsucht pot al•ludir tant al que va ser com al que no va ser mai (una nova aventura), pel què no implica necessàriament la idea d’un nostos; per incloure en la Sehnsucht l’obsessió del retorn, s’hi hauria d’afegir un complement: Senhsucht nach der Vergangenheit, nach der verlorenen Kindheit, o nach der ersten Liebe (desig del passat, de la infància perduda o del primer amor).
Disculpeu l'extensió del comentari anterior. És un tros d'un llibre...
Gràcies!
mca.
I perquè és tant important tenir casa? Potser lo important és sentir-te com a casa siguis on siguis ;)
Cap problema Mònica! Com ja havies pronosticat, el fragment m'ha encantat!
;)
De fet, jo penso que l'important no és "tenir casa", sinó sentir-te com a casa. I això et pot passar al mig del carrer, a la platja, dalt d'un arbre...
Però certament, hi ha espais i persones que són 'casa'. Com quan eres petit i jugaves a atrapar, i no volies que t'enxampéssin... cridaves "casa!" i allà ja no et podia passar res. Estaves segur. Això és casa, una llar, una companyia, un tros de sol...
Publica un comentari a l'entrada