Sepakta!

Hola a tots! Sovint em pregunteu què faig quan jugo sol a sepak takraw... Bé, avui us ensenyo un video que explica la primera part d'un dels meus "entrenaments": Fer tocs!

Un altre dia, intento penjar-vos algun video de la segona part: Fer tocs contra una paret. Sí, fent això últim és com em vaig obrir el cap fa unes setmanes...

La cançó de Titània

Que sapigueu que busco a Titània, la reina de les fades. Vull que m'envolti amb la seva música i sentir la seva cançó. Alguns m'han confirmat que l'han vist a l'altre costat del mirall. D'altres diuen que hi van somiar en una nit d'estiu. Tampoc manquen els que creuen que encara és als boscos... Sigui com sigui, sapigueu que la busco i, si la veieu, no dubteu en trucar-me i fer-m'ho saber!

Llegim!

Aquests últims dies m'he sorprès a mi mateix deixant anar frases com ara: "Ales negre, notícies negres" o bé "L'hivern s'acosta". Sí, d'acord, els que em coneixeu sabeu que quan escric qualsevol cosa (fins i tot els SMS) em surt la vena poètica i surto amb frases així... Però en aquest cas concret, cito a un llibre. Bé, de fet hauria de dir que cito a una saga: Cançó de gel i foc (A song of ice and fire) del senyor George R.R. Martin. Als que us agradaria la saga ja la debeu haver llegit, i als que no us veig llegint-la crec que tampoc la llegireu, però tot i això aquí us la presento!

En unes terres ficticies, diferents families lluiten entre elles per obtenir el tro del regne. Algunes ho fan per cobdicia, d'altres per honor, per deure, o fins i tot per justicia. En un mar de personatges molt humans, es fonen els conceptes de bé i de mal fins a despullar en cada personatge la crua essència humana. Si El hobbit i El senyor dels anells et van semblar bons llibres, no et pots perdre aquesta saga. Si la novela fantàstica no et motiva, simplement llegeix més enllà de la forma. Per exemple pren-te les families com empreses, partits polítics o faccions d'altre mena, i les guerres com a conflictes de qualsevol mena. Busca en cada personatge cares properes i, al final, identifica't a tu mateix i coneix-te. Recorda que Sun Tzu es llegeix a les millors facultats d'economia del món...


Foto: Primer llibre de la saga: Joc de trons!

Camins

Avanço amb pas de formiga, constant, incansable. El camí és llarg, però és el que cal fer, el que toca...

Però...

No m'adono de que faig el ruc! Que estic atrapat! Que estem atrapats! Presoners en bucles infinits! Persones fent de hàmsters, corrent incansables en rodes de hàmster. Sense anar enlloc... Pareu! Sortiu dels camins i feu la vostra vida! La vostra, i no la que us han imposat... Avui: RESPIREU!

Reflexes i reflexions

Avui demano un segon per pensar. Demano a tothom, i en especial a tu, que reflexioni una mica. Res és blanc o negre, i tot i això, sovint se'ns fa difícil entendre els grisos. Que cadascú cerqui el seu racó de pau, el seu santuari on pugui escoltar-se i pensar. Que les decisions que es prenguin avui siguin reflexe de la reflexió. Aquesta és la meva pregària avui, des del més feble dels agnosticismes.

p.d.: Qui tingui ulls que vegi, i qui tingui orelles que escolti...

"...
- I què m'oferiràs avui Maat? I què serà de mi demà? - Digué el jove Isil.
- T'ofereixo el que puguis prendre'm. Teu serà mentre ho conservis...
- Però ho vull tot! Et vull a tu! T'estimo!
- Llavors demana-ho a d'altra més bona que jo, Isil. T'ofereixo veritat, però més enllà t'ho has de guanyar tu sol. Perque no estic en aquest món per tu, Isil. Tothom té un àngel però jo no soc el teu. No soc cap àngel ni cap dimoni, de fet sols soc la veritat. La veritat que se't dona, Isil. Utilitza-la com et sembli, però sàpigues que mai serà només teva, perque la veritat ÉS per a tots aquells que la cerquen. Ho entens, Isil?
..."

Nits de glòria

L'herald de la vigília química corre per les meves venes escampant la noticia!
"La nit és jove!"- Proclama pels racons del meu cos...
"No cedeixis!" - Crida dins de cada capilar...
Jo l'escolto i el meu cos respon. L'eterna vigilia. L'Alquimia química capaç de transformar la son en bytes, al ritme de tecles que es premen quasi sense necessitat de pensament. Les energies flueixen des de dins del meu cos fins a la pantalla, omplint cada píxel. M'encanta sentir-me poeta de les xifres... Un dia probaré de ser matemàtic de les lletres.


p.d.: Frase del dia: "Un preu just no sempre és un bon preu..."

Ales negres...

Ales negres, noticies negres. Avui he deixat anar un corb. Ha volat fins on li he xiuxiuejat i allà hi ha deixat les noves. No eren males noticies, però sí noticies que no deixen indiferent. A vegades no calen males noticies per esquinçar-ho tot. A vegades simplement la veritat, el coneixement, el tenir les eines, el saber, la tria... son càrregues que et deixen llagues a l'esquena.

Algú pensa en un lloc proper. Algú reflexiona. Potser aquest algú no entén. Potser aquest algú està totalment descolocat. Potser aquest algú no sap què fer. Potser, com jo, no sap per on avançar. Potser aquest algú ets tu, o potser no, o qui sap, potser el teu corb està per arribar. Potser un dia d'aquests...