La pluja

Fa molts grapats de segles els quinametzins, una raça de gegants, van aixecar la ciutat dels déus anomenada Teotihuacan. En aquells temps, un déu s'alçava per damunt dels altres, era Tlaloc, el Sol de Pluja, que il.luminava i protegia al poble dels quinametzins, innundant-lo de benaurances. Grans coses es feren sota el regnat celest del Sol de Pluja, però de la mateixa manera que no fou el primer Sol a il.luminar la terra, tampoc havia de ser-ne l'últim.

Explica la llegenda que una matinada, quan Tlaloc es disposava a vessar la seva llum sobre la terra, Quetzalcóatl, la serp emplomada, s'hi va llençar al damunt amb urpes i dents per que volia ocupar el lloc de Tlaloc al cel. Durant vint dies hi hagué sequera i foscor, doncs Tlaloc no podia atendre a la terra mentre lluitava. Passats els vint dies, i veient que les forces d'ambdós déus eren igualades, Tlaloc decidí refusar a la lluita per que estimava al poble dels quinametzins i no els volia allargar la penuria de viure en la foscor. Quetzalcóatl, sabent-se vencedor va ascendir al lloc de Sol i fou llavors, al il.luminar la terra, que veié la redoblada beneració que els quinametzins otorgaven a Tlaloc. L'enveja de la Serp Emplomada fou tal que de la seva ira en brollà una pluja de foc que arrasà al poble quinametzin, i fou de les cendres d'aquells gegants que en sorgiren els homes com els coneixem avui.

Els primers homes van aprendre a adorar a Quetzalcóatl oferint-li sang, que era el tribut que més apreciava. De la mateixa manera, van oferir sacrificis a altres deïtats, i quan li va tocar el torn a Tlaloc, aquest va plorar amargament, doncs detestava els sacrificis humans. Els sacerdots, veient la pluja abundant que caié, van resoldre acertadament que Tlaloc era el déu-pluja, i pensaren que els sacrificis havien agradat al déu. Més sacrificis es feren a l'any següent i més llàgrimes vessà Tlaloc. I així, Tlaloc, el déu incomprès de Teotihuacan, plorà any rera any fins als nostres dies, portant les pluges.

Per què plores avui oh desventurat Tlaloc? Què t'angoixa amic, que cada dia em vens a veure? Recorda que un temps vas ser també Sol i deixa la tristesa per la tardor.