L'any 1971, en plena Guerra Freda, un equip especial soviètic arribava a Ashgabat, Turkmenistan. La versió oficial de la seva missió consistia en fer prospeccions per a detectar dipòsits de gas natural explotables. La realitat, però, no podria allunyar-se'n més. Josiph Ilinovich (expert cabalista), Constantin Kreutz (membre de la masoneria, especialista en demonología i arts ocultes) i Nicholai Nabokova (representant del Politburo), formaven el nucli dur de l'expedició. També els acompanyaven dos geòlegs amb els seus respectius assistents i un parell de guies locals.
Seguint les indicaccions d'un manuscrit en arameu, Ilinovich va determinar la localitzazió exacta de "Les Portes" prop de Derweze. Endinsant-se encara més al desert de Karakum, va guiar-los fins al mig del no res, una esplanada àrida aparentment infinita. La nit del 22 de juny ja tenien el campament a lloc i van decidir descansar. Les feines del dia 23 van començar de matinda. Sota la direcció precisa de Kreutz, tot els membres de l'equip van participar en el traç de la simbologia arcana per al ritual. Tot plegat un immens doble cercle de símbols inintel.ligibles d'uns 75 metres de diàmetre. Passades les quatre de la tarda Kreutz va acabar de repassar tota la símbologia i, visiblement emocionat, es va dirigir a la seva tenda. Minuts després, en sortia amb una túnica vermella i armat amb un punyal daurat. Amb un gest subtil Kreutz va fer apresar als guies locals, i ara sí, tinguent el sacrifici a punt, el ritual va començar.
La sang brollant dels cossos inerts dels guies fou usada per resseguir part dels simbols marcats a terra, mentre càntics que no us sabria descriure anaven repetint-se fins a la sacietat. Les hores passaven però la nit no arribava, doncs aquella havia de ser la nit més curta de l'any. Finalment, amb la fugida de l'últim raig de sol, s'esdevingué un gran terrabastall. L'arena i la pols s'enfonsaren com engolides per la terra, i al seu lloc sorgiren flamarades que s'alçaren una vintena de metres.
Poc se sap d'aquella expedició, més enllà del que es va poder recuperar dels apunts de Nabokova. Cap dels membres va tornar. Això sí, les portes de l'infern van restar obertes al desert de Karakum durant 40 anys, com ja profetitzaren les escriptures secretes de Ben Ahmi a finals del segle XIII. El més curiòs del cas però, és la cançó que Antònia Font va compondre exactament el mateix dia en que es tancaren les portes de l'infern, em pregunto si va ser només casualitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada