Avui cito a Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis). No sé què m'ha passat aquesta setmana. He estat obsessionat amb l'esport i l'exercici físic. De fet ha estat quasi patològic... I en qualsevol cas poc sà. Però sembla que tansols les cuixes se'n resenten un xic o sigui que no està malament del tot. Avui faré bondat, o bondat relativa: moviments improvitzats de kendo + abdominals + alguna flexió (depenent de l’humor) + estiraments. Però com que això tampoc interessa, us deixo de regal el que Juvenal realment deia quan va escriure l'universal "mens sana in corpore sano": (la traducció és a l'anglès però és la que he trobat)
orandum est ut sit mens sana in corpore sano.
fortem posce animum mortis terrore carentem,
qui spatium uitae extremum inter munera ponat
naturae, qui ferre queat quoscumque labores,
nesciat irasci, cupiat nihil et potiores
Herculis aerumnas credat saeuosque labores
et uenere et cenis et pluma Sardanapalli.
monstro quod ipse tibi possis dare; semita certe
tranquillae per uirtutem patet unica uitae.
(10.356-64)
It is to be prayed that the mind be sound in a sound body.
Ask for a brave soul that lacks the fear of death,
which places the length of life last among nature’s blessings,
which is able to bear whatever kind of sufferings,
does not know anger, lusts for nothing and believes
the hardships and savage labors of Hercules better than
the satisfactions, feasts, and feather bed of an Eastern king.
I will reveal what you are able to give yourself;
For certain, the one footpath of a tranquil life lies through virtue.
p.d.: i sé que no ve al cas, i sé que no us cal, però... Com algú cantava:
"Más de cien palabras, más de cien motivos
Para no cortarse de un tajo las venas,
Más de cien pupilas donde vernos vivos,
Más de cien mentiras que valen la pena."
