El cub de Faraday

Només queden 6 minuts i 32 segons. Ara 31. Saps què pensa un quan sap que la fi és inminent? Per cert, 28. Doncs en res especial. Suposo que fa uns 12 minuts que he superat la fase "Déu meu, em moriré!". Després ha tocat repassar les coses que deixo penjades. Sí, des d'allò de plantar el teu arbre o escriure un llibre, fins a la partida de backgammon que teníem prevista pel divendres a la nit. En qualsevol cas, i acabem de creuar la barrera dels 6 minuts, aquesta fase també l'he superada. Ara, com llegiu, he pensat que seria "útil" deixar algunes notes escrites. No sé ni tan sols si es salvaran, però no em sembla del tot desacertat escriure just abans de morir. Sabeu, ara em prendria una orxata i moriria feliç. Quin desig més extrany, oi? Rosebud! Res, oblideu-ho, broma dolenta als 5'11" je je je. Crec que quan passi aquest minut canviaré d'estratègia. A veure... 3, 2, 1 i 5 minuts per la fi! Per un segon m'he imaginat tot de serpentines esclatant a l'aire i els crits, rialles, i brindis de cap d'any. Estic fatal! Ja ja ja! Ai! L'estratègia! Mmm... A Sí! La caixa! a veure: Un bloc sòlid i pesat, d'algun metall per determinar. Sembla format de subunitats encaixades o algo així, però no hi ha qui ho obri. i les parets segueixen acostant-se'm implacables. Nanos, crec que en breu m'agafarà claustrofòbia. Fins ara he estat estirat, però crec que ara toca asseure'm, i mentrestant, el rellotge marca: 4'22". El mòbil segueix sense funcionar, i crec que és per culpa d'aquesta caixa. Sembla com si fos un artefacte futurista, d'aquests de les pel·lícules de ciència ficció. Atenció, a falta de 4'07", l'artefacte fa uns crec-crecs i es comença a obrir parsimoniosament! Si no us sap greu, deixo d'escriure i vaig a remenar i intentar salvar-me!

La balada de la nena de sucre

Ella podria haver estat una princesa mora a Toledo, bebent orxata cada vespre vora la font ornamentada del pati interior d’un palauet. Sonaria un llaüt llunyà, com cada nit, i com cada nit ella somiaria en el trobador, anhelant-lo des de la seva presó de marbre i aigua i herba fresca. Ell podria haver estat un actor grec de tragèdia clàssica, amagat rera la màscara d’un Déu, amb veu ferma que resonaria per les grades de l’anfiteatre d’una polis oblidada. Cercaria els ulls llunyans d’ella, i anhelant-la, no deixaria de declamar els versos de Sófocles, lligat per centenars de mirades anònimes. Potser ella podria ser una esbelta gimnasta de dinou anys i ell el seu entrenador de trenta-quatre, o potser ell un futbolista d’èxit i ella una fan més a les grades. En qualsevol cas ella sempre seria de sucre i voldria tastar el gust àcid de les llimones, mentre que ell tindria el gust fort de la carn de caça i la mirada esquinçada de qui ja ha vist món. Potser justament per això, quelcom els atrau al llarg de les vides i els segles, i potser per això ell sempre acaba pronunciant un no silenciòs amb regust a prohibició imposada. I una tarda de dissabte, al vestuari de visitants d’un equip que no recordo, el futbolista pronunciarà: “Tot el que tinc a les mans es destrueix, i sobre el meu cap, s’ha abatut un destí massa feixuc de portar”, i recordant la jove fan que el cridava amb llàgrimes als ulls, no podrà evitar sentir de nou l’amarg gust del remordiment. Llavors enyorarà un llaüt que mai ha tingut, mentre capcot, es preguntarà què hagués passat si ella no fos una nena ni ell un poruc.

Embolics d'estiu

L'inici de l'estiu sempre porta canvis, encara que a vegades siguin imperceptibles. Aquest any però, els canvis no només son perceptibles sinó que a més em superen, per que no els entenc. D'una banda sembla que N va quedant enrera entre sospirs, una pena però millor així. La sorpresa és que ara és A qui torna del passat i, sense oferir res, com és habitual, pretén organitzar-me la vida. No em liis! A més tot d'una, em deixa anar que hauria de sortir amb S. Perdona? La gràcia de tot plegat és que a S la intento fer sortir, però de casa, que és diferent, per que: Som plantes, no S? Mentrestant, M es fica enmig de C, i C es fica enmig del desert, i tot plegat és una pena (o hauria de dir miratge), però tocarà passar de C i de M. Però de fet era un joc, o no? Llavors hi ha E, però noia no sé que fer amb tu. Que tinc moltes limitacions, eh? Total, això és un caos absolut i crec que em centraré en la V de voleibol i la F de feina, i passaré de tot plegat. Per moments recordo el cas A, i sembla que no hagi après res de res... Aixxxx! En qualsevol cas, m'encanten els embolics d'estiu, sobretot els que em creo jo mateix! Algú ofereix més?
XD



p.d.: Va, que segur que treieu moltes lletres! Encara que també és quasi segur que en fallareu d'altres! XD

Dervixos del vòlei

Abans d'ahir vaig jugar a vòlei a la platja durant quasi 4 hores seguides. No paràvem per res que no fos refer els equips a mida que la gent anava anant i venint. De fons sonava un guitarrista excel·lent, contractat pels del local Opium, just al costat de la platja. El moviment era constant, i no paràvem de saltar i anar per terra, en un curiòs ritual de sorra i sang. Curiòs intercanvi, la sorra va penetrant cada racó del cos i la sang va brollant poc a poc enfora des de la mitja dotzena de petits talls i feridetes que causen les pedres ocultes a la sorra. I de fons, seguia el ritme progressiu de la guitarra espanyola d'Albéniz. Érem els dervixos del vòlei, en constant moviment hipnòtic, i avui repetirem en un nou frenesí de pols, sang i moviment!

El petó de l'escorpí

La jove guerrera Mantis tenia múltiples dons. La conexió mística que li proporcionava un antic amulet, es complementava amb les primeres traces de corrupció que exhibia el seu cos, tot i que eren tant febles que quasi no es podien detectar. Aquesta percepció privilegiada, sumada a la seva natura escandalosa, li havien fet guanyar cert renom com a centinella contra els esperits malignes que poblen les nits de Rokugan. Aquesta vegada, però, no havia detectat esperits ni monstres. Els seus companys havien trobat una misteriosa espasa curta, que pel que li havien explicat pel camí, ja havia fet perdre el cap a dos samurai. Potser va ser això últim el que va fer que s’hi fixés només de sentir-la aprop.

El noble Boade sama, de la família Akodo, havia cavalgat sense parar per allunyar l’espasa de tot mal, però sens dubte el cavall havia defallit imbuït per la corrupció de l’arma. Quan el grup de samurai el va trobar, la descendent de Yoritomo ja començava a veure les fines traces d’energia que s’arremolinaven invisibles al voltant de l’arma maleïda. Tenia els ulls ben oberts i inconscientment ja havia fet un parell de petits passos cap a l’arma. Es preguntava si potser tocant-la podria obtenir-ne més informació, si podria fins i tot desenvainar-la i comprobar-ne la manufactura, sens dubte extraordinària. Els seus peus, calçats en sandàlies de viatge, ja avançaven de nou, aliens a l’allau de preguntes que el grup de samurai feien al noble Lleó. I llavors, de sobte, l’embruix es va trencar. Tant misteriòs i imprevisible com sempre, aquella desfeta de samurai que es feia anomenar Bayushi Yamamoto, es va arrencar la màscara plantant-se-li al davant, unint els llavis als seus en el que només es podria anomenar com a un petó il•lícit. El petó va durar tansols un instant. No més del necessari per a que la guerrera Mantis s’oblidés completament de l’espasa. En tansols unes milèsimes de diferència, l’escorpí va esquivar la mà veloç que hagués impactat contra la seva galta esquerra, i fent una passa enrera i col•locant-se hàbilment el mempo amb la única mà que li quedava, va somriure satisfet rera l’intimitat de la cara d’un oni ensangonat que conformava la màscara. Com sempre, havia estat ràpid. Com sempre, havia protegit l’imperi, en silenci, de la manera més inesperada, i amb els resultats més extraordinaris. Però aquella vegada la satisfacció era diferent. Per una vegada el deure havia estat més gratificant del que havia pensat. El demacrat samurai escorpí, a qui les nombroses batalles havien fet perdre un ull i una mà, per un instant no va sentir odi envers la causant de les seves mutilacions. Extranyament confòs rera la màscara d’oni, per primera vegada va pensar en la possibilitat de no seguir administrant verí a la guerrera Yoritomo.



p.d.: Fragment de la partida de rol jugada el dissabte passat.

Titelles justificades

La veritat és que pensava tenir això tancat fins al 15 de Juliol, principalment per motius laborals, però després de certa insistència per part dels meus 3 lectors, he pensat que podria dir alguna cosa al respecte. Bàsicament sobre els motius no laborals per no escriure al blog durant tant de temps.

Un dilluns vaig escriure l'aventura del diumenge anterior, i incapaç de superar-ho l'endemà, i també en part com a homenatge, el dimarts no vaig penjar res de nou. El dimecres la situació no va variar, ni el dijous, ni el divendres, ni... Suposo que també us ha passat a vosaltres. És aquella sensació de no voler passar de llarg un esdeveniment que us ha impressionat. És el voler que no s'acabi. És fer el possible per a no passar pàgina. Sé que és una reacció poc madura, de nen petit, però suposo que també és reacció de somiadors, idealistes i adoradors de la utopia. A la vida n'he tingut uns quants de moments d'aquests i curiosament, tot i que sempre hi ha colors pel mig, és la lluna qui els il·luminava. Potser és això. Quan la lluna t'embruixa, et captura amb fils de seda blanca tant prims que quasi no es veuen. T'enganxa i et fa la seva titella. L'instant t'embriaga i t'obsessiona, i el temps segueix corrent però quelcom en tu es queda aturat allà, a mercè de la lluna. Suposo que, si avui escric alguna cosa, és per que toca anar endavant. Ultimament estic prenent moltes decisions per anar endavant. M'agrada com provoco que les situacions flueixin al meu entorn. Qui sap, potser en treurem alguna cosa bona de tot plegat. En qualsevol cas ja es veurà. Però de moment us avanço que m'ho estic passant molt bé, i que la meva vida és un taulell plè de peces de colors anhelant ser mogudes.

Petit conte a Montjuïc

Els diumenges son mal dia pels que hem d'anar cap a Barna. Sovint serveixen tansols per descansar de la nit del dissabte (dorms tot el matí), i per anar cap a Barna arribar i desfer la bossa (perds tota la tarda). Per sort, molt de tant en tant, un diumenge tot d'una fas alguna cosa especial, i llavors et sents bé amb el món. Aquest diumenge havia d'anar a córrer per Barcelona al vespre, però el cap de setmana m'havia deixat destrossat. Tot i això, aprofitant que la cita per córrer ja estava concertada, vaig canviar-la a caminada vespertina. Quin gran encert! Per fi he entès per que a la de Montjuïc ni diuen la font màgica. Caminant tot xino xano, vam anar pujant pels centenars d'esglaons que travessen la muntanya, cercant un rumb incert. Primer, estrets pels preparatius del saló de l'automòvil. Després, estrets pels seguidors eufòrics de l'Espanyol. I per últim, sols, perduts pel castell sentint els roac-roacs de les granotes. I quan dic perduts dic perduts de debó, eh? Sabeu que em perdo amb facilitat (i amb gust). Aquest cop, vam acabar al costat equivocat d'una tanca metàlica de poc menys de 2 metres d'alçada. Per sort, la cadena que ho mantenia tancat, permetia obrir suficientment com per passar al més pur estil Houdini. Finalment, i en plena nit, vam escapar del castell i baixar tot xerrant fins a les escales del MNAC. Just a temps per veure l'espectacular font plena de llum, colors, música i moviment. I jo allà, al seu costat, li hauria fet un petó per que el moment era de petó. I al meu cap sonava un viva la vida llunyà. Després, el moment va passar, i només ens va quedar tornar a casa continuant la conversa i rient. Bonic vespre de diumenge, tant de bó tots fossin com aquest.
Merci Esther.
=)

Pors

Veient aquesta llista inacabable, un se sent més valent. Hi ha tantes pors possibles, que provablement no trobem cap de les que tenim, per que estan massa ben amagades rera noms grandiloqüents. En qualsevol cas, sempre és bó riure's de les pors d'un mateix, o de les pors que un podria tenir. Per la meva part em quedo amb l'Apeirofòbia, quina cosa més mística...



p.d.: No tingueu por!


Acarofòbia - Por a les picadures o als insectes que piquen
Acerofòbia - Por a les coses àcides
Acluofòbia - Por a la foscor
Acustifòbia - Por al soroll
Acrofòbia - Por a les altures
Aerofòbia - Por a les corrents d'aire
Aeronausifòbia - Por als refredats
Agliofòbia - Por al dolor
Agorafòbia - Por als espais oberts o a estar entre una multitud, llocs públics com mercats
Agrafòbia - Por a les agressions sexuals
Agrizoofòbia - Por als animals salvatges
Agirofòbia - Por als carrers o a creuar el carrer
Aicmofòbia - Por a les agulles o als objectes punxeguts
Ailurofòbia - Por als gats
Albuminurofòbia - Por al mal de ronyó
Alectorofòbia - Por als pollastres
Algofòbia - Por al dolor
Aliumfòbia - Por a l'ull
Alodoxafòbia - Por a les opinions
Altofòbia - Por a les altures
Amatofòbia - Por a la pols
Amaxofòbia - Por a conduïr amb cotxe
Ambulofòbia - Por a caminar
Amnesifòbia - Por a quedar-se amnèsic
Amicofòbia - Por a les esgarrapades
Anablefòbia - Por a les investigacions
Ancrafòbia o Anemofòbia - Por al vent
Androfòbia - Por als homes
Anemofòbia - Por al vent o a les corrents d'aire
Anginofòbia - Por a agafar angines
Anglofòbia - Por al relacionat amb Anglaterra
Angrofòbia - Por a l'antipatia
Anquilofòbia - Por a ser enguixat
Antrofòbia o Antofòbia - Por a les flors
Antropofòbia - Por a la gent o a la societat
Antlofòbia - Por a les inundacions
Anuptafòbia - Por a quedar-se sol
Apeirofòbia - Por a l'infinit
Afenfosfòbia - Por a ser tocat (Hafefòbia)
Apifòbia - Por a les vespes o a les abelles
Apotenmofòbia - Por a les persones amb amputacions
Araquibutirofòbia - Por a que s'incrustin les peles dels cacauets en el paladar
Aracnofòbia o Aracnefòbia - Por a les aranyes
Aritmofòbia - Por als números
Arrhenfòbia - Por als homes
Arsonfòbia - Por al foc
Atenofòbia - Por a desmaiar-se o a debilitar-se
Astrafòbia o Astrapofòbia - Por a les tempestes i a la llum
Astrofòbia - Por a les estrelles i a l'espai celestial
Asimetrifòbia - Por a les coses asimètriques
Ataxiofòbia - Por a la descoordinació muscular
Ataxofòbia - Por al desordre o a la brutícia
Atelofòbia - Por a l'imperfecció
Atefòbia - Por a les ruines
Atazagorafòbia - Por a ser oblidat o ignorat o a olvidar
Atomosofòbia - Por a les explosions atòmiques
Atiquifòbia - Por a cometre errors
Aulofòbia - Por a les flautes
Aurofòbia - Por l'or
Aurorafòbia - Por a les Aurores Boreals
Autodisomofòbia - Por a algú que fagi mala olor
Automatonofòbia - Por a les criatures animades, estàtues de cera, coses que representin falsament a un ser viu
Automisofòbia - Por a estar brut, a embrutar-se
Autofòbia - Por a si mateix o a estar sol
Aviofòbia o Aviatofòbia - Por a volar
Bacilofòbia - Por als microbis
Bacteriofòbia - Por als bacteris
Balistofòbia - Por als míssils o a les bales
Bolsefòbia - Por als bolxevics
Barofòbia - Por a la gravetat
Basofòbia o Basifòbia - Por a caminar o a caure
Batofòbia - Por a la profunditat
Batonofòbia - Por a les plantes
Batracofòbia - Por als amfibis, com les granotes, sargantanes, etc.
Belonefòbia - Por a les agulles(Aicnofòbia)
Bibliofòbia - Por als llibres
Blenofòbia - Por a la viscositat
Bogifòbia - Por als follets
Bromidrosifòbia o Bromidrofòbia - Por a fer mala olor
Brontofòbia - Por a les tempestes i a la llum
Bufonofòbia - Por als gripaus
Cacofòbia - Por a la lletjor
Cainofòbia o Cainotofòbia - Por a la novetat
Caliguinefòbia - Por a les dones maques
Cancerofòbia o Carcinfòbia - Por al càncer
Cardiofòbia - Por als cors
Carnofòbia - Por a la carn
Catagelofòbia - Por a fer el ridícul
Catapedafòbia - Por a saltar tant de llocs alts com baixos
Catisofòbia - Por a asseure's
Catoptrofòbia - Por als miralls
Caetofòbia - Por al cabell i als éssers peluts
Chamainofòbia - Por a Halloween
Colerofòbia - Por a enfadar-se o a encoleritzar-se
Corofòbia - Por a ballar
Crometofòbia o Crematofòbia - Por al diner
Cromofòbia o Cromatofòbia - Por als colors
Cronofòbia - Por al pas del temps
Cronomentrofòbia - Por als rellotges
Claustrofòbia - Por als espais tancats
Cleitrofòbia o Cleisiofòbia - Por a quedar-se tancat en algun lloc
Cleptofòbia - Por a ser robat o a robar
Climacofòbia - Por a les escales, a pujar-les o a caure per elles
Clinofòbia - Por a anar al llit
Clitrofòbia o Cleinofòbia - Por a ser tancat
Cnidofòbia - Por a les cadenes
Cometofòbia - Por als cementiris
Coitofòbia - Por al sexe
Contreltofòbia - Por al abus sexual
Coprastasofòbia - Por a refredar-se
Courofòbia - Por als pallassos
Counterfòbia - Preferència per una fòbia en situacions espantoses
Cremnofòbia - Por als precipicis
Criofòbia - Por al fred extrem, gel
Cristalofòbia - Por als cristalls i a les ulleres
Ciberfòbia - Por als ordinadors o a treballar amb ordinadors
Ciclofòbia - Por a anar amb bicicleta
Cimofòbia - Por a les onades
Cinofòbia - Por als gossos
Cipridofòbia, Ciprifòbia, Ciprianofòbia o Ciprinofòbia - Por a les prostitutes o a les malalties venèrees
Cainolofòbia - Por a la novetat
Cainofòbia - Por a fallar o a ser vençut
Catagelofòbia - Por al ridícul
Catisolofòbia - Por a sentar-se
Coinonifòbia - Por a les habitacions
Colpofòbia - Por als genitals, particularment els femenins
Copofòbia - Por a fatigar-se
Coniofòbia - Por a la pols (Amatofòbia)
Cosmicofòbia - Por als fenòmens còsmics
Decidofòbia - Por a les decisions
Defecaloesiofòbia - Por al mal de panxa
Deipnofòbia - Por als sopars i a les conversacions en els sopars
Dementofòbia - Por a tornar-se boig
Demonofòbia o Daemonofòbia - Por als dimonis
Demofòbia - Por a les multituts (Agorafòbia)
Dendrofòbia - Por als arbres
Dentofòbia - Por als dentistes
Dermatofòbia - Por a les lesions de la pell
Dermatosiofòbia o Dermatofòbia o Dermatopatofòbia - Por a les malalties de la pell
Dextrofòbia - Por als objetes de la part dreta del cos
Diabetofòbia - Por a la diabetis
Didascaleinofòbia - Por a anar a l'escola
Diquefòbia - Por a la justícia
Dinofòbia - Por al vertigen o als remolins d'aigua
Diplofòbia - Por a la doble visió
Dipsofòbia - Por a la beguda i a beure
Deshabiliofòbia - Por a depullar-se davant d'algú
Domatofòbia o Oicofòbia - Por a les cases o a estar en una casa
Dorafòbia - Por a la pell o pells d'animals
Dromofòbia - Por a creuar el carrer
Disorfofòbia - Por a la deformitat
Distiquifòbia - Por als accidents
Eclesiofòbia - Por a les esglèsies
Ecofòbia - Por a l'habitatge
Eicofòbia o Oicofòbia - Por als voltants de l'habitatge
Eisoptofòbia - Por als miralls o a veure's reflexa't en un
Electrofòbia - Por a l'electricitat
Elenterofòbia - Por a la llibertat
Elurofòbia - Por als gats (Ailurofòbia)
Emetofòbia - Por als vòmits
Enetofòbia - Por a les multituds
Enosiofòbia o Enisofòbia - Por a cometre un pecat capital o a ser criticat
Entomofòbia - Por als insectes
Eosofòbia - Por a l'alba o a la llum del dia
Epistaxiofòbia - Por a la sang del nas
Epistemofòbia - Por al coneixement
Equinofòbia - Por als cavalls
Eremofòbia - Por a ser un mateix o a la solitud
Ereutrofòbia - Por a ruboritzar-se
Ergasiofòbia - Por al treball o al funcionament. També "por a ser operat"
Ergofòbia - Por al treball
Erotofòbia - Por a l'amor sexual o a les preguntes de sexe
Eufòbia - Por a les bones noticies
Eurotofòbia - Por als genitals femenins
Eritrofòbia, Eritofòbia o Ereutofòbia - Por a la llum vermella. També por a ruborizar-se o al color vermell
Escabiofòbia - Por a las "postillas"
Escatofòbia - Por al material fecal
Esquelerofòbia - Por als homes dolents, als lladres
Esquiofòbia o Esquiafòbia - Por a les ombres
Escolequifòbia - Por als cucs
Escolionofòbia - Por a l'escola
Escopofòbia o Escoptofòbia - Por a ser vist o ser el centre d'atenció
Escotomafòbia - Por a la ceguera
Escotofòbia - Por a la foscor (Acluofòbia)
Escriptofòbia - Por a escriure en públic
Espectrofòbia - Por als espectres o als fantasmes
Espermatofòbia o Espermofòbia - Por als gèrmens
Especsofòbia - Por a les vespes
Estasibasifòbia o Estasifòbia - Por a estar dempeus o de caminar (Ambulofòbia)
Estaurofòbia - Por a les creus o als crucifixos
Estenofòbia - Por a les coses o llocs estrets
Estigiofòbia - Por a l'Infern
Fagofòbia - Por a empassar o a menjar o a ser menjat
Falacrofòbia - Por a quedar-se calb
Falofòbia - Por a tenir una erecció del penis
Farmacofòbia - Por a prendre medicines
Fasmofòbia - Por als fantasmes
Fengofòbia - Por a plena llum o a la lluentor del Sol
Filemafòbia o Filematofòbia - Por als petons
Filofòbia - Por a enamorar-se o a estar enamorat
Filosofòbia - Por a la filosofia
Fobofòbia - Por a les fòbies
Fotoaugliafòbia - Por a les llums enlluernadores
Fotofòbia - Por a la llum
Fonofòbia - Por als sorolls o veus o a la veu d'un mateix; o als telèfons
Fronemofòbia - Por a pensar
Febrifòbia, Fibrifòbia o Fibriofòbia - Por a la febre
Felinofòbia - Por als gats
Francofòbia - Por al relacionat amb França
Frigofòbia - Por al fred, a les coses fredes
Galeofòbia o Gatofòbia - Por als gats
Gal·lofòbia o Galiofòbia - Por al relacionat amb França
Gamofòbia - Por al matrimoni
Geliofòbia - Por al riure
Geniofòbia - Por a les barbetes
Genofòbia - Por al sexe
Genufòbia - Por als genolls
Gefirofòbia, Gefidrofòbia o Gefisrrofòbia - Por a creuar ponts
Germanofòbia - Por al relacionat amb Alemanya
Gerascofòbia - Por a envellir
Gerontofòbia - Por a les gent vella o a envellir
Gemnafòbia o Gemnofòbia - Por a degustar
Glosofòbia - Por a parlar en públic o a intentar parlar
Gnosiofòbia - Por al coneixement
Grafofòbia - Por a escriure a mà
Gimnofòbia - Por a la nuesa
Ginefòbia o Ginofòbia - Por a les dones
Hadefòbia - Por a l'Infern
Hagiofòbia - Por als sants i a les coses sagrades
Hamartofòbia - Por a cometre pecats
Hefefòbia o Haptefòbia - Por a ser tocat
Harpaxofòbia - Por a ser robat
Hedonofòbia - Por al plaure
Heliofòbia - Por al sol
Helenofòbia - Por als termes grecs o a la complicada terminologia científica
Helmintofòbia - Por a ser infectat per cucs
Hemofòbia - Por a la sang
Heresifòbia o Hereiofòbia - Por als desafiaments o a la doctrina oficial o a la desviació fanàtica
Herpetofòbia - Por als rèptils, a les coses reptants
Heterofòbia - Por al sexe oposat (Sexofòbia)
Hexakosioihexekontahexafòbia - Por al número 666
Hierofòbia - Por als cures o a les coses litúrgiques
Hipofòbia - Por als cavalls
Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia - Por a les paraules llargues
Hobofòbia - Por als rodamóns i captaires
Hodofòbia - Por als viatges per carretera
Hormefòbia - Por als xocs
Homiclofòbia - Por a la boira
Homilofòbia - Por als sermons
Hominofòbia - Por als homes
Homofòbia - Por als iguals, a la monotonia o a l'homosexualitat o a ser homosexual
Hoplofòbia - Por a les armes de foc
Hidrargiofòbia - Por a les medicines basades en el mercuri
Hidrofòbia - Por a l'aigualeix
Hielofòbia o Hialofòbia - Por als cristalls
Higrofòbia - Por als líquids, a la humitat
Hilefòbia - Por al materialisme o a sofrir atacs epilèptics
Hilofòbia - Por als boscos
Hipengiofòbia o Hipegiafòbia - Por a la responsabilitat
Hipnofòbia - Por a quedar-se dormit o a quedar hipnotitzat
Hipsifòbia - Por a les altures
Iatrofòbia - Por a acudir al metge
Ictiofòbia - Por al pescat
Ideofòbia - Por a les idees
Ilingofòbia - Por al vertigen
Iofòbia - Por a ser enverinat
Insectofòbia - Por als insectes
Isolofòbia - Por a estar sol
Isopterofòbia - Por a les "termites", als insectes que mengen fusta
Itifalofòbia - Por de mirar, de pensar o de tenir una erecció del penis
Japanofòbia - Por al relacionat amb Japó
Judeofòbia - Por al relacionat amb els jueus
Lacanofòbia - Por als vegetals
Latrofòbia - Por als metges
Leprofòbia o Leprafòbia - Por a la lepra
Laliofòbia o Lalofòbia - Por a parlar
Leucofòbia - Por al color blanc
Levofòbia - Por a les coses de la part esquerra del cos
Liguirofòbia - Por als sorolls forts
Lilapsofòbia - Por als tornats i huracans
Limnofòbia - Por als llacs
Linonofòbia - Por a ser atacat
Liticafòbia - Por a les denúncies
Loquiofòbia - Por al naixement dels nens
Logisomecanofòbia - Por als ordinadors
Logofòbia - Por a les paraules
Luifòbia - Por a la sífilis
Lutrafòbia - Por a les nutries
Ligofòbia - Por a la foscor
Lisofòbia - Por a tornar-se boig
Macrofòbia - Por a les llargues esperes
Megeirocofòbia - Por a cuinar
Maieusiofòbia - Por al naixement dels nens
Malaxofòbia - Por al joc amorós (Sarmasofòbia)
Maniafòbia - Por a tornar-se boig
Mastigofòbia - Por al càstig
Mecanofòbia - Por a les màquines
Medomalacufòbia - Por a perdre una erecció peneana
Medortofòbia - Por a tenir una erecció peneana
Megalofòbia - Por a les coses grans
Melisofòbia - Por a les abelles
Melanofòbia - Por a les pells negres
Melofòbia - Por o aversió cap a la música
Meningitofòbia - Por a les malalties del cervell
Menofòbia - Por a la menstruació
Merintofòbia - Por a ser obligat o lligat
Metalofòbia - Por al metall
Metatesiofòbia - Por als canvis
Meteorofòbia - Por als meteorits
Metifòbia - Por a l'alcohol
Metrofòbia - Por o aversió cap a la poesia
Microbiofòbia - Por als microbis (Bacilofòbia)
Microfòbia - Por a les coses petites
Misofòbia - Por a la parasitació de la pell
Mnemofòbia - Por als records
Molismofòbia o Molisomofòbia - Por a la brutícia o a la contaminació
Monofòbia - Por a la solitud o a estar tot sol
Monopatofòbia - Por a les malalties cròniques
Motorfòbia - Por als automòbils
Motefòbia - Por a les arnes
Musofòbia o Murofòbia - Por als ratolins
Micofòbia - Por o aversió cap als bolets i fongs
Mictofòbia - Por a la foscor
Mirmecofòbia - Por a les formigues
Mitofòbia - Por als mites o històries i afirmacions falses
Mixofòbia - Por a la viscositat (Blenofòbia)
Nebulafòbia - Por a la boira (Homiclofòbia)
Necrofòbia - Por a la mort o a les coses mortes
Negrofòbia - Por als negres
Nelofòbia - Por al cristall
Neofarmafòbia - Por a les noves drogues
Neofòbia - Por a alguna cosa nou
Nefofòbia - Por als núvols
Noctifòbia - Por a la nit
Nomatofòbia - Por als noms
Nosocomefòbia - Por als hospitals
Nosofòbia o Nosemafòbia - Por a emmalaltir
Nostofòbia - Por a tornar a casa
Novercafòbia - Por a la madrastra
Nucleomitufòbia - Por a les armes nuclears
Nudofòbia - Por a la nuesa
Numerofòbia - Por als nombres
Nictohilofòbia - Por a estar en el camp a les fosques, o en un bosc a la nit
Nictofòbia - Por a la foscor o a la nit
Obesofòbia - Por a engreixar (Pocrescofòbia)
Oclofòbia - Por de les multituds i gentades
Ocofòbia - Por als vehicles
Octofòbia - Por a la figura 8
Odontofòbia - Por a les dents o de la cirurgia dental
Odinofòbia o Odinefòbia - Por al dolor (Algofòbia)
Oenofòbia - Por als vins
Oicofòbia - Por als voltants de la llar
Olfactofòbia - Por a les olors
Ombrofòbia - Por a la pluja o a ser mullat
Ommetafòbia o Ommatofòbia - Por als ulls
Oneirofòbia o Onirofòbia - Por als somnis
Oneirogmofòbia o Onirogmofòbia - Por als somnis humits
Onomatofòbia - Por a escoltar certa paraula o nom
Ofidiofòbia - Por a les serps
Oftalmofòbia - Por a ser el centre d'atenció
Optofòbia - Por a obrir els ulls
Ornitofòbia - Por als ocells
Ortofòbia - Por a la propietat
Osmofòbia o Osfresiofòbia - Por a les olors o pudors
Ostraconofòbia - Por al marisc
Ouranofòbia - Por al firmament
Pagofòbia - Por al gel o gebre
Pantofòbia - Por a sofrir una malaltia
Panofòbia o Pantofòbia - Por a tot
Papafòbia - Por al Papa
Papirofòbia - Por al paper
Paralipofòbia - Por a abandonar el deure o la responsabilitat
Parafòbia - Por a la perversió sexual
Parasitofòbia - Por als paràsits
Parascavedecatriafòbia - Por al Divendres 13
Partenofòbia - Por a les verges o a les noies joves
Patofòbia - Por a les malalties
Patroiofòbia - Por a l'herència
Parturifòbia - Por al naixement dels nens
Pecatofòbia - Por a pecar
Pediculofòbia - Por a demanar
Pediofòbia - Por als canells
Pedofòbia - Por als nens
Peladofòbia - Por a la gent calba
Pelagrofòbia - Por a la "pelagra"
Peniafòbia - Por a la pobresa
Ptiriofòbia - Por a demanar (Pediculofòbia)
Ptisiofòbia - Por a la tuberculosi
Placofòbia - Por a les làpides
Plutofòbia - Por a la riquesa
Pluviofòbia - Por a la pluja o a ser mullat
Pneumatifòbia - Por als esperits
Pnigofòbia o Pnigerofòbia - Por a ofegar-se o a ser asfixiat
Pocrescofòbia - Por a engreixar (Obesofòbia)
Pogonofòbia - Por a les barbes
Poliosofòbia - Por a contreure la poliomielitis
Politicofòbia - Por als polítics
Polifòbia - Por a moltes cusis
Poinefòbia - Por al càstig
Ponofobia - Por al dolor
Potamofobia - Por als riu o a l'aigua corrent
Potofòbia - Por a l'alcohol
Proctofòbia - Por al recte
Prosofòbia - Por al progrés
Pselismofòbia - Por a quequejar
Psicofòbia - Por a la ment
Psicrofòbia - Por al fred
Pteromeranofòbia - Por a volar
Pteronofòbia - Por que et facin pessigolles amb plomes
Pupafòbia - Por als ninots
Pirexiofòbia - Por a la febre
Pirofòbia - Por al foc
Radiofòbia - Por a la radiació, als RAJOS X
Ranidafòbia - Por als gripaus
Rectofòbia - Por al recte i als dolors rectals
Rabdofòbia - Por a ser severament castigat o copejat amb una vara, o a ser fortament criticat; També por a la màgia
Ripofòbia - Por a defecar
Ritifòbia - Por que apareguin arrugues
Rupofòbia - Por a la brutícia
Rusofòbia - Por al relacionat amb Rússia
Sarmasofòbia - Por al joc amorós (Malaxofòbia)
Satanofòbia - Por a Satán
Selafòbia - Por als raigs de llum
Selenofòbia - Por a la lluna
Seplofòbia - Por a la matèria en decadència
Sesquipeladofòbia - Por a les paraules llargues
Sexofòbia - Por al sexe oposat (Heterofòbia)
Siderodromofòbia - Por als trens, a les vies del tren o a viatjar amb tren
Siderofòbia - Por a les estavelles
Sinistrofòbia - Por a agafar coses amb la mà esquerra
Sinofòbia - Por al relacionat amb Xina
Sitofòbia o Sitiofòbia - Por al menjar o a menjar (Cibofòbia)
Soquerafòbia - Por als familiars
Socialfòbia - Por a ser jutjat negativament en situacions socials
Sociofòbia - Por a la societat o a la gent en general
Somnifòbia - Por a dormir
Sofofòbia - Por a aprendre
Soteriofòbia - Por a dependre dels altres
Surifòbia - Por als ratolins
Simbolofòbia - Por al simbolisme
Simetrofòbia - Por a la simetria
Singenesfòbia - Por als familiars
Sifilofòbia - Por a la sífilis
Tachofòbia - Por a la velocitat
Tafofòbia - Por a ser enterrat viu
Tapinofòbia - Por a ser contagiós
Taurofòbia - Por als braus
Tecnofòbia - Por a la tecnologia
Teleofòbia - Por als plans definitius. També por a les cerimònies religioses
Telefonofòbia - Por als telèfons
Teratofòbia - Por a estar a cura d'un nen deformat o por als monstres o a les persones deformis
Testofòbia - Por a fer proves
Tetanofòbia - Por al tètanus
Teutofòbia - Por a qualsevol relació amb Alemanya
Textofòbia - Por a determinades teles
Taasofòbia - Por a asseure's
Talasofòbia - Por al mar
Tanatofòbia - Por a la mort o a morir
Teatrofòbia - Por als teatres
Teniofòbia - Por a les erugues
Teologicofòbia - Por a la teologia
Teofòbia - Por als déus o a la religió
Termofòbia - Por a la calor
Tetrafòbia - Por al nombre quatre
Tocofòbia - Por a quedar prenyada o al naixement dels nens
Tomofòbia - Por a les operacions quirúrgiques
Tonitrofòbia - Por a les tempestes
Topofòbia - Por a determinats llocs o situacions
Toxifòbia o Toxofòbia o Toxicofòbia - Por al verí o a ser enverinat accidentalment
Traumatofòbia - Por a les ferides
Tremofòbia - Por als tremolors
Triquinofòbia - Por a la triquinosis
Tricopatofòbia o Tricofòbia o Hipertricofòbia - Por a tomb (Caetofòbia)
Triscadecafòbia - Por al nombre 13
Tropofòbia - Por al moviment o a fer canvis
Tripanofòbia - Por a les injeccions
Tuberculofòbia - Por a la tuberculosi
Tiranofòbia - Por als tirans
Uranofòbia - Por al firmament
Urofòbia - Por a la orina o a orinar
Vaquinofòbia - Por a vacunar-se
Venustrafòbia - Por a les dones belles
Verbofòbia - Por a les paraules
Verminofòbia - Por als gèrmens
Vestifòbia - Por a vestir-se
Virginitifòbia - Por a la violació
Vitricofòbia - Por al que representa la figura paterna
Vicafòbia - Por a les bruixotes i a la bruixeria
Xantofòbia - Por al color groc o a la paraula 'groc'
Xenofòbia - Por als estranys o als estrangers
Xerofòbia - Por a la sequedat
Xilofòbia - Por als objectes de fusta; Por als boscos
Zelofòbia - Por a l'enveja
Zemifòbia - Por als talps
Zoofòbia - Por als animals

I si...

...anem al concert dissabte? Ballarem com bojos i ens apuntarem al concurs d'air guitar, si n'hi ha. Ens enfangarem les bambes si plou, però ens importarà ben poc. No pararem de cantar les cançons de sempre i riurem si arribem a sentir-nos, per que desafinarem un munt! Tot quedarà lluny i tot quedarà aprop. Passarà de tot sense que passi res, però t'ho passaràs bé segur! Hi serà tothom i vull que hi siguis tu. I si vens?

Mishima - Qui n'ha begut

:)

Perdona'm!

Ahir et vaig ferir sense voler-ho. Suposo que hauria de pensar un xic més les coses, però crec que soc així. Escrivint m'és fàcil no pensar... Per tant, avui sí, va per tu!

PERDONA'M
IK BEN DROEVIG
GOMEN NASAI
SONO SPIACENTE
LO SIENTO
SLIHAH
MUJHE MAAF KARDO
PRZEPRASZAM
FORGIVE ME...

Pren cada bocí del meu penediment i accepta els meus errors. Em dol afegir mal rotllos a la teva ja atrafegada vida. Fes-me el cas just, i sobre tot, tingues present que soc el teu amic.
:)

Manifest contra els que tallen ales:

Per que no puc somiar el que em doni la gana?
Tot ha de ser matemàtic?
Què passa si el meu món és més ampli que el vostre?

Sapigueu que no pujaré al vostre autobús plè de gent. Faré la meva digueu el que digueu. Si em poso les bambes correré fins que em cansi, i no em fareu parar abans o després, o passar per aquí o per allà. Si tinc un sopar, no em feu seure a taula si el que vull és estirar-me en un coixí i que el sostre sigui la nit. Per què t'haig de fer un petó als llabis si vull besar-te el coll? No em mireu raro si m'agrada ballar patxanga, i si ho feu, no espereu que m'aturi com aturats esteu vosaltres. Sí, puc voler dormir amb tu, i alhora que no passi res! Per què no ha de ser possible, si ho vull així? Sapigueu que he volat amb les mans nues per que sí. Sapigueu que he passat nits senceres fent tansols mimos. Sapigueu que he regalat el que he volgut a qui he volgut, però per què ha de ser quan toca? Sapigueu que he somiat amb vosaltres i us he dut a Islàndia i a Madagascar. Sapigueu que seguiré llegint damunt la muralla si fa sol. Sapigueu que mentre tingui forces seguiré essent jo, potser sempre incomprès, potser sempre desconegut, però jo al cap i a la fi. Seguiré essent un vidre mentre ho vulgui. Seguiré jugant mentre m'agradi. Seguiré cantant sense necessitar el sing star. Seguiré a qui vulgui i em deixaré seguir. Seguiré somiant.

I al final...

Qui envejarà a qui?

2ona exhibició de capoeira al PRBB

Aquesta tarda, aprofitant que es fan activitats especials al PRBB (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona), hi haurà exhibició de capoeira. Això vol dir que tots els que anem a classe haurem de sortir a cantar, ballar i jugar. Cridar fort foragita les pors. Bon preàmbul per celebrar Sant Jordi carregats d'energia!

Com un gat

M'agraden els matins assoleiats. Odio les tardes plujoses. Per què serà que últimament em sento com un gat? Tancat a casa, mirant a fora, esperant el meu moment, ansiòs per sortir... Crec que les pluges diàries toquen a la seva fi, i aviat deixaran pas a les festes d'estiu. Ja falta poquet!
:D




p.d.paranoica [AVÍS: No llegir si no s'està molt motivat. El 99% de les interpretacions que en pogueu fer seran errònies]: "... i si em digués Èrik no m'agradaria la cervesa, o potser no seria ros. Crec que, em digués com em digués, sempre hi hauria alguna cosa que no encaixaria. Per altra banda, si fos una noia i em digués Laia o Anna no escriuria aquesta paranoia, per que de fet, les noies no son més complicades que jo mateix. Potser és això el que no encaixa? No ho sé, però si fos físic, m'agradaria centrar-me en l'Urani. M'agrada la radioactivitat. Què carai, m'agrada l'activitat! En canvi, si fos de lletres, escolliria estudiar els governs tirànics. Però esclar, les ciències sempre m'han tirat més, per que de fet soc biòleg... Per tant, si m'agradés una o altra cosa, serien només hobbies. Ni Tokyo ni New York, quin serà el meu lloc? Jajajaja"

Supera't!

Ahir corria... Demà volaré!
:D

De lluny

Avui, una noia musulmana de Malàsia, m'ha preguntat per què vaig perdre la fe. No l'he vista mai. No la conec de res. Però tot i això, hem parlat fins al punt d'arribar a aquesta pregunta. Quina paradoxa més curiosa que ara que estem més oberts al món que mai, ara que a través de la xarxa podem contactar amb milers de milions de persones, sigui justament l'època de la solitud...


p.d.: La resposta començava amb un "Who knows...", però és el de menys.

Enso

Avui tansols dibuixaré un cercle. Net, elegant, ple de força... Un traç senzill que contrasti amb la vida que portem. Llum per als que estiguin en la foscor. Un camí per als que estan perduts. En definitiva, una expressió del moment.

El mar

Un dia com avui, de fa molts anys un baixell es va enfonsar i va entrar a la història. Més o menys un any després va néixer algú a França, i amb el temps, aquest algú va composar una cançó. Aquella cançó, va acabar entrant a la història. Encara que segurament una cosa no té res a veure amb l'altre... O sí? El mar. Té alguna cosa especial...


La mer
Qu'on voit danser le long des golfes clairs
A des reflets d'argent
La mer
Des reflets changeants
Sous la pluie

La mer
Au ciel d'été confond
Ses blancs moutons
Avec les anges si purs
La mer bergère d'azur
Infinie

Voyez
Près des étangs
Ces grands roseaux mouillés
Voyez
Ces oiseaux blancs
Et ces maisons rouillées

La mer
Les a bercés
Le long des golfes clairs
Et d'une chanson d'amour
La mer
A bercé mon coeur pour la vie


:)

Fallout 3

Vacances passades per aigua i/o en reclusió? La meva solució personal, aquest cop, ha estat viciar-me a un nou joc: Fallout 3! Us sona la peli Mad Max? Bé, sinó també em serveixen d'altres com Waterworld o The postman... La qüestió és que cal imaginar un món post-apocalíptic en que un aventurer s'ha d'enfrontar a tot de perills. Lluny de ser només un shooter més, aquest és un joc de rol comparable als clàssics Morrowind o Oblivion. Un món mooooolt extens on fer missions o simplement fer la teva. Diàlegs a dojo o trets pels descosits, tu esculls. Ah! i per si a algú li va agradar la sèrie de jocs Max Pain, també hi ha mode bullet time! Una passada! Us el recomano!



p.d.: Com m'estimo el meu portàtil...

Als jardins de la memòria

Perdut als jardins de la memòria,

busco la poma que em vas donar.

No trobo la sortida del passat,

i atrapat, no sé mirar endavant.




Són dolços els verins del record...




Als jardins de la memòria s'hi serveix un sopar esplèndid. No hi manquen plates de fruita, carns a la brasa, o el millor marisc. Els convidats sou vosaltres, vosaltres que hi vau ser, i l'amfitrió el millor que es pugui imaginar, alegre i atent, vestit de records. Tot és més dolç als jardins de la memòria...

Passejant amb vells amors, recordo els que ja no hi son. Robant petons al temps torno a ser un nen. I brolla fresc el vi de les fonts, i la música que sona és de festa, i brilla un sol esplèndid encara que sigui mitja nit. Jocs de mirades i somriures tímids. Tot és més dolç als jardins de la memòria...

M'assec damunt la roca i observo l'aigua clara del rierol. El sol m'escalfa el cos i l'ànima, però no tinc calor. Llavors em crida una veu dolça, la teva. Em giro, et miro i neix una rialla. La nit és estrellada, i sento promeses, com lletanies llunyanes, i m'adono de que tot és més dolç als jardins de la memòria...

Joies de l'Oest

A vegades una imatge val més que mil paraules.
Gràcies wiki!

Joies de l'Est

Avui he llegit les dues línies de poema que m'han agradat més en molt de temps: "roman, petita, en la tenebra i creu-me: existeix una legió, on els comandants, a les files, pronuncien el teu nom." M'encanta. És brillant. Podria ser el començament de mil històries i mil cançons. Evoca contes a la bora del foc. Pressàgia misteris. Ensuma a grandesa i glòria. No m'ha deixat indiferent, i ha aconseguit despertar la meva imaginació. És increïble el que em poden transmetre unes poques paraules...


credo

roman, petita, en la tenebra i creu-me: existeix una legió,
on els comandants, a les files, pronuncien el teu nom.
sí, hi ha gent al món que duu el teu cap a les espatlles,
i estocs primaverals amb la frescor de bruses clares.
estàs en mans fraternes, esteneu-vos cap on sóc jo
cignes blancs dels temps, s’esvairà així la desolació

Pavel Lukianov (traducció: Margarida Ponsatí Murlà)


P.d.: A la vida les coses no son sempre el que semblen...

Castells de sorra

Sovint em refugio en castells de sorra. No em refereixo a fer castells de sorra a la platja, com quan era un marrec. Em refereixo a omplir el dia a dia amb tonteries. La veritat és que no va malament. Et distreus, fas coses, t'ocupes el temps... Suposo que es tracta de no tenir temps de pensar. Sigui com sigui, m'agrada, però té un petit inconvenient: Si plou tot s'enfonsa!

Acherontia Atropos

Avui no us parlaré del Silenci dels Anyells, sinó de la peculiar papallona que apareix al cartell de la película. L'Acherontia Atropos, esfinx de la mort o de la calabera, o vulgarment la papallona del Silenci dels Anyells, és una papallona impressionant. Al dors del tòrax hi té un motiu amb forma de calabera, que li dona un aire misteriòs. Ja des d'oruga mostra maneres de gran papallona: gran tamany, colors llampants i un soroll que no deixa indiferent. Un cop abandona la crisàlide, aquesta papallona nocturna esdevé la reina de la nit. El més interessant de tot plegat és que aquesta papallona migra a europa a l'estiu i és possible trobar-la a casa nostra. fa uns 7 o 8 anys en vam tenir una a Lladó! I un altre estiu recordo que en vaig posar una a la bústia d'un nano que m'amargava la vida. No sé si va ser o no per la papallona, però em va deixar d'empipar a partir de l'endemà mateix...

Lost

Després d'una eternitat, per fi he començat a veure Lost. Ahir, primers capítols de la primera temporada. Per ara m'agrada... Quan tardaré a estar-hi totalment enganxat?
XD

Suc de taronja i plàtan

El termini per presentar alguna narració al concurs de Santa Coloma de Farners es va esgotant. Mentre espero un títol viable (no miro a ningú...), vaig perdent el temps amb petites històries del dia a dia. Avui: Suc de taronja i plàtan!

___________________________________________________________
Va ser un dijous qualsevol. Acabava de demanar la segona cervesa fent temps fins les vuit, fullejant el diari, com sempre. Llavors va entrar ella: “Un suc de taronja i plàtan siusplau”. En Quimi, l’amo del bar, es va quedar astorat del que li demanaven, i jo de qui ho demanava. No l’havia vist mai, bé almenys fora dels meus somnis. Però allà estava, esbelta i somrient, com baixada del cel. Jo estava tant embadalit que no era capaç d’obrir boca. En Quimi intentava passar uns plàtans per la batidora amb poc èxit. Després d’una eternitat, ella va agafar l’improvisat batut i va fer-lo baixar coll avall sense miraments. Va obrir la bossa i va deixar un parell d’euros damunt la barra. Com havia arribat s’en va anar. Jo havia fet el badoc, ni li havia dit hola, ni convidat a seure, ni preguntat el nom, ni demanat el número de telèfon… Des de llavors he canviat les cerveses del dijous per un suc de taronja i plàtan, esperant sentir una veu femenina que afegeixi: “Un altre!”. Per ara no he tingut sort, però en Quimi té el bar més plè des de que serveix sucs i batuts.
___________________________________________________________


Val, és molt trist com a relat, però amb 200 paraules i un dia gris què esperàveu que em sortís ahir nit?
XD

Fortaleses de roca

La fortalesa de roca és més aprop que mai de l'aigua. Poc a poc s'hi ha anat acostant, ha anat cedint, deixant enrera les pors. Quan arribi a tocar-la hi voldré ser, i li preguntaré si l'ha trobat freda. Tinc debilitat pels castells de pedra...

7th Sea!

Veient que últimament se'm titlla de friky sense donar-ne motius, avui us en dono un! 7è Mar, és el joc de rol que juguem cada dimecres a BCN. Allà soc un espadatxí Castellà amant de l'esgrima i les dones, noble i adinerat, culte i elegant...
Per mostra us afegeixo la última carta que Don Raimundo ha fet arribar a la seva estimada Lola de Ayala.

p.d.: Disculpeu el meu pobre castellà...


_______________________________________________________
A la más bella de las flores de Castilla,

Queridísima Lola, han pasado demasiadas lunas des de la última vez que os tuve en mis brazos. Cada noche estrellada me recuerda el brillo de vuestros ojos. Cada mañana soleada, vuestra piel ardiente. Ya no quiero beber más vino que el de vuestros labios. Ya sólo podemos estar juntos.

Des de lo más profundo de mi corazón, os hago llegar mi anhelo de que os unáis a mi en Freiburg, ciudad noble y hermosa que sin duda esperará ansiosa la llegada de una dama de tal belleza. Sé bien del estrecho cerco que cierne sobre vos vuestro padre don Diego, más es cierto que mayores son vuestras ansias de ver este inmenso mundo en el que vivimos. No temáis, pues he dispuesto para vos una cuadrilla de acompañantes fieles, escogidos entre mis mejores sirvientes, que os ayudarán a salir sin dificultades del palacete de vuestro padre y os acompañarán hasta Freiburg en mis más veloces corceles. Así mismo os proporcionarán todo el lujo que gustéis disponer, pues no hay pizca de mi ser o mis posesiones que a su vez no os pertenezca también a vos.


Ansioso por ver vuestra gentil sonrisa de nuevo, se despide vuestro buen caballero.
Siempre vuestro,

Don Raimundo Rodríguez de Haro
______________________________________________

Sokushinbutsu

Després de rebre un curiòs email amb una proposta de tema per al concurs literari, he decidit que no en faria relat però sí ho comentaria per aquí...

Sokushinbutsu

Aquest és el tema que la molt friky m'ha proposat... Volia que narrés en 200 paraules les reflexions d'un monjo... Que què és això que sona tant raro? Aixxx!!! Tranquils, jo ho vaig descobrir ahir, i és provablement la pràctica més monstruosa d'autonegació que he sentit mai.

(gent aprensiva: deixeu de llegir a partir d'aquí i gaudiu del bonic quadre de temàtica samurai que he penjat)

El Sokushinbutsu va ser una pràctica de devoció religiosa, feta al nord del Japó (prefactura de Yamagata), abolida al segle XIX i amb practicants fins al segle XX. Consisteix en que durant 1000 dies un monjo budista seguidor del Sokushinbutsu fa una estricta dieta de fruits secs i llavors, combinada amb un règim d'activitat física molt intensa, per tal d'eliminar la major part del greix del cos. Després, per uns altres 1000 dies canvia la dieta a rosegar escorces i arrels, i veure exclusivament tè de sàvia d'Urushi (que és tòxic i conté substàncies usades per a lacar). Aquesta beguda provoca pèrdua de líquids corporals, i enverina literalment tot el cos (o el que en queda) del monjo. En aquest punt, el monjo es tanca a si mateix en un petit sarcòfag de pedra on hi cap just en la postura del lotus, de forma que no es pot moure gens. El sarcòfag té un tubet per respirar i un cordillet per estirar una campaneta. El monjo (que ja no veu ni menja) ha d'estirar la campaneta cada dia per indicar que segueix viu. Un cop ho deixa de fer, es segella el sarcòfag i s'esperen uns altres 1000 dies (confiant en que el cos del monjo sigui prou verinòs per a que no se'l cruspeixin els cucs, i que es produeixi una momificació natural). Es creu que centenars de monjos van seguir aquest procés, encara que la majoria no va aconseguir completar-lo amb èxit. S'han trobat unes 20 mòmies, que son venerades com a budes i exposades en temples.


Òbviament, no penso escriure sobre això al concurs, per que tot plegat és monstruós!

200 paraules

El següent repte que tinc per davant és escriure un conte o narració breu. Serà pel 1r Concurs de Narració Curta de Santa Coloma de Farners. Com no podia ser d'altra manera, la senyoreta del barri vell ja m'ha proposat fer-ho més divertit... Ella tria temàtica per mi i jo per ella. A partir de llavors, que guanyi el millor. El problema és que son tansols 200 paraules. Què serem capaços de transmetre amb tant poquet? Haureu d'esperar a la ressolució del concurs per saber-ho!

Camí

Avui soc camí oblidat, perdut entre muntanyes i boscos, entortolligat com una serp de pedra inacabable. Sento com m'aferro molt fort a la terra, fent-me llagues a les mans, esperant sentir-me útil. Però tot és en va si s'està sol, tot en va si s'és camí oblidat. Amb la pols per companya, les llàgrimes es fan fang sota els ulls i em fan mal. El record de passos de peus descalços ressona al meu cap, però es va perdent. Poc a poc he oblidat qui era i he esdevingut això: un camí oblidat, perdut com la meva mirada, que ja no surt a cap mapa.

Pàl·lid i fred

Deprés de la mega Jam Session d'ahir, i de la partida de rol d'abans d'ahir, estic mort. La bona, o mala, notícia és que el ritme no decaurà pas! Avui, sopar triple d'aniversari (Laura, Carme i Marta, felicitats de nou! ;) ). Demà, campionat de futbito de St Josep (Bruns, tornarem a brillar com en els vells temps, que n'aprenguin!). Demà tarda, Kendo (Cris, tornaràs a perdre! :P ). Demà nit, rol (Nanos, tinc una sorpresa per vosaltres...). Diumenge, calçotada-pernilada amb patxanga palanganera (Farà la salsa en Fel? XD ). Resumint, que provablement el servidor que us escriu pugui ser el següent a acabar pàl·lid i fred damunt la taula de disseccions. La pena és que malhauradament el senyor Rembrandt no en podrà fer un quadre ben xulo. :(
Bon cap de setmana a tothom!

Jam session!

Aquest dijous, a BCN hi haurà una jam session solidària i gratuïta! Alumnes de l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) ens faran improvitzacions lliures de jazz i altres estils. Serà a l'Espai Jove de l'Eixample (c/ Ali Bei 120) a partir de les 22:00h. Motius per anar-hi? Molts!!!

a) És una oportunitat boníssima per sentir música en directe com Déu mana i gratis!
b) Els beneficis de la venta de begudes son per a una ONG que opera amb El Salvador.
c) L'ambient és inmillorable, a l'última jam que es va fer fins i tot i havia una
zona amb taula de ping-pong per als no tant amants de la música.
d) I per últim, per si algú no en té prou amb tot el que ja he dit... Hi seré jo!

Si aquest dijous per la nit sou a Barcelona, no us ho podeu perdre!!!
:D

Recordant el fotolog

Avui, estava mirant coses velles i, tot d'una, he recordat el fotolog! Que bé que em va anar! Que bé que m'ho vaig passar! Des d'aparèixer a darrera d'un arbust al fotolog de'n Bonet, fins al més intens dels St Joans. Gran època aquella... M'he entretingut a mirar fotos, rellegir relats, recordar moments... Per ara, aquella època segueix essent la dels "bons temps", superant fins i tot l'època a la facultat. No crec que aquells temps tornin, per que resten esmicolats per sempre més. Però això no m'entristeix en absolut sinó que em fa veure que, fins i tot quan les coses personals van malament, pots canviar el teu món fins a aconseguir el miracle de la felicitat! Merci a tots els que hi vau participar, va ser un gran somni de nit d'estiu!

Una de banderes

L'altre dia l'Albert va despertar la curiositat d'alguns de nosaltres ensenyant-nos un parell de propostes de logotip per a una empresa. Llegint els comentaris que van anar-li fent, vaig arribar a la conclusió de que tothom té un petit (o gran) dissenyador a dins! Seguint en aquella línia, avui us mostro la bandera que en Marc Arroyo ha presentat a un concurs obert per a triar una bandera que representi a tot els ciutadans del món. Com faríeu vosaltres una bandera que representés a tots els individus del món? A mi el primer que m'ha passat pel cap és Da Vinci i la seva famosíssima figura humana amb els braços extesos, Però en pocs minuts van sorgint més i més idees... Si voleu veure les diferents banderes proposades, i com van les votacions aneu a:

http://www.adbusters.org/campaigns/oneflag/entries/marcs_flag.html

Qetesh

En els teus cavells es perden els meus dits, Qetesh, mentre els teus ulls vessen nit i estrelles damunt meu. Retira't el vel de cristalls que pertorba els meus anhels. Deixa'm recórrer els teus deserts seguint la mitja lluna. Guia'm fins als teus llabis i, llavors, tanca els ulls i fes el dia, per que és curta la vida i llarga la nit.

Moixaddictes: The beginning!

Fa alguns dies que m'estan fent reflexionar sobre la paraula moix. Aprofitant que l'altre dia parlava de què és casa, i que sortia el tema de l'enyor... Avui farem un revival! Anem primer fins als anys 80 per escoltar aquesta cançó:

http://www.youtube.com/watch?v=Nm1g8FFRArc

D'aquí reculem fins l'any 586 a.c., caiguda de Jerusalem a mans dels Babilonis. Després de la derrota, la classe culta jueva fou deportada a Babilònia per a treballar en la burocràcia de l'imperi, fent d'escrives o d'altres funcions. Les penúries d'aquells homes i dones apareixen a la Bíblia:

Salm 137
1 Vora els rius de Babilònia ens assèiem tot plorant d'enyorança de Sió.
2 Teníem penjades les lires als salzes que hi ha a la ciutat.
3 Quan volien que cantéssim els qui ens havien deportat, quan demanaven cants alegres els qui ens havien entristit, i ens deien: «Canteu-nos algun càntic de Sió»,
4 ¿com podíem cantar cants de Jahvè en una terra estrangera?
5 Si mai t'oblidava, Jerusalem, que se'm paralitzi la mà dreta;
6 que se m'encasti la llengua al paladar, si deixés d'anomenar-te, si deixés d'evocar el teu record, per inspirar els meus cants de festa.
7 ...

I què trobem en aquest salm? Doncs que s'enyoraven! Estaven tristos. No volien cantar. No volien oblidar la seva terra. Estaven moixos!!!! Potser aquest és un dels primers exemples escrits d'enyor, però ho sigui o no, ens fa veure que aquesta enyorança és inherent a la cultura humana. Sempre hem estimat i sempre hem enyorat. Sempre hem envejat i sempre hem anhelat. Som així...


p.d.: Val, ara, un cop heu llegit això, podeu aixecar-vos de la cadira amb les mans al cap i afirmar amb convicció: "A què venia tot això?!!! Definitivament estàs fatal!!!!". Això sí, mentre feu tot aquest ritual de gestos i crits, no oblideu que jo segueixo a l'altre costat del teclat, rient histèricament...

Blood bowl!

Recordo que fa anys quedàvem amb els amics per fer partits d'un curiòs joc de taulell anomenat Blood Bowl. Una barreja de futbol americà i escacs amanit amb una bona dosis de fantasia, sang i fetge! Recordo com teníem cada figureta (algunes fins i tot pintades) i com amb l'ajuda d'un parell de taulells fèiem les nostres lligues i vèiem ascendir i decaure a grans equips! Aquells Silvans odiosos, aquelles mítiques amazones, la sobrietat dels humans... Tot plegat molt divertit! Però requeria massa coses. Sempre faltava algú, no trobàvem el dia que anava bé a tothom, ens faltava un taulell o algunes figures...

A partir d'aquest estiu, tindrem una alternativa espectacular al mític joc de taulell: la versió en pc! Fa una pinta estupenda, i com a mostra el vídeo que us he penjat... Ja tinc ganes de tenir-lo!!!!!



p.d.: més info a: http://www.bloodbowl-game.com/

Casa

On és casa? Què és casa? Casa pot, o no, ser on guardes la roba de les maletes quan tornes d'un viatge. Casa pot, o no, ser un sostre i quatre parets. Casa pot, o no, ser un espai on convius amb els teus. Casa pot, o no, ser on dorms cada nit. Però més enllà de sostre, parets, armaris i llit, hi ha una idea. Casa hauria de ser el teu refugi on guarir les ferides de la vida. Casa hauria de ser el teu temple on cercar l'harmonia. Casa hauria de ser aquell balcó imaginari on pots seure amb les cames penjant, mirant el mar i sentit la brisa. Casa hauria d'anar sempre amb tu, hauria d'estar al teu cap i al teu cor. Casa hauria de ser una idea que res ni ningú et pogués treure. Casa hauria de ser el que hi ha dins teu, i també el que hi ha fora. Casa haurien de ser totes les mans que estan disposades a ajudar-te a aixecar cada cop que caus.


Avui t'ho dedico a tu que ets fora, a tu que et preguntes on és casa teu.
=)

Casa sota la sorra II

Una bombolla creua l'espai, lleugera. D'altres la segueixen, naixent bora els llabis de la Laieta. El brunzit d'un mosquit penetra dins dels caps dels presents. Però es mantenen impassibles, mirant a enlloc. Arriba l'hora i parsimoniosament cadascú pren la seva jaqueta i ens dirigim als cotxes. Avui no sonen radios ni hi ha converses, i jo m'entretinc mirant per la finestra. No hi ha ni un núvol, això m'agrada, és més net. Ho penso i ho gravo a la memòria, bon record. Arribem i ja hi ha gent a la porta. Repasso les cares dels pocs coneguts que identifico. Un regust de pols se'm fa present quan el següent cotxe aparca al costat d'on som. La mare instintivament s'espolsa i agafant-nos les mans se'ns endú. Passem dins i prossegueix el ritual de mans agafant-se i paraules esquerpes. M'entretinc mirant una moneda massa llunyana. Potser podria collir-la si m'escapolís de la mare. Hi ha massa silenci i no es diu res d'interessant, observo la petita moneda i la deixo per impossible. Llàstima. En acabat sortim. Miro a la Laieta i no puc evitar fer-li ganyotes. Els nens petits son rucs, sort que jo ja soc gran. Tornem als cotxes i, com formigues anant d'excursió, enfilem cap a Pals. M'agrada la platja, potser hi trobo petxines. Mira! Algú que no conec deu haver-ne trobat una, i maca, per que tothom mira cap allà! M'escapoleixo entre pantalons i faldilles. Hi ha una petita urneta a les mans d'una dona sola. L'està enterrant a la sorra, no entenc res. Per què una urna vol tenir la casa sota la sorra? Jo em quedaria damunt la sorra, vora el mar, on veiés jugar els nens i sentís crits de gavina. No m'extranya que les nenes al seu costat plorin, elles deuen pensar com jo.

Una mica d'il·lusió!

Per trencar una mica amb la reflexió dels últims dos dies, avui us proposo una mica d'il·lusió! Bé, d'il·lusió òptica almenys. M'encanta que certs dibuixos siguin capaços d'enganyar completament al nostre cervell... És quelcom que em maravella i m'atrau.



p.d.: Per cert, l'altra il·lusió és gratis i va molt molt bé contra la crisi!

La cuca i la flama

No deixa de sorprendre'm que, com cuques volant més i més aprop d'una flama, la gent s'acabi cremant. El massoquisme no està de moda però, no obstant, molts busquen les flames més lluentes de la nit, les que més cremen. Per què es té por del que podríem anomenar com a "massa bó"? Per què es busca refugi en brases que cremen la pell? No serà que es confon educació amb bondat? Bondat amb innocència? Innocència amb castedat? Castedat amb compromís? I compromís amb monotonia? I esclar, la monotonia és gairebé el pitjor dels mals segons els criteris d'avui en dia: resignació, aborriment, desgràcia, fer-se vell i, en definitiva, la mort (si no física almenys social). No us deixeu enganyar. No caigueu en tòpics ni prejudicis. No elaboreu teories basant-vos en suposicions. No renuncieu a cap plat abans de tastar-lo, o almenys, sense haver fet l'esforç de preguntar al cambrer (consell que us dono a tots, i també a mi mateix). I ja per últim, un cop hagueu pensat en tot plegat, crec alguns haureu arribat a una d'aquestes dues opcions:

KAS taronja: Potser sí que el que em feia por era el compromís, i no sé per què pensava que era ineludible amb certes persones. Ho tindré present!

KAS llimona: Realment crec que amb això passa com amb els documentals de la dos, tothom diu que els mira però les estadístiques delaten el contrari... A mi de fet m'agrada que em putejin, no és que em vagi el sado però, definitivament prefereixo el costat fosc!


Sigueu com sigueu, tingueu els ulls ben oberts!




p.d.: Definitivament segueixo essent un cas perdut... Se m'en va. Se m'en va molt. Però fins i tot els cecs et poden fotre un bon cop de pal!

Metamorf d'estar per casa

Avui uns pensaments que fa un parell de dies que em volten pel cap:

Fins a quin punt val la pena, o és justificable, intentar canviar-se a un mateix per aconseguir quelcom? Si un és com és, no se l'hauria d'acceptar així? I en cas que decideixi deixar de ser com és, no està enganyant-se a sí mateix i als altres? La veritat és que m'agrado quan penso, encara que sovint signifiqui deixar les coses tal i com estan. Dec ser un cas perdut... Qui m'entengui que em compri!

Preguntes

23F. Qui hi havia dins del congrés aquell dia? Com eren aquells primers polítics de la democràcia? Com son els polítics d'avui? Què ha canviat? On és la il·lusió del poble envers la democràcia? Per què em dona la sensació de que no es vota al millor sinó al menys dolent? Tant és, però sembla com si la preuada democràcia que es va salvar aquell 23F ja no tingués cap valor per a molta gent...

Taranteles de matinada

La nit havia estat llarga. Les partides de pòquer s'havien succeït fins la matinda i, com sempre, algú s'havia jugat més del que tenia. Graciella sabia que jugava amb foc, però confiava en la seva bona mà per arreglar la que havia sigut la seva pitjor nit. Malhauradament, el seu ful d'asos i reines no va ser suficient. La vaig agafar per darrera mentre encara donava explicacions al Don. Llavors la senyoreta Carrasquini va agafar el seu ganivet i va començar a jugar-hi a pocs centimetres dels ulls de la pobre Graciella. De nou Graciella es va posar a cantar i suplicar, però la música no va agradar prou al Don. Li vam posar una bola a la boca per que callés, i Don Sartini, sense miraments, va desenfundar el revòlver i va fer un únic tret. La partida s'havia acabat. Qui no paga amb dòlars paga amb sang. Aquestes son les normes de la familia Sartini...

La prèvia

Eiiii!!!!!
Demà a la feina ens disfressarem de mafiosos!!!!
Avui però, ja hem fet una mica de xou previ... Primera víctima: una pobre vaca que ha aparegut penjada a la la sala. Semblava un suïcidi però està clar que la mà de la màfia hi estava al radera!
XD

Silenci

Ja que ahir parlava dels hikikomori, i ja que debia aquest poema a algú... Avui: Neruda!


Me gustas cuando callas porque estás como ausente,
y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.
Parece que los ojos se te hubieran volado
y parece que un beso te cerrara la boca.

Como todas las cosas están llenas de mi alma
emerges de las cosas, llena del alma mía.
Mariposa de sueño, te pareces a mi alma,
y te pareces a la palabra melancolía.

Me gustas cuando callas y estás como distante.
Y estás como quejándote, mariposa en arrullo.
Y me oyes desde lejos, y mi voz no te alcanza:
déjame que me calle con el silencio tuyo.

Déjame que te hable también con tu silencio
claro como una lámpara, simple como un anillo.
Eres como la noche, callada y constelada.
Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo.

Me gustas cuando callas porque estás como ausente.
Distante y dolorosa como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.

Hikikomori

Ahir llegia el Magazine de La Vanguàrdia, i de nou tornava a llegir aquesta paraula japonesa: Hikikomori. El producte de rebuig de la hipercompetitiva societat japonesa. Els que no van aguantar el ritme. Els que van ser vençuts pel que s'esperava d'ells. Coneixeu la paraula hikikomori? Sí, aquells japonesos joves que es tanquen literalment dins seu fins al punt de no sortir de l'habitació durant mesos o anys. L'article al Magazines era molt ben parit! Però el drama que deixava entreveure era intens... Què pot dur a prop d'un milió de joves japonesos a tancar-se així? A no tenir amics? A interactuar tansols amb pantalles i teclats? És la solitud el mal de la societat del futur?
A un servidor li van venir ganes de marxar al japó a repartir abraçades. Sort que nosaltres som mediterranis... Si hagués nascut al Japó potser seria jo el hikikomori...