En els teus cavells es perden els meus dits, Qetesh, mentre els teus ulls vessen nit i estrelles damunt meu. Retira't el vel de cristalls que pertorba els meus anhels. Deixa'm recórrer els teus deserts seguint la mitja lluna. Guia'm fins als teus llabis i, llavors, tanca els ulls i fes el dia, per que és curta la vida i llarga la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada