Avui he llegit les dues línies de poema que m'han agradat més en molt de temps: "roman, petita, en la tenebra i creu-me: existeix una legió, on els comandants, a les files, pronuncien el teu nom." M'encanta. És brillant. Podria ser el començament de mil històries i mil cançons. Evoca contes a la bora del foc. Pressàgia misteris. Ensuma a grandesa i glòria. No m'ha deixat indiferent, i ha aconseguit despertar la meva imaginació. És increïble el que em poden transmetre unes poques paraules...
credo
roman, petita, en la tenebra i creu-me: existeix una legió,
on els comandants, a les files, pronuncien el teu nom.
sí, hi ha gent al món que duu el teu cap a les espatlles,
i estocs primaverals amb la frescor de bruses clares.
estàs en mans fraternes, esteneu-vos cap on sóc jo
cignes blancs dels temps, s’esvairà així la desolació
Pavel Lukianov (traducció: Margarida Ponsatí Murlà)
P.d.: A la vida les coses no son sempre el que semblen...
2 comentaris:
M'ENCATA, M'ENCANTA, MENCANTA!
moltes gràices!
a mi m'ha semblat d'una força brutal!
no us passa que a vegades al llegir certes coses, us ompliu d'energia de cop? tot t'empeny endavant...
és brutal oi la força de les paraules? quina gran sort els que les saben fer servir d'aquesta manera!
Ningú s'ha fixat en l'enginyòs cartell de propaganda de cervesa russa... :( (D'acord, era totalment secundari)
Publica un comentari a l'entrada