Perdut als jardins de la memòria,
busco la poma que em vas donar.
No trobo la sortida del passat,
i atrapat, no sé mirar endavant.
Són dolços els verins del record...
Als jardins de la memòria s'hi serveix un sopar esplèndid. No hi manquen plates de fruita, carns a la brasa, o el millor marisc. Els convidats sou vosaltres, vosaltres que hi vau ser, i l'amfitrió el millor que es pugui imaginar, alegre i atent, vestit de records. Tot és més dolç als jardins de la memòria...
Passejant amb vells amors, recordo els que ja no hi son. Robant petons al temps torno a ser un nen. I brolla fresc el vi de les fonts, i la música que sona és de festa, i brilla un sol esplèndid encara que sigui mitja nit. Jocs de mirades i somriures tímids. Tot és més dolç als jardins de la memòria...
M'assec damunt la roca i observo l'aigua clara del rierol. El sol m'escalfa el cos i l'ànima, però no tinc calor. Llavors em crida una veu dolça, la teva. Em giro, et miro i neix una rialla. La nit és estrellada, i sento promeses, com lletanies llunyanes, i m'adono de que tot és més dolç als jardins de la memòria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada