La nit havia estat llarga. Les partides de pòquer s'havien succeït fins la matinda i, com sempre, algú s'havia jugat més del que tenia. Graciella sabia que jugava amb foc, però confiava en la seva bona mà per arreglar la que havia sigut la seva pitjor nit. Malhauradament, el seu ful d'asos i reines no va ser suficient. La vaig agafar per darrera mentre encara donava explicacions al Don. Llavors la senyoreta Carrasquini va agafar el seu ganivet i va començar a jugar-hi a pocs centimetres dels ulls de la pobre Graciella. De nou Graciella es va posar a cantar i suplicar, però la música no va agradar prou al Don. Li vam posar una bola a la boca per que callés, i Don Sartini, sense miraments, va desenfundar el revòlver i va fer un únic tret. La partida s'havia acabat. Qui no paga amb dòlars paga amb sang. Aquestes son les normes de la familia Sartini...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada