Estimada Margarethe,
Sento no haver-te pogut escriure abans, però ha estat impossible. De fet, aquesta sigui provablement l'última vegada que t'escrigui. Com saps, des de que em van destinar al front oriental, les coses no han estat gens fàcils. En la meva última carta, et deia que en Karl i l'Adrian havien mort en un dels inacavables camins d'aquest desert blanc. A dia d'avui, ja no queda cap dels companys que vam marxar. Soc l'últim, i no crec que tardi a seguir-los.
Quan el 21 d'agost vam iniciar l'atac contra Stalingrad, molts somiaven una victòria ràpida que ens permetés tornar a casa. Malhauradament, els russos van lluitar en cada carrer i en cada edifici, dia rera dia, fent-nos l'ocupació quasi impossible. Saps, els entenc perfectament, jo també lluitaria per casa meva. En canvi estic aquí, a més de 1500 km de casa, forçat a lluitar per coses que em repulsen completament! A la merda aquest fred que et congela l'ànima! A la merda aquest desert en runes! A la merda les creus! A la merda aquest coi d'ametralladores! A la merda el cabró del franctirador que es va endur en Heinrich! A la merda tot!
Saps, no hi ha nit que no recordi el nostre Hamburg, el nostre St. Pauli. No hi ha nit que no enyori les festes clandestines. "Swing heil!" cridàvem... Saps, si mai torno voldré ballar molts dies seguits amb tu! Ballarem una setmana sencera! O potser dues! Em posaré les meves sabates especials, i la millor roba. Agafaré el paraigües i et vindré a buscar. Ho he somiat. Estaràs radiant. Serà perfecte! Llàstima que els nois no hi seran... Pobre Julian, ell segur que hagués estat l'ànima de la festa. Es va enganxar en una tanca de filferros la setmana passada, encara hi ha foc creuat a la zona i no hem pogut ni tan sols recollir-ne el cadàver. Això és un maleït infern. Mai sortirem d'aquí.
Els russos ens van envoltar a finals de novembre, operació Urà en van dir, i ara estem tancats en aquesta ciutat morta. Sense més provisions que les que ens porten amb els avions. Al llepaculs del general Paulus no el deixen probar de trencar el maleït setge. El bigotut de Berlín vol la ciutat que tant li ha costat d'aconseguir. La tindrà farcida dels nostres cadàvers! Espero que se li indigesti! Crec que és la fi... Almenys si t'arriba aquesta carta, voldrà dir que les 12 galetes que vaig donar al sargent Donnetz, hauran estat les més dolces de totes. Ell coneixia al pilot de l'últim Focke-Wulf que va dur-nos alguna provisió. Em va assegurar que faria el que pogués. De fet, ja no em fa res passar més gana...
Margarethe, si en tens ocasió, visita als meus pares. Diga'ls que penso molt en ells i aquestes coses. Sé que ho faràs millor del que jo et pugui dir. No els diguis que estic tant malament d'acord? No cal que pateixin.
Una abraçada molt forta, i bon nadal.
Sempre teu, Jurgën.
19 de desembre de 1943
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada