Només queden 6 minuts i 32 segons. Ara 31. Saps què pensa un quan sap que la fi és inminent? Per cert, 28. Doncs en res especial. Suposo que fa uns 12 minuts que he superat la fase "Déu meu, em moriré!". Després ha tocat repassar les coses que deixo penjades. Sí, des d'allò de plantar el teu arbre o escriure un llibre, fins a la partida de backgammon que teníem prevista pel divendres a la nit. En qualsevol cas, i acabem de creuar la barrera dels 6 minuts, aquesta fase també l'he superada. Ara, com llegiu, he pensat que seria "útil" deixar algunes notes escrites. No sé ni tan sols si es salvaran, però no em sembla del tot desacertat escriure just abans de morir. Sabeu, ara em prendria una orxata i moriria feliç. Quin desig més extrany, oi? Rosebud! Res, oblideu-ho, broma dolenta als 5'11" je je je. Crec que quan passi aquest minut canviaré d'estratègia. A veure... 3, 2, 1 i 5 minuts per la fi! Per un segon m'he imaginat tot de serpentines esclatant a l'aire i els crits, rialles, i brindis de cap d'any. Estic fatal! Ja ja ja! Ai! L'estratègia! Mmm... A Sí! La caixa! a veure: Un bloc sòlid i pesat, d'algun metall per determinar. Sembla format de subunitats encaixades o algo així, però no hi ha qui ho obri. i les parets segueixen acostant-se'm implacables. Nanos, crec que en breu m'agafarà claustrofòbia. Fins ara he estat estirat, però crec que ara toca asseure'm, i mentrestant, el rellotge marca: 4'22". El mòbil segueix sense funcionar, i crec que és per culpa d'aquesta caixa. Sembla com si fos un artefacte futurista, d'aquests de les pel·lícules de ciència ficció. Atenció, a falta de 4'07", l'artefacte fa uns crec-crecs i es comença a obrir parsimoniosament! Si no us sap greu, deixo d'escriure i vaig a remenar i intentar salvar-me!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada