No, encara no hi ha moais a l'Empordà... Però avui estic tant perdut com una d'aquestes masses de pedra polinèsiques a Cadaqués. Us imagineu el fascinant viatge del moai? Imagineu-lo prenent el seu baixell amb la seva maleta i un barret vell. Imagineu com arriba al petit port sense que ningú l'esperi. Imagineu als quatre pescadors que se'l miren com dient "Déu ni do quin rocall més gros!". El moai de seguida enfilant cap als turons de vora mar, i sorprenent-se aguantant-se el barret tot sentint la tramuntana. I llavors, enamorat d'aquesta terra, cercant el seu lloc i simplement quedant-s'hi. Mirant el mar, totalment perdut. Sentint el vent, totalment feliç.
2 comentaris:
Si els Moais viatgessin, estigues segur que escollirien ,l'Empordà!
Certament els Moais sempre m'han semblat homes gaudint del vent al rostre, tranquils amb el so del mar i la gespa, reflexionant sobre la seva felicitat, aferrats a la terra que s'estimen.
Publica un comentari a l'entrada