Capoeira

Si no vaig errat, encara no havia parlat de la capoeira al blog. O sigui que... Ja tocava! Res, ahir, a l'habitual classe de capoeira dels dijous al vespre, en Yomi (el mestre) em va dir que jo era un dels motius pels que li agradava fer aquestes classes. Això em va arribar al cor! De debó! Em va dir que era molt agraït veure com dia a dia anava progressant, tant amb els moviments i seqüències, com en la música i els instruments (berimbau, etc...). Em va dir que sempre que ens ensenya algo nou sap del cert que ho probaré i provablement me n'ensortiré, encara que siguin moviments acrobàtics difícils. Sabeu? Em va fer pujar la moral! I des d'aquí, des del meu petit blog, li dono les gràcies sincerament.
Yomi, em fas ser millor cada dia.
Gràcies!
:)