dimecres, 7 de gener del 2009
Tempestes de matinada
Tornem a començar com cada any. Any nou vida nova, però tot sembla seguir igual. De fet, ÉS exactament igual. Segueixo amb les mateixes preocupacions i les mateixes esperances. Els mateixos propòsits estúpids. Les mateixes pors... I tot i això em sento molt feliç de seguir essent jo mateix. Suposo que amb els anys m'he anat amotllant a mi mateix, i ara, em sento còmode. Tot i això, avui sento les tempestes que s'acosten amb el nou dia. La nit serena arriba a la fi. Que comenci avui la tempesta! No m'arrauliré pas! i si em trenco, reordenaré les peces! Aquest any serà important per mi. Tot segueix igual, però sé del cert que no acabarà igual que comença... Benvinguts a l'any de la tempesta! Arribeu just a temps per veure sortir el sol...
p.d.: Aquesta nit estrellada ja va quedant enrera...
Sota una estrella
No té masses coses clares,
si veu problemes passa de llarg,
porta buides les butxaques,
i el cor obert quan el sol se'n va
pren el camí de la lluna blanca,
dins dels seus ulls la podràs veure brillar!
La seva és sempre la nit més llarga,
no busca res que amb la mà pugui tocar!
Sota una estrella hi haurà algú sempre,
que sigui com tu, que estigui perdut.
De dia quan torna a casa,
conta en veu alta els minuts i els anys
i mira els records com passen,
mentres espera tornar a marxar.
Vol nar més lluny d'on els somnis neixen,
tren de l'amor que no sap si pararà.
No entén perquè tot va tan depresa,
per cada tren que perd un somni morirà!
Sota una estrella hi haurà algú sempre,
que sigui com tu, que estigui perdut.
http://es.youtube.com/watch?v=P7BhflKp7ys
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada