El 1562, Pieter Brueghel el vell, describia així el triomf de la mort. Avui, molts anys després, descric així el triomf dels microbis al meu coll, i de retruc, a la resta del meu cos. És curiòs, per que de fet, els problemes dels homes sempre han estat els mateixos des de fa milenis. Avui parlem de microbis, el metge de Brueghel deuria parlar d'humors corporals, i el shaman dels que pintaven a les coves d'Altamira d'esperits malignes. Els noms canvien, però el problema és sempre el mateix: No ens agrada no estar bé. Solucions a aquest problema n'hi ha moltes, i més avui en dia. Tant mateix avui esperaré, i si puc, posaré un somriure a la cara. Si existeix l'hipocondria també ha d'existir el terme contrari. Qui amb el cap guareix l'esperit, amb el cap pot també guarir el cos. M'untaré amb ungüents intangibles. Sentiré l'efecte placebo sense requerir de cap subterfugi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada