Et convidaria a un cafè si em diguessis que passés el que passés no seria l'últim. Et convidaria a un cafè encara que tan sols prenéssim cafè. Et convidaria a un cafè i et diria que m'ho expliquessis tot. Et convidaria a un cafè sense allargar més la tonteria. Et convidaria a un cafè sense límits si ho volguessis, o un cafè de cine, o un cafè de mitja nit, o un cafè exòtic, o un cafè al llit de bon matí, o un cafè de màquina si calgués. És curiòs, per que et convidaria a un o mil cafès però de fet tampoc voldria molt més.
Você é assim
um sonho pra mim...
http://es.youtube.com/watch?v=nJYZl1Ewoxk
p.d.: Avui reciclo. Això ho vaig escriure fa temps, i ara ni recordo en qui pensava quan ho escribia. Però tant és, per que la cançó és bona, i és el que us volia posar avui.
1 comentari:
La grandesa del café. Els aromes del café i la seva escalfor fan més comfortables les trobades. Certament, potser només ens cal una tassa de café calent per obrir una esquerda al mur que ens separa del món.
Publica un comentari a l'entrada