Avui, havent begut de més al pica pica de la feina, em miro en una bola de vidre. M'entretinc mirant com s'estiren les formes. Em busco a l'altre costat. Ric rialles deformades, corbades, i em busco amb ulls desenfocats. M'obserbo, m'estudio, em critico d'amagat... I torno a riure. I el món està a les meves mans. I sento que podria trencar-lo. I allà estic jo, al mig del món, a les meves mans. Em tinc a mi, damunt la mà, i em sento poderòs. Soc meu, i de mi puc fer-ne el que vulgui. De mi i del meu petit regne esfèric, transparent, fràgil, de vidre... Talment com els teus ulls.
2 comentaris:
Si t'hi fixes bé, amb un petit desplaçament de la bola, veuràs coses que segurament ni esperaves!!
Prova-ho!!!
El món és teu, i tant! Tu ets el món!
I pots trencar-lo i tornar-lo a construir quan i com vulguis!
Reinventem-nos!!!
Publica un comentari a l'entrada