dijous, 11 de desembre del 2008

Noctàmbuls al paradís



Fa una lluna radiant, però no bufa la son per a tothom. La temperatura baixa i segueix baixant, absorbida per neons vells. Trencant silencis, s'alcen els que no dormen, i poc a poc, s'obren milers d'ulls negres. Uns pocs espien llibres polsegosos. N'hi ha que es conecten a la realitat via USB. Alguns ressegueixen carrers deserts. D'altres busquen els flaixos i les estridències rítmiques de sales prohibides. Molts resten sols, però d'altres s'ajunten seguint els ritus de la nit, invocant el crit. Tots senten com la demència els embriaga, i en el fons, riuen mentre veuen la catatònia dels dorments. Portes la marca de Selene? No te l'amaguis! Beu-te la densa foscor i pren-ne els dons. Son pocs els escollits... Benvingut a la nit!



p.d.: Avui dedicatòria a la nit i als que, ara mateix (matí), estan dormint.
;)

2 comentaris:

BoNeT ha dit...

La nit, la calma.

La nit, la rauxa.

Albert Johé i Martí ha dit...

La nit, la bellesa dels estels.