La vida sobre rails no deixa de sorprendre'm. Espiant el llibre de la persona del costat, acabes veient-li l'ànima... És curiòs, els rails del tren et duen sempre a destí amb un vaivé melancòlic. Però, de tant en tant, el tren descarrila amb un terrabastall formidable i et du a llocs o situacions inesperades. Ahir, sense adonar-me'n, estava parlant de filosofia de la vida amb una noia. Una noia que llegia Tolstoi i que jo no coneixia de res. Noia profunda, amb inquietuds, potser com jo mateix voldria ser. I sense més motiu que la casualitat, vam estar parlant de la vida, de què ens fa humans, dels per quès... Una trobada agradable. Una illa de pensament suau enmig del mar sorollòs pel que naveguem...
Definitivament m'agrada el que em vaig trobant per la vida!
=)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada