L'altre dia vaig rebre aquesta imatge en una de les habituals cadenes d'emails. Un original reflexe de la vida humana. Encara que no deixa de ser un xic trist. Com el cap de setmana, passat per aigua, que m'ha deixat gris a mi. Les 3 coses que volia fer entre divendres i dissabte es van suspendre, i malhauradament, la combinació ha estat nefasta per al meu estat d'ànim. Resumint: Tinc un dia fred, d'aquells que et retorcen els ossos amb dits de glaç. Tinc un dia gris, on no hi sol capaç d'enretirar les tenebres. Tinc un dia trist, on cada gota de pluja podria ser una llàgrima.
Bé, potser aquesta nit bufa el vent del nord, i demà, m'aixeco amb un sol radiant al cor...
4 comentaris:
Ara ARA!!! Ara és el moment!
Recorda que el gris pot ser moltes vegades una barreja de colors, i que pots anar del groc al lila passant pel gris, per exemple!
Així, potser no cal esperar a demà per trobar-ne un altre oi? potser aquest vespre surt la lluna, i et fa una clucada d'ull!
Qui sap?
Et reconec que m'agradaria que la lluna em piqués l'ullet... No hi ha massa possibilitats de que passi però d'esperança també es pot viure!
XD
Si volies fer-les, podies fer-les. I si no vas poder-les fer, potser podràs fer-les en un futur amb més esplendor.
I pel que fa la lluna, Jordi, surt cada nit per tu. I t'escolta! Has provat de tenir-hi converses de silenci?
En aquest cas, doncs, podríem dir que estar "tocat per la tramuntana" tindria el seu costat positiu :-)
Publica un comentari a l'entrada