Peus petits, passos petits...

Benvolguts,

Avui toca felicitar el nadal, i us el felicito. També toca desitjar-vos les millors festes possibles, i us les desitjo. Però més enllà d'això, avui he pensat fer entre tots una llista de petites coses. Sí, son tonteries, però i què si em ve de gust fer-les?

Per començar, voldria que aquests dies tothom rebés un regal inesperat, i per això, em comprometo a fer almenys un regal a algú que no s'ho esperi.

També vull, que la música ompli tots els racons, i com a granet de sorra cantaré almenys un parell de nadales.

Per últim, vull que les families siguin més felices. Sí, ara m'hauria de comprometre a liquidar hipoteques... Però ho deixo en el clàssic ajudar a parar la taula de nadal, sense protestar!



BON NADAL A TOTS!!!!
:D

Tallar el fil

Tot era llest. El petit tatami blanc s'havia instal·lat meticulosament en un dels costats del jardí, davant un envà també blanc. Els testimonis restaven asseguts, en petits tamborets de roba plegables, al lloc d'honor. La resta, simplement estaba de genolls a terra. Quan faltaven dues hores per la posta de sol, la dama Mariko Toda va arribar amb les seves assistentes personals. Vestia tota de seda blanca, amb sandàlies d'aquest mateix color, i una menuda creu d'or penjant-li de l'esbelt coll. Tota ella desprenia harmonia.

La senyora Toda, va pujar lentament al tatami i s'hi va agenollar al bell mig. El silenci era total, l'instant perfecte. després de fer una reverència, una de les assistentes li va atançar el mocador de seda blanc. Ella, pausadament va prendre'l i va procedir a lligar-se les cames, tot seguint el ritual femení. Mentre, el senyor Kasigi Yabu, designat assistent, va preparar la seva espasa, que fou ungida amb aigua cristalina. La dama Toda, llavors, va prendre el ganivet que reposava davant seu, va desenvainar-lo i el va creuar damunt la vaina, dibuixant la creu a la que resaria en aquest moment final. En acabat, va fer un imperceptible gest d'assentiment envers l'espasa que lord Yabu li va mostrar, acceptant-la així com a bona per a l'ocasió. Amb aquell gest lord Kasigi Yabu va situar-se al seu lloc, amb l'espasa presta i determinació als ulls, mentre la dama Mariko Toda prenia el ganivet amb ambdues mans, fent-lo girar lentament envers ella, a l'alçada del seu coll...



P.d.1: Adaptació lliure d'una escena de Shogun, de James Clavell.
P.d.2: Me n'havia oblidat, però, dedicat a lady pren-te-una-pastilla-que-et-farà-samurai... :P XD

2525

Avui, en homenatge a cert blogger amant dels robots, la tecnologia i el futur... 2525! Què ens depararà el demà? No ho sé, però m'agradaria pensar que no ho engegarem tot a rodar. Que encara serà possible estirar-se damunt l'herba d'un prat perdut, sentint tant sols pardals i grills. Que encara es podrà somriure mirant als ulls a una persona mentre li dius "t'estimo". Que seguirem tinguent aquest racó d'univers que anomenem Terra... Seria bonic, oi?



http://es.youtube.com/watch?v=RxG6g6eN6lY



"In the Year 2525" (Zager & Evans, 1969)

In the year 2525
If man is still alive
If woman can survive
They may find

In the year 3535
Ain't gonna need to tell the truth, tell no lie
Everything you think, do and say
Is in the pill you took today

In the year 4545
You ain't gonna need your teeth, won't need your eyes
You won't find a thing to chew
Nobody's gonna look at you

In the year 5555
Your arms hangin' limp at your sides
Your legs got nothin' to do
Some machine's doin' that for you

In the year 6565
You won't need no husband, won't need no wife
You'll pick your son, pick your daughter too
From the bottom of a long glass tube

In the year 7510
If God's a-coming, He oughta make it by then
Maybe He'll look around Himself and say
"Guess it's time for the judgement day"

In the year 8510
God is gonna shake His mighty head
He'll either say "I'm pleased where man has been"
Or tear it down, and start again

In the year 9595
I'm kinda wonderin' if man is gonna be alive
He's taken everything this old earth can give
And he ain't put back nothing

Now it's been ten thousand years
Man has cried a billion tears
For what, he never knew
Now man's reign is through

But through eternal night
The twinkling of starlight
So very far away
Maybe it’s only yesterday

Origami a la catalana!

En aquests temps que corren, cal reinventar els clàssics. Avui, reinventem el caganer del pesebre! Caganer de paper, per a que els nanos el construeixin en familia, sense por a "cagar-la"!
XD

Com l'aigua

Ahir, per seguir amb el ritme de la setmana, vam fer pica-pica per dinar... i sopar de la feina! Tot plegat molt divertit! Però no us parlaré de les parides que vam fer, sinó de la festa de després. Vam anar a Le Kasbah, local de la Barceloneta als peus del Museu d'Història de Catalunya. La sorpresa va ser trobar-hi en viu (i de gratis) un concert dels Black Gandhi. Vam bellugar els ossos a ritme de latin reggae! I això no és tot, pel que sembla el concertillo va ser un èxit tant gran, que repetiran cada dijous a partir de l'any que ve!

Si mai hi aneu potser ens hi trobem!
:D



PREVIEW: http://es.youtube.com/watch?v=YPQiV73Wtiw

A les teves mans

Ja és teu.
Ras i curt.
És a les teves mans.

;)

Bola de vidre

Avui, havent begut de més al pica pica de la feina, em miro en una bola de vidre. M'entretinc mirant com s'estiren les formes. Em busco a l'altre costat. Ric rialles deformades, corbades, i em busco amb ulls desenfocats. M'obserbo, m'estudio, em critico d'amagat... I torno a riure. I el món està a les meves mans. I sento que podria trencar-lo. I allà estic jo, al mig del món, a les meves mans. Em tinc a mi, damunt la mà, i em sento poderòs. Soc meu, i de mi puc fer-ne el que vulgui. De mi i del meu petit regne esfèric, transparent, fràgil, de vidre... Talment com els teus ulls.

Ampolles de la vida

L'altre dia vaig rebre aquesta imatge en una de les habituals cadenes d'emails. Un original reflexe de la vida humana. Encara que no deixa de ser un xic trist. Com el cap de setmana, passat per aigua, que m'ha deixat gris a mi. Les 3 coses que volia fer entre divendres i dissabte es van suspendre, i malhauradament, la combinació ha estat nefasta per al meu estat d'ànim. Resumint: Tinc un dia fred, d'aquells que et retorcen els ossos amb dits de glaç. Tinc un dia gris, on no hi sol capaç d'enretirar les tenebres. Tinc un dia trist, on cada gota de pluja podria ser una llàgrima.

Bé, potser aquesta nit bufa el vent del nord, i demà, m'aixeco amb un sol radiant al cor...

Avatars

Quan el món real no omple les expectatives, pots fugir als mons virtuals...

Pots transformar el teu ser en un torrent inaturable de bits que, a velocitats vertiginoses, creui la xarxa cercant EL lloc i EL moment. Pots expandir la teva ment, i deixar que prengui la forma del teu jo més místic. Pots beure del coneixement de milions de ments connectades. Sentir els milions de paraules que neixen a cada milèssima de segon. Pots estirar segons fins a l'infinit, trenar-los i penjar-te'ls del coll com a amulets. Dominar la matèria, l'espai i el temps. Potser sí que ens falta ben poc per ser Déus. Per ara conforma't en triar el teu avatar, però no dubtis de que serà tansols l'herald de la teva arribada...

Que els teus dits volin prestos damunt el teclat, amic!

Noctàmbuls al paradís

Fa una lluna radiant, però no bufa la son per a tothom. La temperatura baixa i segueix baixant, absorbida per neons vells. Trencant silencis, s'alcen els que no dormen, i poc a poc, s'obren milers d'ulls negres. Uns pocs espien llibres polsegosos. N'hi ha que es conecten a la realitat via USB. Alguns ressegueixen carrers deserts. D'altres busquen els flaixos i les estridències rítmiques de sales prohibides. Molts resten sols, però d'altres s'ajunten seguint els ritus de la nit, invocant el crit. Tots senten com la demència els embriaga, i en el fons, riuen mentre veuen la catatònia dels dorments. Portes la marca de Selene? No te l'amaguis! Beu-te la densa foscor i pren-ne els dons. Son pocs els escollits... Benvingut a la nit!



p.d.: Avui dedicatòria a la nit i als que, ara mateix (matí), estan dormint.
;)

Les Musiciens du Nil

Després de l'èxit de les músiques medievals a Santa Maria del Mar fa unes setmanes, ara toca el torn a les músiques arabesques de: Les Musiciens du Nil. L'esglèsia de St. Felip Neri s'omplirà de sons exòtics, tant sacres com profans. La música ens durà a llocs llunyans, però banyats també per la nostra mar mediterrània. Jo hi seré! I com sempre, m'encanta saber que seré al lloc adient a l'hora justa!


p.d.: És GRATIS!!!!



Músiques de la Mediterrània: Les Musiciens du Nil
Amfitrió: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed)
Tipus: Música/Arts - Concert
Data i hora: dijous, 11/desembre/2008
Hora: 20:30-22:00
Lloc: Esglèsia de Sant Felip Neri
Adreça: Plaça Sant Felip Neri 1, Ciutat Vella (Barcelona)

http://www.iemed.org/activitats/2008/2008cultural/c2008.php
http://www.facebook.com/event.php?eid=43053996845

Passat per aigua

Nova setmana, curta. Comencem passats per aigua, però jo dic: Deixeu-vos endur per les olors i per la música. Balleu l'aigua als ulls a qui us faci bategar el cor. Poseu-vos un somriure al rostre i gaudiu del que teniu. No us tortureu amb el passat i alegreu-vos pel futur mentre viviu en present intens. Tranformem una setmana grisa en LA SETMANA.



Expressió del dia: "ballar l’aigua als ulls a algú": Seduir-lo, afalagar-lo, il·lusionar-lo amb abelliments.

Pont!

Per fi divendres... I a sobre dilluns festa! Camineu per aquest pont i deixeu anar la imaginació. Trobeu-vos amb algú que fa temps que no vèieu, o voleieu per algun lloc xulo. Llegiu un bon llibre, o sortiu de festa fins les mil. Aneu a veure els avis, o proveu la meditació zen... La qüestió és aprofitar-lo!



foto: Pont de la Badia de Chesapeake, USA. On desemboquen més de 150 rius...

Quasi...

Som dijous. La setmana es va acabant. Com un gat a un ratolí, em miro el cap de setmana llarg amb impaciència, amb ganes de llançar-m'hi de caps. Quasi sento els crits i rialles que hi haurà a Sant Dalmai, al concert de Di-versiones... Quasi noto la mandra que em farà alçar-me a les 9 del matí, l'endemà, per anar a Barna a les jornades de rol... Quasi...

Però no ens anticipem. Cada cosa al seu temps. Tot just som dijous, i quasi me n'oblido i el perdo.


p.d.: Va, un manifest adaptat per Manu Chao, de regal:

El General en Jefe del Ejército Libertador del Sur
Emiliano Zapata.
Manifiesto zapatista en náhuatl.
Al pueblo de México:
A los pueblos y gobiernos del mundo:
Hermanos:
Nosotros nacimos de la noche. En ella vivimos. Moriremos en ella. Pero la luz será mañana para los más, para todos aquellos que hoy lloran la noche, para quienes se niega el día, Para todos la luz. Para todos todo.
Nuestra lucha es por hacernos escuchar, y el mal gobierno grita soberbia y tapa con cañones sus oídos. Nuestra lucha es por un trabajo justo y digno, y el mal gobierno compra y vende cuerpos y verguenzas. Nuestra lucha es por la vida, y el mal gobierno oferta muerte como futuro. Nuestra lucha es por la justicia, y el mal gobierno se llena de criminales y asesinos. Nuestra lucha es por la paz, y el mal gobierno anuncia guerra y destrucción.
Techo, tierra, trabajo, pan, salud, educación, independencia, democracia y libertad. Estas fueron nuestras demandas en la larga noche de los 500 años. Estas son, hoy, nuestras exigencias.

Yume

Com que aquesta sembla la setmana dels somnis, he recordat que haig de decorar el capçal del llit! I quina millor manera que amb somni? He pensat que podria comprar un tros de tela ben gros i pintar-hi aquest kanji. Però... Diguem que el meu talent artístic és limitat. Qui s'ofereix per ajudar-me?

Hipersensibilitzant-me

No és que me n'hagi adonat avui però, m'estic hipersensibilitzant? Cada dia em passa més sovint que em sorprenc plorant. No em refereixo a tristor, em refereixo a admiració o alegria. Sento una música que m'agrada molt i... Patam! Apareixen les meves companyes les llàgrimes. Llegeixo quelcom amb suaus tints romàntics o èpics i... Patam! Llagrimetes de nou. L'últim ja ha estat sorprendre'm a mi mateix mirant una i altra vegada un video de dança del youtube... Que curiòs, pensava que la soledat amargava enlloc d'endolcir.


http://es.youtube.com/watch?v=FieWP-BwPOE


p.d.: Recordeu CobosMika? Els ballarins que feien girar els braços, a l'Inund'art? Crec que allà em va saltar la primera llagrimeta amb la dança... La foto és de la part "Cobos" del grup.

Rails

La vida sobre rails no deixa de sorprendre'm. Espiant el llibre de la persona del costat, acabes veient-li l'ànima... És curiòs, els rails del tren et duen sempre a destí amb un vaivé melancòlic. Però, de tant en tant, el tren descarrila amb un terrabastall formidable i et du a llocs o situacions inesperades. Ahir, sense adonar-me'n, estava parlant de filosofia de la vida amb una noia. Una noia que llegia Tolstoi i que jo no coneixia de res. Noia profunda, amb inquietuds, potser com jo mateix voldria ser. I sense més motiu que la casualitat, vam estar parlant de la vida, de què ens fa humans, dels per quès... Una trobada agradable. Una illa de pensament suau enmig del mar sorollòs pel que naveguem...

Definitivament m'agrada el que em vaig trobant per la vida!
=)