Per que no puc somiar el que em doni la gana?
Tot ha de ser matemàtic?
Què passa si el meu món és més ampli que el vostre?
Sapigueu que no pujaré al vostre autobús plè de gent. Faré la meva digueu el que digueu. Si em poso les bambes correré fins que em cansi, i no em fareu parar abans o després, o passar per aquí o per allà. Si tinc un sopar, no em feu seure a taula si el que vull és estirar-me en un coixí i que el sostre sigui la nit. Per què t'haig de fer un petó als llabis si vull besar-te el coll? No em mireu raro si m'agrada ballar patxanga, i si ho feu, no espereu que m'aturi com aturats esteu vosaltres. Sí, puc voler dormir amb tu, i alhora que no passi res! Per què no ha de ser possible, si ho vull així? Sapigueu que he volat amb les mans nues per que sí. Sapigueu que he passat nits senceres fent tansols mimos. Sapigueu que he regalat el que he volgut a qui he volgut, però per què ha de ser quan toca? Sapigueu que he somiat amb vosaltres i us he dut a Islàndia i a Madagascar. Sapigueu que seguiré llegint damunt la muralla si fa sol. Sapigueu que mentre tingui forces seguiré essent jo, potser sempre incomprès, potser sempre desconegut, però jo al cap i a la fi. Seguiré essent un vidre mentre ho vulgui. Seguiré jugant mentre m'agradi. Seguiré cantant sense necessitar el sing star. Seguiré a qui vulgui i em deixaré seguir. Seguiré somiant.
I al final...
Qui envejarà a qui?
4 comentaris:
No res ni ningú! Com diu l'Adrià Puntí: en un somni rosa no hi cap el gris!
Jo tansols espero no deixar de ser jo per semblar diferent.
No vull sortir del ramat per reivindicar que no el segueixo, sinó que coincidim en la direcció.
No em cal que no passi res per demostrar que m'encanta dormir amb algú.
Simplement seré jo. Com tothom. Perquè tots som diferents. I és només això el que ens fa iguals.
Vaja!
Tinc aquesta imatge en el meu perfil. La vaig trobar al google i em va enamorar a primera vista. Al darrera hi vaig trobar el teu blog. I avui he llegit el que hi havia al darrera.
No et desesperis,
En aquesta era
els que ens atrevim a sommiar
som castigats amb el rebuig o la indiferència.
PS: (jo també sóc "rareta", jo també desespero...)
Benvinguda Isabel! Res, la imatge la deuria manllevar d'internet... Però m'anava bé pel text!
:D
Publica un comentari a l'entrada