Un dia com avui, de fa molts anys un baixell es va enfonsar i va entrar a la història. Més o menys un any després va néixer algú a França, i amb el temps, aquest algú va composar una cançó. Aquella cançó, va acabar entrant a la història. Encara que segurament una cosa no té res a veure amb l'altre... O sí? El mar. Té alguna cosa especial...
La mer
Qu'on voit danser le long des golfes clairs
A des reflets d'argent
La mer
Des reflets changeants
Sous la pluie
La mer
Au ciel d'été confond
Ses blancs moutons
Avec les anges si purs
La mer bergère d'azur
Infinie
Voyez
Près des étangs
Ces grands roseaux mouillés
Voyez
Ces oiseaux blancs
Et ces maisons rouillées
La mer
Les a bercés
Le long des golfes clairs
Et d'une chanson d'amour
La mer
A bercé mon coeur pour la vie
:)
6 comentaris:
Coincidint dia i any, diguéssim q mentre els diaris publicaven q van descobrir les restes d'aquell baixell tant historic, algu neixia... Cest moi
No té res a veure xo no és quelcom q pugui dir a la meva vida diaria
Veus? Com diuen els de Facto De la fe: Mar el poder del mar! Sempre havia pensat que no eres més petita... Et puc fer un parell de preguntes? Com van ser aquells feliços anys vint? També regnaves llavors? ;)
El fet que es descobrissin les restes tants anys més tard, sobretot gràcies a limitacions tecnològiques, ha permès que gaudim d'un estat encantador d'oxidació.
Que gran!
Tremendooooo....
Publica un comentari a l'entrada