Avui uns pensaments que fa un parell de dies que em volten pel cap:
Fins a quin punt val la pena, o és justificable, intentar canviar-se a un mateix per aconseguir quelcom? Si un és com és, no se l'hauria d'acceptar així? I en cas que decideixi deixar de ser com és, no està enganyant-se a sí mateix i als altres? La veritat és que m'agrado quan penso, encara que sovint signifiqui deixar les coses tal i com estan. Dec ser un cas perdut... Qui m'entengui que em compri!
5 comentaris:
Hi estic d'acord!
Sovint em pregunto també si realment cal canviar gaires coses de nosaltres mateixos. Al capdavall, som així oi? més val acceptar a tothom (i a nosaltres mateixos per tant), tal com és... així hi ha més colors!
Però saps? avui en parlava amb un bon amic, i resulta que això no és ben bé així: certament som com som és clar... però resulta que canviem! evolucionem! coneixem gent i vivim situacions que ens canvien la perspectiva de les coses, i llavors canviem d'acord amb la nova visió.
Per això, el que cal no és canviar el punt de partida, sinó saber cap a on volem evolucionar a mida que anem ampliant l'angle de visió...
mmm... suposo.
Possiblement, el més interessant és simplement potenciar allò que volem millorar per trobar-nos més a gust i sentir-nos millor amb nosaltres mateixos.
I no oblidem que tothom és ell i les seves circumstàncies!!!!
Jo sòc de les q pensa q el caràcter, la base d la persona, no canvia en sa vida. Als 2 anys ja pots veure com serà akesta persona als 20, als 30 i aixi fins q mori.
No obstant sì q és cert (no és contradictori el q diré,eh?) q crec q som la suma de les nostres experiències. X això val la pena fotre's 2,3,4 o 50 hosties fortes a la vida, xq n'aprèns, et fas més fort i en treus suc x situacions futures.
Xo no, no val la pena canviar, i entre altres coses, seria mentir a un mateix cm dius, i a la resta, ja q com dic, de ben cert no es pot canviar... Vas evolucionant.
Et compro :p
Canviar per aconseguir??
Tots evolucionem.
Ni que sigui evolucionar per mantenir un factor constant.
Però un canvi orientat a una fi, sembla més una imposició externa, una modificació aliena, que no pas un procés real de transformació d'un mateix.
No vols dir que aquests termes es confonen?
Ei, m'han agradat els vostres comentaris!
Jo de fet, com ha dit en Bonet, em referia a aquests canvis orientats a un fi concret. No a l'evolució natural que tots anem fent. És allò de "vull caure bé a no sé qui, a ell li va la formula 1, llavors ara em torno un fan de la formula 1 i miro totes les carreres per tenir tema de conversa (exemple tonto, sí...). Bé, en qualsevol cas hem pensat, cosa que sempre està bé!
:D
Publica un comentari a l'entrada