Ahir llegia el Magazine de La Vanguàrdia, i de nou tornava a llegir aquesta paraula japonesa: Hikikomori. El producte de rebuig de la hipercompetitiva societat japonesa. Els que no van aguantar el ritme. Els que van ser vençuts pel que s'esperava d'ells. Coneixeu la paraula hikikomori? Sí, aquells japonesos joves que es tanquen literalment dins seu fins al punt de no sortir de l'habitació durant mesos o anys. L'article al Magazines era molt ben parit! Però el drama que deixava entreveure era intens... Què pot dur a prop d'un milió de joves japonesos a tancar-se així? A no tenir amics? A interactuar tansols amb pantalles i teclats? És la solitud el mal de la societat del futur?
A un servidor li van venir ganes de marxar al japó a repartir abraçades. Sort que nosaltres som mediterranis... Si hagués nascut al Japó potser seria jo el hikikomori...
2 comentaris:
Què és exactament l'aïllament? Molts passem la major part de la nostra vida al costat de companys de feina, o de classe, amb qui amb prou feines ens donem el bon dia.
Estem abandonant cada cop més l'escenari físic per romandre només en el conceptual?
És això bo o dolent?
Eps Lluís! Veig que has estat l'únic interessat en xerrar del tema!
Bona pregunta! Què és l'aïllament? Jo visc sol a Barna, sí, tinc companys de feina amb els que em porto super bé, i acostumo a arribar tardet a casa per que sempre estic fent coses.... Llavors jo estic aïllat? Tenir una connexió a internet és suficient per a que ja no ho estigui? Tot plegat és bó? Dolent? No ho sé, a vegades em sento molt sol a Barcelona, i en canvi moltes d'altres penso que m'ho he muntat de conya amb un pis per mi solet...
Publica un comentari a l'entrada