Aquesta és una de les obres mestres de la meva fotògrafa personal. M'encanta! M'agrada tant, que al voltant d'aquesta imatge, he creat tota una llegenda imaginària. No em costa gens afegir-hi unes grandioses ales, ni expandir el cel blau més i més enllà. Em puc imaginar una caiguda llarga però en realitat sé que és un ascens. Imparable, poderòs, alliberador. Us imagineu estar caminant pel carrer i tot d'una simplement saltar més i més amunt? Saltar i no deixar de pujar? Creuar els núvols i seguir amunt?
D'acord, soc un somiador, com Ícar. Però no em direu que la foto no convida a somiar...
4 comentaris:
Au! Vinga, amunt, amunt.
Obre els teus ulls i amunt.
Puja a la barca amb el teu bagatge
i recorda que la vida és teva.
("Tinc un clavell per tu", d'en Lluís Llach)
=)
Jo sempre he pensat que en aquesta foto estàs entrant en mode superguerrer!! Al més pur estil Bola de drac! Una força vital de 230 xilings (es diuen així, oi?).
I si la gires és ben bé com si t'estiguessis tirant des d'un avió.
Certament és una gran obra mestra.
Espectacular, sí senyor. Has pensat a tenyir-te de ros?
:D
Publica un comentari a l'entrada