Amagat rera paraules, el meu cor mor de pena. Rera cada frase amb enginy, rera cada vers, rera cada nom... No penseu que és tristesa. És el buit, el no res, l'absurd. Li manca sang, em manca sang, de la més vermella que es pugui trobar. I ho amago... Entre les emes desesperades de mira'm i les erres forçades de riure. Rera lletres ben lligades.
Moro per renèixer demà?
2 comentaris:
Oi tant que si! no en dubtis!
Primer cal buidar el got per omplir-lo de nou...
De totes, maneres...al culet d'aquest got ben amagadeta HI SÓC JO!! i totes les coses roques que et calen per saber que el món es mou
El món sempre reneix al matí quan despertes. Cal desconnectar per recomençar :D
Publica un comentari a l'entrada