Avui demano un segon per pensar. Demano a tothom, i en especial a tu, que reflexioni una mica. Res és blanc o negre, i tot i això, sovint se'ns fa difícil entendre els grisos. Que cadascú cerqui el seu racó de pau, el seu santuari on pugui escoltar-se i pensar. Que les decisions que es prenguin avui siguin reflexe de la reflexió. Aquesta és la meva pregària avui, des del més feble dels agnosticismes.
p.d.: Qui tingui ulls que vegi, i qui tingui orelles que escolti...
"...
- I què m'oferiràs avui Maat? I què serà de mi demà? - Digué el jove Isil.
- T'ofereixo el que puguis prendre'm. Teu serà mentre ho conservis...
- Però ho vull tot! Et vull a tu! T'estimo!
- Llavors demana-ho a d'altra més bona que jo, Isil. T'ofereixo veritat, però més enllà t'ho has de guanyar tu sol. Perque no estic en aquest món per tu, Isil. Tothom té un àngel però jo no soc el teu. No soc cap àngel ni cap dimoni, de fet sols soc la veritat. La veritat que se't dona, Isil. Utilitza-la com et sembli, però sàpigues que mai serà només teva, perque la veritat ÉS per a tots aquells que la cerquen. Ho entens, Isil?
..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada