Amb enginy i voluntat, com sempre, supero els problemes de l'ahir. A vegades no sé si no son simples pedaços, però em serveixen. Quan no son plomes de fènix, és un cor mecànic... Sempre hi ha un remei dins la meva capça de tresors.
p.d.: L'última convulsió moribunda d'ahir: "...resta pres el meu cor. Morint entre barrots de tinta. Anhelant-te entre batecs febles."
1 comentari:
És el desig l'orígen de tots els patiments.
Es possible que els pedaços només excitin més el desig?
Publica un comentari a l'entrada