Ales negres, noticies negres. Avui he deixat anar un corb. Ha volat fins on li he xiuxiuejat i allà hi ha deixat les noves. No eren males noticies, però sí noticies que no deixen indiferent. A vegades no calen males noticies per esquinçar-ho tot. A vegades simplement la veritat, el coneixement, el tenir les eines, el saber, la tria... son càrregues que et deixen llagues a l'esquena.
Algú pensa en un lloc proper. Algú reflexiona. Potser aquest algú no entén. Potser aquest algú està totalment descolocat. Potser aquest algú no sap què fer. Potser, com jo, no sap per on avançar. Potser aquest algú ets tu, o potser no, o qui sap, potser el teu corb està per arribar. Potser un dia d'aquests...
4 comentaris:
Dimarts vindrà un gran corb i espero comptar amb prou munició.
Sort amb l'examen Lluís! Però jo no definiria com a corb el teu examen...
No et pensis...a vegades tant fotut és no saber el que vols com saber-ho. Jo em pensava que el més important era cosntruir-te a tu mateix, saber-te, aprendre't . Però no et serveix de res si no t'estimen o pitjor encara, si no estimes.
Sí, no ho és. Almenys en el sentit de l'escrit. Però després de la desfeta en voltaran molts, de corbs... Ja cal que no hagi deixat cap ploma als meus.
Publica un comentari a l'entrada