Després de rebre un curiòs email amb una proposta de tema per al concurs literari, he decidit que no en faria relat però sí ho comentaria per aquí...
Sokushinbutsu
Aquest és el tema que la molt friky m'ha proposat... Volia que narrés en 200 paraules les reflexions d'un monjo... Que què és això que sona tant raro? Aixxx!!! Tranquils, jo ho vaig descobrir ahir, i és provablement la pràctica més monstruosa d'autonegació que he sentit mai.
(gent aprensiva: deixeu de llegir a partir d'aquí i gaudiu del bonic quadre de temàtica samurai que he penjat)
El Sokushinbutsu va ser una pràctica de devoció religiosa, feta al nord del Japó (prefactura de Yamagata), abolida al segle XIX i amb practicants fins al segle XX. Consisteix en que durant 1000 dies un monjo budista seguidor del Sokushinbutsu fa una estricta dieta de fruits secs i llavors, combinada amb un règim d'activitat física molt intensa, per tal d'eliminar la major part del greix del cos. Després, per uns altres 1000 dies canvia la dieta a rosegar escorces i arrels, i veure exclusivament tè de sàvia d'Urushi (que és tòxic i conté substàncies usades per a lacar). Aquesta beguda provoca pèrdua de líquids corporals, i enverina literalment tot el cos (o el que en queda) del monjo. En aquest punt, el monjo es tanca a si mateix en un petit sarcòfag de pedra on hi cap just en la postura del lotus, de forma que no es pot moure gens. El sarcòfag té un tubet per respirar i un cordillet per estirar una campaneta. El monjo (que ja no veu ni menja) ha d'estirar la campaneta cada dia per indicar que segueix viu. Un cop ho deixa de fer, es segella el sarcòfag i s'esperen uns altres 1000 dies (confiant en que el cos del monjo sigui prou verinòs per a que no se'l cruspeixin els cucs, i que es produeixi una momificació natural). Es creu que centenars de monjos van seguir aquest procés, encara que la majoria no va aconseguir completar-lo amb èxit. S'han trobat unes 20 mòmies, que son venerades com a budes i exposades en temples.
Òbviament, no penso escriure sobre això al concurs, per que tot plegat és monstruós!
6 comentaris:
Estan ben sonats aquests japonesos... serà qüestió d'arribar-nos-hi a veure què descobrim :D
Jo! jo em pensava que et motivaria.... a mi em sembla si més no interessant de pensar-hi una estona!
Però tens rahó! potser no és un gran tema per un conte!
Jo i les meves anades d'olla!
A mi em sembla la mar d'interessant! Tot i que friki, certament...
Jo no m'ho puc ni imaginar... quina agonia! justament per això estaria bé llegir-ne un conte... ;)
Gràcies Mònica! T'he dit mai que t'estimo molt i molt i molt!
;P
Sou unes frikis de la vida totes dues... Realment aconseguiu sorprendre'm cada dia! Sou genials!
:D
Tiu, amb tants anys s'ha de planificar això?
Publica un comentari a l'entrada