La fortalesa de roca és més aprop que mai de l'aigua. Poc a poc s'hi ha anat acostant, ha anat cedint, deixant enrera les pors. Quan arribi a tocar-la hi voldré ser, i li preguntaré si l'ha trobat freda. Tinc debilitat pels castells de pedra...
Interpretació nº 276: L'última frase no és metàfora, encara que la vaig posar per que així ho semblés. La fortalesa de roca és tot allò que és inabastable, tot allò que és del futur. L'aigua és el present, sempre en moviment, a vegades freda i a vegades calenta. Tot plegat seria un "el futur s'acosta, m'anirà bé?".
6 comentaris:
definitivament hem de parlar!
ja m'he perdut! fa dies que no pillo cap metàfora d'aquestes teves!!!
ejejje
...
Interpretació nº 276:
L'última frase no és metàfora, encara que la vaig posar per que així ho semblés. La fortalesa de roca és tot allò que és inabastable, tot allò que és del futur. L'aigua és el present, sempre en moviment, a vegades freda i a vegades calenta. Tot plegat seria un "el futur s'acosta, m'anirà bé?".
Interpretació nº 277:
...
Conyo!
Que no serveixi de precedent...però..
Albert! m'ho has tret de la boca!
jajajajaja
Jajaja!!!
Ei, si voleu podeu postejar les vostres pròpies interpretacions, eh? Des de les més clàssiques fins les completament surrealistes!
XD
XOFF!!!
Publica un comentari a l'entrada