divendres, 28 de novembre del 2008

Desig


Potser tens raó i el desig és el que ens impedeix ser feliços. No sé, a mi sempre m'ha agradat això de no necessitar/voler res per ser feliç. Però clar, jo ja tinc un munt de coses... Allò de "a qui res vol, res li manca" sembla molt cert, i jo no demano ni volar ni la lluna, però... Definitivament és més complicat que no sembla! Seguiré pensant-hi, seguiré experimentant...

dijous, 27 de novembre del 2008

Quan un déu cau...


Quan un déu cau, llàgrimes divines omplen els rius i llacs. Se senten fortes les cançons vora les fogueres. Al cel desapareix una estrella i, a la terra, neixen homes més llestos. Quan un déu cau, mil homes ascendeixen, encara que mai arribin prou amunt. Mor una esperança, neixen moltes ambicions. Els dies es tornen més foscos encara que més bombetes il·luminin les nits. Quan un déu cau... Quants déus deuen haver caigut avui? El meu agnosticisme és tant feble que tinc ganes de creure. Vull veure com seran els nous déus. Els que ascendiran quan a la gent li manqui de nou l'esperança, i li sobrin les ambicions.


foto: Cisterna de Yerbatan, Istambul (antiga Constantinopolis [antiga Byzàntion], en honor a Constantí el gran, un home que es va creure un déu).

dimecres, 26 de novembre del 2008

Deus ex machina


Amb enginy i voluntat, com sempre, supero els problemes de l'ahir. A vegades no sé si no son simples pedaços, però em serveixen. Quan no son plomes de fènix, és un cor mecànic... Sempre hi ha un remei dins la meva capça de tresors.



p.d.: L'última convulsió moribunda d'ahir: "...resta pres el meu cor. Morint entre barrots de tinta. Anhelant-te entre batecs febles."

dimarts, 25 de novembre del 2008

Dol del cor


Amagat rera paraules, el meu cor mor de pena. Rera cada frase amb enginy, rera cada vers, rera cada nom... No penseu que és tristesa. És el buit, el no res, l'absurd. Li manca sang, em manca sang, de la més vermella que es pugui trobar. I ho amago... Entre les emes desesperades de mira'm i les erres forçades de riure. Rera lletres ben lligades.



Moro per renèixer demà?

dilluns, 24 de novembre del 2008

La bona gent


Sí, encara queden bones persones!
Hom pot creure que, avui en dia, la bona gent simplement s'ha extingit víctima de la modernitat. Doncs no! Encara queden bones persones!

Divendres vaig perdre, al tren, els bitllets de tren i metro i la tarjeta per entrar a la feina. Ahir vaig anar a RENFE a veure si ho havien trobat però res... Avui arribo a la feina i m'encamino a la recepció:

"Bon dia. Res, que el divendres vaig perdre la tarjeta..." dic amb cara de son.
"Que ets en Jordi?" - em respon la senyoreta al moment. - "Acaba de trucar un senyora que diu que va trobar la teva tarjeta. Ha deixat aquest número..." I un somriure es dibuixava a la meva cara!

Ei! Veieu? Queda bona gent al món!
=)

divendres, 21 de novembre del 2008

Supremes


Seguint amb la setmana més músical dels últims mesos, avui un altre concert! The Pepper pots aquesta nit a l'auditori de Banyoles! I gratis! M'agrada per que fa un temps demanava música ballable en un post del blog, i avui, patam! Música dels 50, 60 i 70s, amb el seu Ska, Rocksteady, Early Reggae o Soul...

=)

dijous, 20 de novembre del 2008

Descans


Avui estic exhaust. Uns quants dies de dormir poc m'han deixat mentalment incapacitat per pensar ràpid. Per tant, avui, repòs. Repòs pel cos, després del partit de futbol d'aquest migdia. Repòs pel cap, després d'haver enllestit, per fi, la taula de composició d'aliments. Repòs per l'esperit, per què és el guardià de l'energia.


Foto: Torii del santuari d'Itsukushima, al Japó (patrimoni de la humanitat).

dimecres, 19 de novembre del 2008

Antiga i propera


Un toc de cultura mai ve malament. Avui la música dels segles XIII - XVI omplirà Santa Maria del Mar, i jo hi seré. Sabeu, m'encanta sentir que estic al lloc indicat a l'hora precisa...

Capella de Ministrers ofereix a Barcelona
un concert de música cortesana del s. XIII al s. XVI

Barcelona, dimecres 19 de novembre

El grup de música Capella de Ministrers, dirigit per Carles Magraner, oferirà el concert gratuït "Música a la Corona d'Aragó (segles XIII-XVI)" el proper dimecres, a les 20.30 hores, a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.



dimarts, 18 de novembre del 2008

Nightswimming


Ahir vaig sentir una cançó: Nightswimming, de REM. Em va agradar molt. Em va dur records de coses pendents. Coses que es van quedar en potsers, en ja veurems, en demàs. Però mira, la melodia tendra em va fer reviure-les, talment com si els somnis s'haguessin fet realitat i ja fossin records del passat. No ho sé, costa d'explicar... Nightswimming. Regust de nits d'estiu oblidades. Veus i rialles llunyanes, i el so de l'aigua. No ho sé... Nightswimming. Una maleta petita, sense banyadors, tansols quatre postals i unes entrades de cine. No ho sé... Nightswimming. El marc de la nit i un mar d'aigua fosca per somiar, sota la lluna. No ho sé... Nightswiming.



http://es.youtube.com/watch?v=3Z8sr4oCS94

dilluns, 17 de novembre del 2008

Sacrifici


Comença la setmana, comença la lluita.
Deixo la ment en blanc, tot és possible.

Foto: Thích Quảng Đức, 11 de juny del 1963.

divendres, 14 de novembre del 2008

Més amunt!


Aquesta és una de les obres mestres de la meva fotògrafa personal. M'encanta! M'agrada tant, que al voltant d'aquesta imatge, he creat tota una llegenda imaginària. No em costa gens afegir-hi unes grandioses ales, ni expandir el cel blau més i més enllà. Em puc imaginar una caiguda llarga però en realitat sé que és un ascens. Imparable, poderòs, alliberador. Us imagineu estar caminant pel carrer i tot d'una simplement saltar més i més amunt? Saltar i no deixar de pujar? Creuar els núvols i seguir amunt?

D'acord, soc un somiador, com Ícar. Però no em direu que la foto no convida a somiar...

dijous, 13 de novembre del 2008

Excuses


Avui he tingut una breu xerrada al gmail que m'ha fet sentir bé. No és gran cosa però em serveix d'excusa per començar a escriure. Potser no hi té cap relació però, us presento a René Magritte i el seu art surrealista. Veient el quadre, us puc escriure sobre què és ser transparent. No serà que el que creiem transparent no és en realitat del mateix color que el fons? Però també és una excusa. Puc canviar de tema i posar-vos un poema com el que segueix (amb dedicatòria especial ;) ), però en el fons no és més que una altra excusa...

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.

Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.

Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.

(W. H. Auden, traducció: Salvador Oliva)


...Puc seguir literari i recordar allò de: "Puedo escribir los versos más tristes esta noche". Més excuses. Puc saltar a la ciència, al futbol, a l'absurd, a l'amor o al temps, i qualsevol segueix essent una bona excusa... Sabeu? M'agrada que sigui així! M'agrada adonar-me de que amb vosaltres qualsevol excusa és bona! Us ho puc dir directament: Merci per deixar-me escriure!


dimecres, 12 de novembre del 2008

Noa


Amic meu!!!
De la mà de l'amor has donat el regal de la vida!!!
No hi pot haver nova més important, ni alegria més sincera!!!
Dessitjo que la felicitat ompli fins dalt les vostres vides, i de passada, que vessi a les vides dels altres! Que la bonaventura us ampari! Que la salut no us manqui! I que la Noa creixi llesta i forta com vosaltres!


p.d.: Un altre dia demanaré per vosaltres paciència, energia, i bon humor... Però avui és dia de festa grossa! Disfruteu-ho!

dimarts, 11 de novembre del 2008

Si et cal...

Des del racó més profund del meu ser t'ofereixo la meva essència, la meva força. Dels meus braços te n'ofereixo la voluntat, per que segueixis endavant. De les meves ales te n'ofereixo les plomes, per que t'enlairis. Del meu cor te n'ofereixo el so de mil batecs, per que res t'aturi. T'ofereixo el somriure per que no defalleixis, i petjades per que no et perdis. Del meu cap destilo harmonia i calma, i te les ofereixo com a bàlsam contra tot neguit. I si tot i això la vida et venç... Dels ulls te'n donaré la lluentor, l'esperança.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Sepakta!




Hola a tots! Sovint em pregunteu què faig quan jugo sol a sepak takraw... Bé, avui us ensenyo un video que explica la primera part d'un dels meus "entrenaments": Fer tocs!

Un altre dia, intento penjar-vos algun video de la segona part: Fer tocs contra una paret. Sí, fent això últim és com em vaig obrir el cap fa unes setmanes...

divendres, 7 de novembre del 2008

La cançó de Titània


Que sapigueu que busco a Titània, la reina de les fades. Vull que m'envolti amb la seva música i sentir la seva cançó. Alguns m'han confirmat que l'han vist a l'altre costat del mirall. D'altres diuen que hi van somiar en una nit d'estiu. Tampoc manquen els que creuen que encara és als boscos... Sigui com sigui, sapigueu que la busco i, si la veieu, no dubteu en trucar-me i fer-m'ho saber!

dijous, 6 de novembre del 2008

Llegim!


Aquests últims dies m'he sorprès a mi mateix deixant anar frases com ara: "Ales negre, notícies negres" o bé "L'hivern s'acosta". Sí, d'acord, els que em coneixeu sabeu que quan escric qualsevol cosa (fins i tot els SMS) em surt la vena poètica i surto amb frases així... Però en aquest cas concret, cito a un llibre. Bé, de fet hauria de dir que cito a una saga: Cançó de gel i foc (A song of ice and fire) del senyor George R.R. Martin. Als que us agradaria la saga ja la debeu haver llegit, i als que no us veig llegint-la crec que tampoc la llegireu, però tot i això aquí us la presento!

En unes terres ficticies, diferents families lluiten entre elles per obtenir el tro del regne. Algunes ho fan per cobdicia, d'altres per honor, per deure, o fins i tot per justicia. En un mar de personatges molt humans, es fonen els conceptes de bé i de mal fins a despullar en cada personatge la crua essència humana. Si El hobbit i El senyor dels anells et van semblar bons llibres, no et pots perdre aquesta saga. Si la novela fantàstica no et motiva, simplement llegeix més enllà de la forma. Per exemple pren-te les families com empreses, partits polítics o faccions d'altre mena, i les guerres com a conflictes de qualsevol mena. Busca en cada personatge cares properes i, al final, identifica't a tu mateix i coneix-te. Recorda que Sun Tzu es llegeix a les millors facultats d'economia del món...


Foto: Primer llibre de la saga: Joc de trons!

dimecres, 5 de novembre del 2008

Camins


Avanço amb pas de formiga, constant, incansable. El camí és llarg, però és el que cal fer, el que toca...

Però...

No m'adono de que faig el ruc! Que estic atrapat! Que estem atrapats! Presoners en bucles infinits! Persones fent de hàmsters, corrent incansables en rodes de hàmster. Sense anar enlloc... Pareu! Sortiu dels camins i feu la vostra vida! La vostra, i no la que us han imposat... Avui: RESPIREU!

dimarts, 4 de novembre del 2008

Reflexes i reflexions


Avui demano un segon per pensar. Demano a tothom, i en especial a tu, que reflexioni una mica. Res és blanc o negre, i tot i això, sovint se'ns fa difícil entendre els grisos. Que cadascú cerqui el seu racó de pau, el seu santuari on pugui escoltar-se i pensar. Que les decisions que es prenguin avui siguin reflexe de la reflexió. Aquesta és la meva pregària avui, des del més feble dels agnosticismes.

p.d.: Qui tingui ulls que vegi, i qui tingui orelles que escolti...

"...
- I què m'oferiràs avui Maat? I què serà de mi demà? - Digué el jove Isil.
- T'ofereixo el que puguis prendre'm. Teu serà mentre ho conservis...
- Però ho vull tot! Et vull a tu! T'estimo!
- Llavors demana-ho a d'altra més bona que jo, Isil. T'ofereixo veritat, però més enllà t'ho has de guanyar tu sol. Perque no estic en aquest món per tu, Isil. Tothom té un àngel però jo no soc el teu. No soc cap àngel ni cap dimoni, de fet sols soc la veritat. La veritat que se't dona, Isil. Utilitza-la com et sembli, però sàpigues que mai serà només teva, perque la veritat ÉS per a tots aquells que la cerquen. Ho entens, Isil?
..."

dilluns, 3 de novembre del 2008

Nits de glòria


L'herald de la vigília química corre per les meves venes escampant la noticia!
"La nit és jove!"- Proclama pels racons del meu cos...
"No cedeixis!" - Crida dins de cada capilar...
Jo l'escolto i el meu cos respon. L'eterna vigilia. L'Alquimia química capaç de transformar la son en bytes, al ritme de tecles que es premen quasi sense necessitat de pensament. Les energies flueixen des de dins del meu cos fins a la pantalla, omplint cada píxel. M'encanta sentir-me poeta de les xifres... Un dia probaré de ser matemàtic de les lletres.


p.d.: Frase del dia: "Un preu just no sempre és un bon preu..."

diumenge, 2 de novembre del 2008

Ales negres...


Ales negres, noticies negres. Avui he deixat anar un corb. Ha volat fins on li he xiuxiuejat i allà hi ha deixat les noves. No eren males noticies, però sí noticies que no deixen indiferent. A vegades no calen males noticies per esquinçar-ho tot. A vegades simplement la veritat, el coneixement, el tenir les eines, el saber, la tria... son càrregues que et deixen llagues a l'esquena.

Algú pensa en un lloc proper. Algú reflexiona. Potser aquest algú no entén. Potser aquest algú està totalment descolocat. Potser aquest algú no sap què fer. Potser, com jo, no sap per on avançar. Potser aquest algú ets tu, o potser no, o qui sap, potser el teu corb està per arribar. Potser un dia d'aquests...