Mai havien lluït tant alt les banderes com ho feren el matí que va arribar el CIRC. La sorpresa i l'alegria corrien de boca en boca. Des dels marrecs que ja anaven cap a la plaça, fins a les ancianes assegudes al carrer major, tot era expectació. I, enmig de tot aquell rebombori, nouvingut al mon de la faràndula, jo ajudava a tensar les cordes de la carpa majestuosa. Qui hauria endevinat que, passats tants anys, podria fer-se'm realitat aquell somni d'infància?
- Els elfants volen cacahuets! - Crida Isabelle, la mestressa. I jo, corrent entre artistes de tot el mon, m'arribo fins als estables i les gàbies. - On hi ha els sacs de cacahuets? - Pregunto a les menudes amazones xineses. - Els vigila el lleó! - Responen entre rialles que fan que els seus ulls s'aprimin i allarguin encara més. Neguitós com sempre que m'atanço a la gàbia de la bèstia, busco les caixes plenes de sacs i en carrego un. - Bon dia! - Diu el forçut hongarès alçant una immensa pesa a cada mà. I jo amb prou feines li puc respondre, doblegat sota el pes del sac que duc a l'espatlla. Uns passos més i ja em saluden els elefants amb la trompa, i un cop descarregat i obert el sac, el somriure em torna a la cara veient les marevelles que m'envolten. Ballarins russos, acròbates del Brasil, dos pallassos, una funambulista prima com una ploma caminant sobre els colzes d'un grapat de contorsionistes, faquirs, endevins, mags i xarlatans, tots atrafegats amb els preparatius de la funció.
Per fi es pon el sol! La banda vestida de gala fa sonar trombes, trompetes i trombons, mentre la mainada estira als pares cap a l'immensa cua que es forma davant les taquilles. Rera els bastidors, tot son corredisses i retocs, plomes i maquillatge. Poc a poc es va omplint la carpa, i poc a poc les converses es van tornant xiuxiueigs. Tot d'una la llum decau... Silenci. S'encén un focus solitari. És l'Isabelle, amb el vestit negre que li cau fent llarga cua. Això comença.
En aquest instant, arribada l'hora de la veritat, m'adono que encara no sé quin número haig de fer. Però he arribat al CIRC per quedar-m'hi. Res no m'espanta. Quan s'hi hagi de ser hi seré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada