La tradició kàrmica explica que per néixer primer cal morir, ja que el naixement no és més que un dels passos cíclics en l'etern girar de l'existència.
...i després de quasi dos anys, crec que el blog ja el podríem donar per mort i enterrat. Per tant, aprofitarem l'oportunitat per fer-lo renéixer com una au fènix! Espereu. Jo de fènix en tinc poc. En direm renéixer com un pardal. Sí, m'agrada! D'acord, d'acord, ara us esteu preguntant per que us foto un rotllo així per reobrir el blog... L'inspiració m'ha vingut avui mateix, sortint de la nova feina a l'IARC (Lyon, França). Resulta que just davant de l'edifici on treballo, i també a un dels costats, hi ha un parell de negocis de pompes fúnebres. La coincidència és diguem que interessada (tot i ser poc agradable), per que precisament estic en un centre per a la recerca del càncer i... Touché un altre cop, no ho digueu, ja ho escric jo: Què t'empatolles? Doncs això, que m'he mudat per un o dos anyets a França, que com que no us tinc a prop les parides us les hauré d'escriure per aquí, i que si no us agrada... Deixem-ho per avui, que ja veig que se'm comença a enganxar el mal humor francès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada