Seguim moixos amb la vida?
Saps, el que dius és cert. Però, dona-li la volta, prova de dir que la vida és complicada però a vegades bonica. Llavors veuràs que tu ets, de fet, més optimista. I si tot i això et preocupes, si tot i això escrius tant se val... Llavors és clar que et passa el de sempre, el mal més vell, el mal més bell. Disfruta-ho però no t'hi facis massa mal.
C'est l'amour mon ami.
5 comentaris:
Bueno potser soc un pel negativa a vegades però amb la frase de: "la vida és bonica però a vegades compicada.. tant se val" no crec que ho sigui :P Jo la trobo prou optimista!
Valep que avui he posat que: casi se'm cremen les torraes...
el pròxim cop ja posaré: casi se'm cremen les torraes... però no!! :D
I per si dubtes del meu estat d'optimisme escolta akesta cançó que vaig penjar ahir al facebook:
http://es.youtube.com/watch?v=7YhfBmZiHCs&eurl=http://www.facebook.com/profile.php?id=555194074&v=feed&story_fbid=29863184669
Fins aviat,
Cris
aiiii quin link més llarg.... aquest és més curt:
http://es.youtube.com/watch?v=7YhfBmZiHCs&feature=related
jajajajjaja
mira el meu perfil al facebook ;)
Gran cançó per començar el dia!
Ara ja no dubto del teu optimisme!
Però de fet, mai n'he dubtat... Una cosa és ser o no ser optimista i l'altre son els amors prohibits... Però no seguiré per aquí que sinó ta germana em dirà cursi!
Grrrr!!!!
XD
Tant impossible és veure-hi en la foscor total com en la llum absoluta.
Només hi veiem per la coexistència de llum i foscor a la vegada; de manera que, quina importància té alegrar-se o entristir-se de l'existència d'una o de l'altra, si només podrem veure-hi quan en tinguem de les dues?
Publica un comentari a l'entrada