dissabte, 18 d’octubre del 2008
Màscares d'acer
Ara farà un mes que vaig començar a fer kendo els dissabtes per la tarda. Feia molt que volia fer algo així, i un dia trobes l'excusa i t'hi apuntes, coses de la vida. Però avui volia escriure de màscares i armadures. Volia escriure de la vida, del que mostrem, de com ens protegim... Volia entrellaçar paraules esmolades i escolar-les entre les plaques de milers d'armadures, sense ferir però mostrant que es pot. Volia trencar llances i partir shinais. Però no ho faré, em posaré l'armadura, com tothom, i sortiré al carrer. Agafaré el shinai, com ningú, i cridaré amb força per treure-ho tot, descalç.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
M'agrada la gent que sempre està posant a prova les armadures. No voldria anar a la guerra i adonar-me aleshores de l'enorme forat que hi tinc a l'esquena...
:^P
Publica un comentari a l'entrada