Descansa

La tardor va arribar d'amagat i va marxar de matinada.

16/09/2012

El dia després

El vell QfwfQ no havia vist res semblant des de l'enrenou que s'organitzà quan muntaven la Via Làctia, i d'allò ja feia molt de temps. Els carrers encara tremolaven. Si s'aturava a escoltar, encara podia sentir el ressó de les consignes, el murmuri de les banderes onejant. N'hi havia hagut tantes que encara s'endevinaven les formes borroses de banderes quatribarrades amb estrelles al capdamunt. – Talment com la Via Làctia! – Es repetia QfwfQ. – Amb les seves corbes, les seves estrelles blanques, el fons blau de l'univers... – Eren les dues de la nit i seguia caminant pels carrers, ara deserts. 

Arribant a la universitat va treure's de la butxaca l'enorme clau de ferro, i amb la lentitud que acompanya a la gent entrada en anys, va fer-la girar. Després del cata-crec de rigor va enfilar cap a la biblioteca. Sabia el que buscava. – Aquí! – Va exclamar amb gran satisfacció, i inmediatament va abaixar la veu, i el cap, davant l'allau de mirades reprovatories que hauria rebut si la sala hagués estat plena. – Mmm... Dotze de setembre de 1213... – Es va dir, mentalment aquest cop. I poc després. – I aquí... Dotze de setembre de 1229. – Mentre anava llegint anava prenent apunts en una llibreta atrotinada, d'aquelles que fan servir els detectius. De seguida ja buscava nous volums. Per començar el llibre dels Fets, i després la Crònica de Bernat Desclot. Passava les pàgines i passaven les hores, i poc a poc, la sospita que l'esperonava s'anava fent tangent. Als volts de les sis de la matinada va desar l'últim dels volums. Amb emoció continguda, va apagar el llum mentre sortia, i de camí cap a casa anava recordant. – La batalla de Muret. Allà vam badar de debò. – O bé. – Bon nano en Jaume, com vaig riure quan a Portopí va deixar anar allò de "Vergonya, cavallers, vergonya!". O va ser a Mallorca? Tant hi fa. –

Un cop al seu pis, en QfwfQ ja somreia ostentosament. Deixant-se caure al sofà del menjador, va obrir la petita capceta de les fotografies velles. I allà, entre tantes d'altres va trobar la que cercava. Ell i en LlulL, o Ramon com li agrava que n'hi diguessin llavors, somrient contents a la platja amb un peixot als braços i una galera catalana surant a l'horitzó. – Tenies tota la raó, barbut! Els catalans ho foten tot a principi de curs! – Girant la fotografia va llegir "Mallorca 23/06/1256" i va memoritzar les xifres que hi havia escrites just a sota. Un cop a la cuina, va despenjar el telèfon  i va marcar els números amb cert nerviosisme. – I ara què, LlulL? Els dotzes de setembre han tingut cara i creu per nosaltres... – Va espetar-li al seu vell amic. – Ho sé, ho sé, QfwfQ. Ho he vist tot per la tele i em jugo 15 àtoms de bismut, dels d'abans, a que aquest matí comença el retorn cap al país propi! No tardis en anar a comprar el cava, que m'ensumo que s'esgotarà ben aviat! –