Barraques!

Me'n vaig corrent a un sopar pre-barraques! A barraques no s'hi troba vi, i menys vi bó, però d'alcohol a doll no en falta. Em pararia a escriure alguna cosa més enginyosa i menys òbvia però de debó que no tinc temps. O sigui que simplement us dic un fins ara!
Bones fires!!!

Gimnàstica mental

Els cervells en desús s'atrofien. Pertant, i per commemorar cert sopar (molt femení) de la setmana passada, avui farem una sessió d'exercitació mental. Sense més preàmbul us presento el joc:

1 1 1 = 6
2 2 2 = 6
3 3 3 = 6
4 4 4 = 6
5 5 5 = 6
6 6 6 = 6
7 7 7 = 6
8 8 8 = 6
9 9 9 = 6

Com veieu, hi ha 9 igualtats que tal com estan no es compleixen. La idea és que afegint operadors matemàtics aconseguiu que les igualtats siguin certes. Per exemple, per a "2 2 2 = 6" podríem fer: "2+2+2=6". Estic convençut de que tots podeu resoldre-ho, però de totes maneres, la setmana que ve penjaré les respostes.

p.d.: Merci Bernat!

Remoguent vells fantasmes

L'any 896 el papa Esteve VI va fer jutjar el papa que l'havia precedit, Formós I, qui havia estat el seu adversari. Es va celebrar un concili on l'acusat fou determinat culpable. El càstig consistí en fer-li arrencar de la mà els tres dits amb què impartia les benediccions, i llençar les seves restes al riu Tíber després de que se'l cremés. El judici fou anomenat el "Sínode del terror", entre d'altres noms, però no per la brutalitat del càstig, sinó per que el papa Formós feia nou mesos que era mort. Fou exhumat i presentat a judici amb els ornaments papals dels que se'l va desposseir un cop escoltades les acusacions i ordenada la condemna...
El passat no s'ha d'oblidar, però tampoc cal aferrar-s'hi. Preocupem-nos del present, dels vius. Si personatges del passat han d'aparèixer en les nostres obres, que ho facin al present, essent nous. Per que hauran canviat, per que haurem canviat.

Gats gonadomòrfics i altres foteses

Ahir, la Fedra, la gata de la meva amiga Anna, va deixar de ser gata per passar a ser gat. Sí, hom pensaria que aquestes coses no passen en el mon dels felins de ciutat, però així és. A quarts de vuit del vespre revia la noticia: "Jordi, he portat la Fedra al veterinari per a que li posessin unes injeccions i... mira, que és gat i no gata!" El més irònic del cas és que jo sempre li havia dit gat. No pels meus coneixements biològics, que els tinc, sinó per que la bestiola en qüestió em fa alèrgia. Dos mesos el pobre gat a estat pres per gata, i ara, com se suposa que li hem de dir?
La vida no deixa de sorprendre'ns i canvia constantment. El que avui és blanc demà pot ser negre... No entenc com a vegades em costa tant enriure'm avui del que em deixarà de preocupar demà.


Consell del dia: No us deixeu de mirar l'entrecuix cap dia.

Estratègies

Segueixo plans, preparo estratagemes, teixeixo xarxes. M'agrada la teoria, potser massa, però la pràctica... Soc un desastre! Un desastre intel·ligent. Un desastre que no s'atura. Un pla dins d'un altre pla dins d'un altre pla que ho englova tot. Moc les peces dins del meu cap. Calculo les provabilitats. Analitzo cada paraula. Valoro cada moviment. Però tan mateix sé que sols amb el cor s'arriba a certes illes... Què faré a la següent jugada? Cap o cor? Som dilluns. El compte enrera ha començat.

Cultura amateur

Avui una de teatre. Avui una de cultura. Avui una d'amics.
La cultura ens fa humans, i si és amateur, se l'ha d'ajudar!
Si pogués parlar, us explicaria tot el que he vist en els meus viatges, tot el que he viscut. Us mostraria què hi duc dins la maleta. Us obriria el cor damunt d'un petit escenari. Us cantaria les penes i us xiuxiuejaria les alegries. Què ens explicaràs tu, Laura?

Ofrenes

Avui m'he alçat amb la olor de la molsa i la pinassa. He anat al santuari del bosc i he entonat els versets. He fet les ofrenes als vells déus, els déus del bosc, déus de fulla i branca, de fang i arrel. Allà, dins el meu cap, m'he enfrontat amb les mans nues contra el porc senglar negre, i els déus han vist el meu valor. La terra era seca, eixuta, però cauran noves pluges i al bosc naixeran les benediccions que anhelo. Aviat en recolliré els dons. Sabré esperar.

Girona et fa un racó!

I un any més arriba l'hora de Girona! Arriba l'hora de les multituds fins la matinada. Arriba l'hora de la música, els coneguts, les barraques, les fulles de plataner, les atraccions, el fang i la cervesa! Girona et convida a passar, t'ho ofereix tot. Pots prendre el de sempre o buscar racons nous. Jo, com sempre, buscaré el meu lloc. No vull renunciar a res. No em fa por deixar el ramat.

Mens sana in corpore sano

Avui cito a Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis). No sé què m'ha passat aquesta setmana. He estat obsessionat amb l'esport i l'exercici físic. De fet ha estat quasi patològic... I en qualsevol cas poc sà. Però sembla que tansols les cuixes se'n resenten un xic o sigui que no està malament del tot. Avui faré bondat, o bondat relativa: moviments improvitzats de kendo + abdominals + alguna flexió (depenent de l’humor) + estiraments. Però com que això tampoc interessa, us deixo de regal el que Juvenal realment deia quan va escriure l'universal "mens sana in corpore sano": (la traducció és a l'anglès però és la que he trobat)


orandum est ut sit mens sana in corpore sano.
fortem posce animum mortis terrore carentem,
qui spatium uitae extremum inter munera ponat
naturae, qui ferre queat quoscumque labores,
nesciat irasci, cupiat nihil et potiores
Herculis aerumnas credat saeuosque labores
et uenere et cenis et pluma Sardanapalli.
monstro quod ipse tibi possis dare; semita certe
tranquillae per uirtutem patet unica uitae.
(10.356-64)



It is to be prayed that the mind be sound in a sound body.
Ask for a brave soul that lacks the fear of death,
which places the length of life last among nature’s blessings,
which is able to bear whatever kind of sufferings,
does not know anger, lusts for nothing and believes
the hardships and savage labors of Hercules better than
the satisfactions, feasts, and feather bed of an Eastern king.
I will reveal what you are able to give yourself;
For certain, the one footpath of a tranquil life lies through virtue.




p.d.: i sé que no ve al cas, i sé que no us cal, però... Com algú cantava:

"Más de cien palabras, más de cien motivos
Para no cortarse de un tajo las venas,
Más de cien pupilas donde vernos vivos,
Más de cien mentiras que valen la pena."

És un secret, però...

Seguim moixos amb la vida?

Saps, el que dius és cert. Però, dona-li la volta, prova de dir que la vida és complicada però a vegades bonica. Llavors veuràs que tu ets, de fet, més optimista. I si tot i això et preocupes, si tot i això escrius tant se val... Llavors és clar que et passa el de sempre, el mal més vell, el mal més bell. Disfruta-ho però no t'hi facis massa mal.

C'est l'amour mon ami.

Nits amb bona lluna

Ahir vaig tenir la lluna de cara! Vaig riure molt i molt, i us estic molt agraït a tots els que vau col·laborar voluntària o involutàriament a que fos genial. D'ahir me'n guardo una frase que em va agradar, us la deixo aquí:

El reflex de la lluna no està al fons de l'oceà sinó a la superfície...

No soc ni sabi ni filòsof, però a vegades les coses son més senzilles que no semblen. A més, a la superfície sempre pots respirar...

;)

Començaments, principis...

Per que tot és cíclic. Per que tot té detall infinit si el busques. Per que la màgia està aquí només si la vols veure. Per que avui som dilluns. Per que ens encanta perdre'ns en els detalls. Per que sí.

Nova setmana, nova volta, nou cicle. La vida és un fractal.

Una de sants

L'any 1368 el rei concedeix el dret de celebrar la Fira de Sant Martirià coincidint amb els dies que se celebrava la festa del sant. Uns segles després, el 1599, el bisbe Francisco Arévalo de Zuazo en visita pastoral acceptà canviar el dia de la festa de Sant Martirià per diferenciar-la de la fira comercial. Concedí que es fes un mes abans, el 24 d'octubre. El cap de setmana abans d'aquest dia hi ha les celebracions que agraden més a la plebs contemporània: Les barrakes!

Quina forma més rara que m'ha sortit avui per dir que ahir era a barrakes de Banyoles, no?

Màscares d'acer

Ara farà un mes que vaig començar a fer kendo els dissabtes per la tarda. Feia molt que volia fer algo així, i un dia trobes l'excusa i t'hi apuntes, coses de la vida. Però avui volia escriure de màscares i armadures. Volia escriure de la vida, del que mostrem, de com ens protegim... Volia entrellaçar paraules esmolades i escolar-les entre les plaques de milers d'armadures, sense ferir però mostrant que es pot. Volia trencar llances i partir shinais. Però no ho faré, em posaré l'armadura, com tothom, i sortiré al carrer. Agafaré el shinai, com ningú, i cridaré amb força per treure-ho tot, descalç.

Friday's night fever!

Ja som divendres i això per molts significa festa!
Res, avui tansols faig una mini reflexió: Què se n'ha fet del ball? Els locals de festa son llaunes de sardines plenes de fum, on a part de no poder respirar i eixordar-te amb el volum excessivament alt de la música, un no pot moure's sense donar cops als del voltant. Avui reivindico un instant per tornar enrere a aquells anys 20, 30, 40 i 50. Reivindico un moment Swing! Un instant Charleston! Una espurna de Lindy Hop! Uns passos ràpids de Balboa! Que soni la Big Band!!!
Serà que ho anyoro? Serà...

Lluny del port

A vegades hi ha coses que ens agraden. Si aquestes agraden a més gent a vegades se'n diu art. No us ensenyaré casa meva, però sí el poc art que hi tinc: "La gran ona de Kanagawa", grabat del 1832 obra de Katsushika Hokusai dins la sèrie 36 vistes del Mont Fuji. No sé ven bé per què però aquest grabat té quelcom màgic i captivador que ha atret a moltíssima gent... L'han reproduït en milers de cartells, l'han alabat grans artistes, te'l troves a la web cada dos per tres, fins i tot l'han copiat per al logo d'una marca d'equipació esportiva surfera... Què té? No ho sé, però em podria estar hores mirant-lo... Els tons blancs i blaus de les onades fonent-se amb el Mont Fuji... La petitesa i aparent fragilitat dels kobunes lluitant contra el mar... Un cop algú em va dir que soc Oceà, calm i inamovible normalment, però amb la força dels tsunamis si cal... Deu ser per això que m'agrada aquest grabat.

The Sandman

Rememorant vells temps he recomençat la lectura de The Sandman (merci per deixar-me'ls Crous!). Tot just m'he llegit els dos primers còmics...

i dels dos primers còmics he triat el duel entre en Sandman i el dimoni Choronzón:

C: Soc un llop, ferotge i despiadat!
S: Doncs jo un cavaller que caça al llop amb la seva llança...
C: Soc un tàbac que derriba al cavaller picant al cavall!
S: Doncs jo soc una aranya que caça tàbacs...
C: Soc una serp que mata aranyes!
S: Doncs jo un bou, que trepitja i axafa serps...
C: Soc l'àntrax, que mata la vida!
S: Doncs jo soc un mon, plè de vida...
C: Soc una supernova que destrueix mons!
S: Doncs jo l'univers, pare de vida...
C: Soc la antivida, la bèstia del judici final, la foscor després de tot, final de deus i universos, i tu?
S: Soc l'Esperança!


____________________________________________________________________
Pels amants de les versions originals:

CHORONZON: I am a dire world, prey-stalking, lethal prowler.

MORPHEUS: I am a hunter, horse-mounted, wolf-stabbing.

CHORONZON: I am a horsefly, horse-stinging, hunter-throwing.

MORPHEUS: I am a spider, fly-consuming, eight legged.

CHORONZON: I am a snake, spider-devouring, posion-toothed.

MORPHEUS: I am an ox, snake-crushing, heavy footed.

CHORONZON: I am an anthrax, butcher, bacterium, warm-life destroying.

MORPHEUS: I am a world, space-floating, life nurturing.

CHORONZON: I am a nova, all-exploding... planet-cremating.

MORPHEUS: I am the Universe -- all things encompassing, all life embracing.

CHORONZON: I am Anti-Life, the Beast of Judgement. I am the dark at the end of everything. The end of universes, gods, worlds... of everything. Sss. And what will you be then, Dreamlord?

MORPHEUS: I am hope.

Estrenem blog!

Avui estreno blog! Feia temps que volia fer-ho però mai sabia què posar-hi. O sigui que avui he decidit que el que hi posi és el de menys! La qüestió és escriure-hi algo i si algú ho llegeix ja serà molt! Jajajaja!


Començo explicant la última aventura que m'ha passat: vaig relliscar jugant a sepak takraw i em vaig obrir el cap! 10 punts! El més trist de tot és que ara, enlloc de lamentar-me pel dolor, per les cicatrius, etc... Em lamento per que tornaré a estar almenys una setmana sencera sense poder fer esport! Buaaa!!!! Sort que aquest cap de setmana m'he tret l'espineta: 3 hores de Sepakta, i 2 de kendo! El costat més negatiu és que amb aquesta seran 3 setmanes sense fer capoeira... Fracàs absolut! :(